Ana Obregón, comprar nens i dir les coses pel seu nom

Una de les lluites, a matxet, que ha de fer el periodisme és la d’obrir-se pas per la jungla del collonadès, aquest llenguatge embullat que –per motius ideològics o corporatius– intenta cobrir d’eufemismes els textos per distorsionar la realitat. Ana Obregón va anar a Miami a recollir un bebè que havia encarregat. Els mitjans en parlen majoritàriament fent servir el terme gestació subrogada, que diria que ha fet fortuna perquè, en aparença, és el més fred i asèptic. A mi em sembla trampós i promogut interessadament amb l’ànim de naturalitzar una pràctica que a la immensa majoria de països està prohibida. Ventre de lloguer em sembla més descarnat i expressa millor la crua realitat de la transacció: només em desagrada que carrega el pes de la connotació sobre la mare gestant. Explotació reproductiva intenta obrir-se pas, però la càrrega ideològica és massa grossa perquè pugui fer fortuna de manera generalitzada. I, després, quan no hi ha càrrega genètica de cap dels pares o mares que criaran el nen, potser el més honest seria mirar de cara la situació i dir que s’ha comprat un nadó.

A l’hora de reportar el cas d’Obregón, Telemadrid escrivia: “L’actriu i empresària ha donat a llum una nena a Miami, després d’un embaràs en la més absoluta discreció”. Sí, esclar, és el que passa quan l’embaràs el carrega una altra dona a milers de quilòmetres de distància. Aquest subtítol d’¡Hola!, que en donava l’exclusiva, també mereix una reflexió: “Les emocionants imatges de la felicitat d’Ana al sortir de l’hospital amb el seu bebè”. Es tracta d’un seu molt eloqüent, que expressa més propietat que no pas vincle. Aquesta pressió del llenguatge falsament neutre va fer també que, a la crònica de l’ARA, hi llisqués un ha adoptat clarament imprecís i inadequat, que es va corregir en versions posteriors. Tema obert: caldrà anar-ne parlant.