Amazon també puja al tren de la IA generativa

BarcelonaQuan es menciona Amazon, sol venir al cap el supermercat digital, aquest gegant del comerç electrònic que va néixer fa gairebé tres dècades venent llibres a la web i actualment omple els carrers de pobles i ciutats amb furgonetes de repartiment carregades amb les compres de milions de consumidors dels productes més diversos (a partir de l’any que ve fins i tot s’hi podran comprar cotxes, començant pels Hyundai). Amazon també és propietària d’altres empreses com les botigues d’alimentació Whole Foods Market, la constel·lació de satèl·lits de telecomunicacions Kuiper i els estudis de cinema Metro-Goldwyn-Mayer, a més de serveis digitals com Twitch i IMDb.

Ara bé, el negoci proporcionalment més lucratiu d’Amazon és la seva divisió Amazon Web Services (AWS) de computació al núvol d’internet. AWS explota una xarxa global de centres de dades que va ser creada per donar serveis de càlcul i emmagatzematge de dades a la mateixa Amazon i les seves filials, però aviat va començar a oferir aquests serveis també en règim de lloguer –paga només pel que consumeixis– a tercers de tota mena, des d’empreses incipients que no disposen de capital per immobilitzar-lo en servidors propis capaços de créixer amb rapidesa, fins a monstres com Netflix, Spotify, LinkedIn i BMW, que subcontracten a AWS tota la seva infraestructura de computació. AWS té un terç del mercat mundial de serveis al núvol (65.000 milions de dòlars al segon trimestre), un 50% més que el seu rival més proper, Microsoft Azure, i el triple que el següent, Google Cloud.

Val a dir que amb 130.000 empleats –menys del 10% dels 1,6 milions de persones que Amazon ocupa en conjunt–, AWS aporta a l’empresa el 16% de la facturació total, però sobretot li proporciona el 62% dels beneficis. D’aquí que quan el fundador, Jeff Bezos, es va retirar de la primera línia per dedicar-se a la bona vida, va triar com a nou conseller delegat precisament el màxim responsable d’AWS, Andy Jassy. La divisió és estratègica per a Amazon i amplia constantment el seu catàleg de serveis al núvol, que ja són més de 200, des dels més convencionals de bases de dades, relació amb clients i ciberseguretat fins a realitat mixta, xarxes mòbils virtuals i gestió de sensors i altres dispositius connectats. I quins serveis demanen ara els seus clients? Efectivament: els relacionats amb la intel·ligència artificial (IA).

Per això la IA va protagonitzar la setmana passada re:Invent, el congrés anual d’AWS per a clients i desenvolupadors. L’anunci principal va ser el d’Amazon Q, un xatbot basat en IA generativa (IAG) a l’estil de ChatGPT i de Google Bard, però en aquest cas adreçat a les empreses, que poden entrenar-lo amb les dades pròpies que tenen als servidors d’AWS. Combinat amb el servei Connect de relació amb clients, Q promet xatbots d’atenció en temps real molt més naturals que els habituals arbres de menús ("premi 1 per parlar amb vendes, premi 2 per parlar amb el servei tècnic"). També s’ha aplicat la IAG al servei Transcribe de reconeixement de parla, que ara entén més de 100 idiomes, català inclòs.

AWS també oferirà als clients els models d’IA generativa d’Anthropic, Cohere, Meta i Stability AI per accedir-hi des de les seves aplicacions. Com a exemples d’ús s’han mencionat un sistema de subtitulació d’imatges d'LG, les aplicacions de recerca farmacèutica de Merck i el planificador de viatges de l’hotelera Accor.

Tot plegat, executat en els centenars de milers de servidors dels centres de dades d’AWS. La firma, com altres gegants digitals, ja no es limita a fer-se fabricar els ordinadors a mida, sinó que els equipa amb processadors de disseny propi. En aquesta edició del re:Invent han presentat dues famílies de xips: el Graviton4 per a càrregues de treball genèriques i el Trainium2 específic per entrenar models fundacionals d’IA generativa amb més rapidesa i menys consum d’energia. Tot i això, AWS també ha anunciat un acord amb Nvidia, el fabricant de referència actual en xips per a la IA, per oferir servidors amb processadors d’aquesta empresa als clients que ho demanin.

Alexa, l’assignatura pendent

A banda de la plataforma de comerç electrònic, la principal aposta d’Amazon de cara als consumidors és probablement la majordoma virtual Alexa. Nascuda fa nou anys als EUA, aquest mes en fa cinc que funciona al mercat espanyol. Segons l’empresa, en aquest temps ha mantingut 18.000 milions d’interaccions de veu amb els usuaris de l’Estat, de les quals 7.000 milions han sigut en l’últim any. En aquest temps s’han programat 230 milions de temporitzadors, s’han configurat 272 milions d’alarmes i s’ha consultat 183 milions de vegades la previsió meteorològica.

Tot i això, Alexa no acaba d’arrencar. I no només perquè ha de competir amb rivals com Siri d’Apple i Assistant de Google. Amazon Devices porta venuts al món 500 milions de dispositius amb Alexa integrada, com els altaveus Echo i les pantalles Echo Show, tots de preu relativament assequible per a les seves prestacions. Això és així perquè la seva funció principal és afavorir el consum dels serveis de l’empresa, com Amazon Music, Prime Video, els audiollibres d’Audible i les edicions digitals de la llibreria Kindle. En canvi, si bé Alexa ofereix als EUA moltes aplicacions –les anomenades skills– vinculades a serveis de tercers, el catàleg disponible aquí és molt limitat, de manera que més enllà de funcions bàsiques com les esmentades i anecdòtiques com les d’explicar acudits o cantar nadales, Alexa no és especialment intel·ligent. De fet, la seva potència màxima és el control i la programació de dispositius connectats de la llar, i això es configura amb l’aplicació mòbil, no amb l’altaveu.

I no diguem ja si l’usuari pretén dialogar-hi en català. La nostra llengua no figura entre la desena escassa que la majordoma digital d’Amazon entén i parla, malgrat els anys que portem reclamant-ho amb insistència. És poc probable que Alexa arribi a parlar-nos directament en català, en danès, en txec o en neerlandès. Però sí que és molt possible que acabi fent-ho mitjançant un intèrpret de collita pròpia: la IA generativa de la mateixa Amazon. Tal com ja podem dialogar verbalment amb ChatGPT d’OpenAI mitjançant les seves aplicacions mòbils, el curs més probable d’aquesta tecnologia és que els usuaris catalanoparlants parlem en català amb el xatbot Q d’Amazon i sigui ell qui interpreti les nostres ordres, les transmeti a Alexa i ens comuniqui la resposta, si n’hi ha, també en català. Amazon demostraria molt poca visió global si no aprofités aquesta possibilitat d’integrar dues de les seves plataformes per beneficiar-les mútuament i ampliar-ne l’abast.