A Alvise se li comença a acabar la festa

“Qui de vostès no ha fet concessions, petits sacrificis de moral, per arribar on és?” Això és el que deia Luis Pérez –àlies Alvise– en el seu vídeo, per haver agafat 100.000 euros de l’ala en un maletí i no declarar-los. ¿D’on creu que surt el seu sou d’eurodiputat, si no és dels impostos? Tot fa pensar que, fent honor al nom del seu partit, a Alvise se li acaba la festa. Aquest divendres era portada del diari Abc, ni més ni menys. És interessant que el llancin als peus dels cavalls, perquè amb altres esperpents de l’espanyolisme feixistoide el diari de Vocento s’ha mostrat molt més comprensiu. Esclar, es tracta de no disgregar l’opció legítima de la ultradreta, que és Vox. Alvise, al capdavall, es va emportar un grapat de vots gens menyspreable amb la seva campanya de consistència intel·lectual prima i greixosa com un tranchette que, en el disseny mediàtic imperant, haurien hagut d’anar a Vox. Ara, el rotatiu assegura que hi ha un “motí” al seu canal de Telegram, on suma més de 700.000 seguidors, perquè molts han baixat del burro i s'han adonat que no deixa de ser un aprofitat més de la política. És la clàssica peça que, triant unes altres respostes d’usuaris, podries titular que en surt reforçat i amb gran suport.

El personatge és nefast i el seu moviment genera repugnància. Però un gairebé està temptat d’abraçar-lo en veure com determinats mitjans l’han convertit en un papu: avançar la ultradreta per la ultradreta genera situacions estranyes com aquesta i, a més, serveix de caricatura grotesca de la manera de fer que aquests rotatius han blanquejat, primer, i impulsat, després. Se’l castiga no pel que representa –altres ho encarnen amb huracanats aplaudiments d’orelles– sinó per parvenu. I per aquest grapadet de diputats que, en un moment donat, poden decantar una investidura.