Les altres entrevistes inventades

El cas va ser comprensiblement escandalós: la revista alemanya Die Aktuelle va publicar una entrevista amb Michael Schumacher, i això va sorprendre tothom, ja que l’estat de salut del pilot és tot un misteri des que va patir el terrible accident d’esquí que el va deixar en coma i amb lesions cerebrals. En l’última pregunta es revelava que el text s’havia generat per intel·ligència artificial, però era un intent bastant patètic de guardar-se les espatlles fent veure que ells no enganyaven ningú, perquè a la portada hi deia “Primera entrevista!” i res feia pensar que fos una enganyifa. Bé, al marge que la revista en qüestió és pura mentida. En tot cas, la família ho va denunciar i ara fa pocs dies ha transcendit que la revista ha perdut el cas i els compensarà amb uns 200.000 euros.

Crec que el lector corrent no és conscient que d’entrevistes inventades n’hi ha des de molt abans que les sigles IA irrompessin en les nostres vides. Una col·lega meva d’una revista del cor m’explicava fa anys com de tant en tant rebia unes fotografies del famós X i aleshores muntava una entrevista agafant d’aquí i d’allà i després farcint la resta amb invencions plausibles. També hi ha qui es presenta davant del personatge sense gravadora. Doncs no: sense les paraules concretes d’algú, perdràs els seus girs –o sigui, l'ànima– i potser tindràs un bon retrat, però no una entrevista. He perdut el compte dels meus entrevistats que, abans d’engegar la gravadora, expressen recels per alguna mala experiència en què se’ls van atribuir frases que no van pronunciar. Suposo que la majoria no ho denuncien públicament perquè no volen girar-se la premsa en contra. "Almenys han parlat del meu llibre", deuen pensar. Que sovint, i també segons expliquen, déu-n'hi-do els que no se l'han llegit. Per tant, encara ara, em preocupa més l'humà que la IA.