Algorismes que ens governen la vida

Ales eleccions presidencials del novembre als EUA potser s’hi presentarà un candidat peculiar, i no em refereixo a Donald Trump. Uns ciutadans proposen com a aspirant a ocupar la Casa Blanca un tal Watson, que no és una persona sinó un programa informàtic: l’algorisme creat per IBM que fa uns anys va derrotar Garri Kaspàrov als escacs, després va guanyar el concurs televisiu Jeopardy! i actualment es dedica a respondre a consultes mèdiques i jurídiques. Els promotors de la candidatura de Watson asseguren que la seva intel·ligència artificial faria més bona feina al capdavant del govern que qualsevol polític, perquè seria capaç d’avaluar les decisions amb criteris objectius en funció dels efectes sobre l’economia global, el medi ambient, l’atenció sanitària, la política internacional i les llibertats civils.

No crec que l’algorisme Watson es presenti encara a les eleccions. Però té sentit que algú s’hagi plantejat que un programa pot governar amb eficiència un país, ja que la nostra vida quotidiana ja està governada en molts aspectes per algorismes, seqüències d’instruccions que determinen de forma inequívoca les operacions que cal realitzar per portar a terme una activitat determinada, d’acord amb les regles que ha decidit el seu creador. Són algorismes les receptes de cuina i l’ordre amb què ens posem les peces de roba quan ens vestim cada matí. I en el món que ens envolta estem sotmesos a l’efecte d’altres algorismes, com el que decideix quin dels ascensors d’un hospital o un edifici d’oficines ha d’aturar-se a la nostra planta quan polsem el botó comú, en funció del recorregut òptim segons la distància o la destinació que hagin triat els ocupants que ja són a dins. Considerant que al món hi ha 12 milions d’ascensors, qualsevol optimització dels seus trajectes pot aportar beneficis considerables.

També tenim contacte habitual amb els algorismes que detecten operacions bancàries fraudulentes. Els sistemes de les entitats financeres vigilen la coherència de les transaccions: si es fan amb la mateixa targeta dues compres consecutives en poques hores en llocs del món separats per milers de quilòmetres, és probable que una de les dues sigui un duplicat il·lícit. I si una mateixa targeta es fa servir durant un període breu per a diverses compres i reintegraments d’efectiu que no responen a cap patró anterior, és gairebé segur que ha estat robada.

Si escoltem música en format digital és gràcies als algorismes de compressió que redueixen la mida dels fitxers eliminant-ne els silencis i les dades redundants. El més popular per comprimir àudio és l’MP3, creat l’any 1987. Existeixen processos similars de compressió de vídeo i d’imatges (JPG).

L’economia mundial es veu sovint afectada pels algorismes HSFT (sigles angleses de negociació de títols d’alta freqüència ) amb els quals especuladors financers compren i venen accions automàticament en mil·lisegons, aplicant criteris que busquen el màxim benefici de la inversió en el mínim temps possible. El problema ve quan els algorismes es descontrolen i acaben ensorrant la cotització de tot un mercat.

En el món estrictament digital, els algorismes marquen la pauta. Una mateixa cerca web proporciona resultats diferents a Google i a Bing perquè els dos cercadors apliquen algorismes diferents segons la rellevància del contingut de les pàgines web, el nombre de clics que ha rebut anteriorment cada enllaç, l’historial de cerques de l’usuari o el lloc on és. Un algorisme molt visible és el que determina quines publicacions dels vostres amics de Facebook apareixen en la vostra pàgina de notícies i en quin ordre ho fan, i sembla que Twitter aplicarà aviat el seu. Les dues xarxes socials fan servir algorismes per suggerir-nos amistats virtuals o tuitaires per seguir.

Bona part de la facturació d’Amazon i de l’audiència de Netflix es basen en els seus respectius algorismes de recomanació. El primer proposa productes complementaris del que busques, que també et poden interessar segons les teves compres anteriors, les d’altres clients que han comprat el mateix que tu i els productes que has consultat sense arribar a comprar-los. El segon t’ofereix veure pel·lícules o sèries segons el teu historial de visionat.

Fins i tot les relacions personals poden dependre d’un algorisme. Les webs de contactes presumeixen d’encert aparellant usuaris, fins al punt d’assegurar que les parelles que neixen en aquesta mena de webs són més estables que les que s’han conegut per via tradicional. Els seus primers algorismes només buscaven coincidències d’interessos, però ara també tenen en compte quina importància té cada dada per a cadascun dels membres potencials de la parella. Però també busquen el benefici màxim per a l’empresa: si et troben parella massa aviat deixaràs de pagar la quota mensual del servei, de manera que estiren el procés fins que han recuperat el que van invertir en publicitat per captar-te com a client.

Altres algorismes presents en la nostra vida són el de reconeixement facial en sistemes de videovigilància, la detecció de paraules clau en converses telefòniques i missatges electrònics que porten a terme els serveis d’espionatge i l’alerta de connexions sospitoses que algunes webs mostren quan hi accedim des d’una connexió diferent de l’habitual. Fins i tot hi ha algorismes fent de periodistes: aquest article l’he escrit jo, però a l’agència de notícies Associated Press (AP) és un algorisme el que redacta algunes informacions financeres que segueixen un patró previsible. I això només acaba de començar: en algun laboratori, algú ja està creant l’algorisme per a cotxes autònoms que haurà de decidir entre atropellar un nen o estavellar-nos contra un arbre.