Àlex Gutiérrez: "TV3 no ha de ser ser una televisió només per a catalanoparlants"

BarcelonaVa valer la pena esperar a l’últim moment de la presentació del llibre Objectiu TV3 (Ara Llibres), escrit pel periodista i cap de Mèdia de l’ARA Àlex Gutiérrez, per sentir de la veu d’un dels seus protagonistes principals, l’ex director general de la Corporació Joan Granados, una anècdota fundacional de TV3. Granados va explicar que Jordi Pujol el va enviar a la Zarzuela perquè expliqués a Joan Carles I el projecte de posar en marxa una televisió pública catalana. I quan Granados li va confirmar que seria tota en català, el monarca se’l va mirar incrèdul i li va respondre: “¿Ya la entenderán?”

L’anècdota, recollida també al llibre, il·lustra a la perfecció la incomprensió i la llunyania, quan no hostilitat, que va provocar el naixement de TV3 a Madrid. La clau del seu èxit també la va resumir Granados al recordar que els professionals que hi havia “eren molt bons” i actuaven amb la consciència que “era una qüestió de país”, fins al punt que ell, que havia estat nomenat per Jordi Pujol, va triar com a directors dos votants del PSUC com Enric Canals i Jaume Ferrús. “Hem d’estar orgullosos de TV3”, conclou.

Gutiérrez recull en el seu llibre aquell periple amb tocs d’èpica que en alguns casos, per les respostes imaginatives que es van trobar per superar els entrebancs de l’Estat, recorda l’organització de l’1-O. L’autor incideix especialment en el vessant polític de la història de TV3, i en com la televisió catalana ha hagut de fer front als continus intents de control polític. “És un llibre sobre les intrigues polítiques de TV3, però se'n podria fer un d’igual de la SER o El País”, explica un altre personatge clau dels inicis de la cadena, l’avui empresari i productor Tatxo Benet en la presentació a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes. “És una mica depriment”, afegeix, cosa que provoca la resposta de l’autor. “L’objectiu no és que sigui un llibre depriment, sinó que sigui un revulsiu”, diu Gutiérrez, que just abans ha exposat algunes de les coses que, en la seva opinió, han de ser puntals de la nova CCMA que ara estan negociant els partits. “Ha de ser desacomplexadament nacional i el català és irrenunciable, però no ha de ser una televisió per a catalanoparlants”, afirma Gutiérrez, que toca un dels punts més delicats de l’actual debat sobre els mitjans públics catalans.

Duros a quatre pessetes

Dues veus més, a més de la crítica Mònica Planas, que oficia de presentadora, intervenen en el debat. La directora del Sense ficció, Montserrat Armengou, i el presentador Xavi Coral. Armengou demana que si es fa una aposta per l’espai comunicatiu en català això tingui una traducció pressupostària. “En televisió no hi ha duros a quatre pessetes. Fer un documental de qualitat costa diners”, explica, dolguda per la retallada que ha patit el seu departament. Tatxo Benet aprofita per dir que si ara es fes TV3 només caldrien 150 treballadors, i no els 2.500 actuals, posant l’exemple del naixement de La Sexta. Aquesta afirmació no la comparteixen ni Armengou ni Coral (“150 em semblen pocs”), que recorden que a TV3 se li demanen moltes més coses que a una televisió convencional –que sigui un servei públic de qualitat i rigorós en català–, i que això necessita professionals.

El debat sobre TV3 s’allarga, però tothom coincideix que Objectiu TV3 serà a partir d’ara una referència ineludible.