Aldama es marca un Bárcenas

Quan t’identifiquen com a “aconseguidor” és probable que de seguida hagis d’afegir “però tot legal, eh?”. L’empresari Víctor de Aldama ha declarat davant del jutge i ha explicat tot de presumptes comissions comeses per càrrecs socialistes. El segon que cal fer és posar-se a investigar aquestes al·legacions, per veure si es poden substanciar o bé, posem per cas, són la clàssica amenaça d’estirar la manta (existent o no, real o magnificada) per mirar que s’activin els mecanismes jurídico-musicals que queden fora de l’abast de vostè, amic lector, i de mi mateix, a qui la Fiscalia no ens afinaria ni mig si bemoll. Deia, doncs, que investigar és el segon que cal fer, perquè el primer és respectar la presumpció d’innocència. I no sembla que els diaris hostils als socialistes hagin recordat aquest precepte. “Aldama obre en canal el PSOE”, titula l’Abc, com si l’home fos el Jarabo. “Aldama acorrala Sánchez”, escriu La Razón, més contenta que un gínjol.

No fa tants anys alguns periodistes que ara saliven amb la prospectiva de trobar corrupció en l’entorn proper de Sánchez tenien serioses dificultats per assenyalar ningú concret quan una anotació a la llibreta de Luis Bárcenas parlava d’un tal “M. Rajoy”, amb una ema de misteri insondable. I consideraven que l’extresorer del PP era un malànima indigne de ser mirat a la cara, que actuava només per despit i per atropellar qui calgués amb tal d’evitar la presó, sobretot per a la seva dona. Esclar, El País titula amb “diu que”. I això és precís, a hores d'ara. Si realment es confirmen els tripijocs, ja hi haurà temps d’escarnir qui calgui en portada i, sobretot, fer rodar caps. Però, de moment, estem en el terreny més de l’aquelarre que del periodisme. I de les pells dels ossos venudes sobre plànol, abans de caçar-les.