Mèdia12/07/2014

El viatge estival al passat de TVE

La graella s’omple de repeticions i històrics de la casa

àlex Gutiérrez
i àlex Gutiérrez

BarcelonaQuan José Luis Rodríguez Zapatero va arribar al govern, una de les primeres mesures que es van viure a RTVE va ser la cancel·lació de Noche de fiesta, la controvertida revista televisiva de José Luis Moreno, desfilades en roba interior incloses. Deu anys després, el ventríloc i productor es traurà l’espina clavada amb l’emissió d’una gala a La 1 dissabte que ve, 19 de juliol. Els noms propis de la gala són tota una declaració de principis: Isabel Pantoja, el seu fill Kiko Rivera (amb qui la tonadillera cantarà per primer cop dalt d’un escenari), Mar Saura, Pablo Puyol i Ana Obregón com a mestra de cerimònies d’aquesta nit de varietés. Tot i que es tracta d’una cita única, Moreno ha presentat el projecte de convertir-lo en fix a partir del setembre. Un share superior al 14% li facilitaria les coses.

Inscriu-te a la newsletter La carrera per ser la millor sèrie de l'anyTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Aquest retorn al passat va més enllà del fitxatge de Moreno. Diverses decisions de les últimes setmanes es poden relacionar amb una tendència de La 1 de replegar-se sobre els propis referents pretèrits. I no és només una qüestió de la graella. TVE nomenava el passat 1 de juliol José Ramón Díez com a nou director: un professional de la casa que ja havia assumit aquesta mateixa funció a finals dels 90, amb José María Aznar com a president del govern espanyol.

Cargando
No hay anuncios

Un altre símbol d’aquesta recuperació vintage és el retorn de Verano azul, una sèrie que el clixé ha considerat sempre paradigma de la reposició, però que TVE mantenia guardada al calaix des del 1995. L’operació de treure la pols a Chanquete, Tito, Piraña i la resta de la colla ha donat, però, bons resultats. La sèrie, que s’emet a La 2, obtenia fins ahir una mitjana d’audiència de 424.000 espectadors i un 3,5% de share al conjunt d’Espanya. Però la tendència ha anat creixent, de manera que dijous s’enfilava fins als 628.000 seguidors i el 5,5% de quota de pantalla. Tenint en compte que, durant l’hivern, els documentals que s’emeten a aquella hora del migdia es queden tot just en 226.000 fidels i un 2,0%, l’èxit és evident. A Catalunya, Verano azul està obtenint també bons resultats: 63.000 espectadors i un 3,1%.

El gust per l’autoreferència també es deixa notar en el programa Viaje al centro de la tele, que ahir va estrenar la segona temporada. Amb dibuixos de Forges i locució de Santiago Segura, es tracta de l’enèsima capbussada en els frondosos arxius videogràfics de Televisió Espanyola, a la recerca d’imatges singulars i que denotin l’evident pas del temps. Cada programa s’estructura a partir d’una temàtica diferent. La primera temporada, de deu episodis, va aconseguir un 8,7% d’audiència i 1,1 milions d’espectadors de mitjana.

Cargando
No hay anuncios

Aquest estiu porta un altre retorn a la cadena: el de la periodista Inés Ballester, que ha estat els últims tres anys a 13TV, l’emissora dels bisbes. Assumeix l’espai matinal que, durant la temporada, ha conduït la polèmica Mariló Montero. El fet que la presentadora hagi marxat a l’estiu sense tancar la seva renovació ha alimentat el rumor d’una possible sortida de la casa. De fet, Ballester va haver de sortir a la palestra i, en unes declaracions a Vanitatis, explicava que no té previst continuar al setembre als matins de La 1, ja que té contracte firmat amb 13TV. La presentadora es va estrenar aquest dilluns amb 284.000 espectadors i una quota de pantalla del 7%.

I encara hi ha un altre retorn estival a la graella de la pública: el serial Amar en tiempos revueltos - que la cadena va perdre en favor d’Antena 3 - ja reposa els primers capítols a la sobretaula de La 1.

Cargando
No hay anuncios

Aval europeu al finançament de l’ens

El Tribunal General de la Unió Europea ha rebutjat els recursos que Telefónica i Digital+ havien presentat contra el sistema de finançament de RTVE establert l’any 2010. El govern de Zapatero va gravar amb una taxa les companyies de telecomunicacions (amb un 0,9% dels seus ingressos) i les televisions privades (amb un 3%, o un 1,5% en el cas de les de pagament).