Al Pacino caça nazis a 'Hunters'
Amazon Prime Video estrena la sèrie produïda per l’oscaritzat Jordan Peele
BarcelonaNova York, any 1977. Un centenar d’alts càrrecs nazis són a punt d’instaurar un quart Reich als Estats Units. The Hunters, una banda de caçadors de nazis encapçalada per Al Pacino, farà el possible per impedir els seus plans genocides, encara que això signifiqui convertir-se en els monstres que ells mateixos estan combatent. Hunters arriba demà a Amazon Prime Video amb deu episodis en què es podrà seguir l’ensangonada persecució d’aquest eclèctic grup de caçadors.
La ficció està creada per David Weil i produïda per Jordan Peele, guanyador el 2018 de l’Oscar a millor guió original per la pel·lícula Déjame salir. L’elenc el completen Logan Lerman (Percy Jackson), Jerrika Hinton (Anatomía de Grey), Josh Radnor (Cómo conocí a vuestra madre), Kate Mulvany, Tiffany Boone, Greg Austin, Louis Ozawa Changchien, Carol Kane, Saul Rubinek, Dylan Baker i Lena Olin.
L’àvia de Weil, supervivent dels camps de concentració d’Auschwitz i Bergen-Belsen, va ser la màxima inspiració del guionista a través de les històries que li explicava des de ben petit. Per aquest motiu, segons detalla en la seva presentació, “la sèrie és com una carta d’amor dirigida a ella, un intent de buscar la justícia que mai va rebre i de mantenir viva la memòria de l’Holocaust”. D’aquí va sorgir la necessitat –tal com ell ho anomena– d’explicar aquest relat sobre un grup d’herois que lluiten pel seu lloc al món.
La sèrie comença amb un seguit d’assassinats en circumstàncies estranyes, que fan intuir a l’espectador que els nazis s’han infiltrat al país. Un d’ells és el d’una supervivent de l’Holocaust, que resulta ser l’àvia del protagonista, Jonah Heidelbaum (Logan Leerman), un jove de Brooklyn que treballa en una botiga de còmics. Encegat per la venjança, és reclutat per Meyer Offerman (Al Pacino), el líder d’una banda de caçadors de nazis que pretén frustrar els seus plans d’extermini i dur-los davant la justícia. Paral·lelament, Millie Malone (Jerrika Hinton), una agent de l’FBI, investiga la mort d’una científica de la NASA.
En el primer episodi es presenten també la resta de membres de l’organització, cadascun amb un estil característic i una funció clara dins la banda: Lonny Flash (Josh Radnor) és una estrella de cine que treballa en secret, la germana Harriet (Kate Mulvany) és una espia, Joe Torrance (Louis Ozawa Changchien), un soldat; Roxy Jones (Tiffany Boone), una especialista en panys i caixes fortes, i Mindy Markowitz (Carol Kane) i Murray Markowitz (Saul Rubinek) són una parella de jueus experts en armes.
Cada capítol té una durada aproximada d’una hora, menys el pilot, que s’estén fins als 90 minuts per posar en context l’espectador. Aquest primer episodi està dirigit per Alfonso Gomez-Rejon, que va estar nominat a dos premis Emmy per American horror story. D’altra banda, Nikki Toscano (Bates Motel i Revenge) es va unir a la ficció com a productora executiva i com a co-showrunner al costat de Weil.
En pràcticament tots els capítols són habituals els flash-backs impactants dels camps de concentració, les escenes de violència, l’ús de gèneres musicals variats –entre els quals el disco i el soul– i les tonalitats saturades. Tot això envoltat d’una estètica dels anys 70 que en diverses ocasions evoca el món del còmic. La producció s’enquadra dins del gènere del drama, tot i que en alguns moments presenta una agudesa pròpia de la comèdia negra.
Retorn d’Al Pacino a la televisió
Amb Hunters, Al Pacino torna a les sèries de televisió 17 anys després de l’emissió d’Ángeles en América a la HBO. En una entrevista al mitjà estatunidenc The New York Times, l’actor afirma que va ser evident des del principi que la història era intensament personal per a David Weil. Referint-se a l’estil de la producció, afegeix: "És generalment sorprenent. [...] De vegades és absolutament horripilant i, a continuació, irònic”.
La ficció exerceix una indiscutible labor de memòria històrica, recordant el patiment de la població jueva durant l’Holocaust. Igual que el Jonah, Weil va créixer també amb les històries de la seva àvia sobre les atrocitats del nazisme. Comparteixen la mateixa devoció per una persona a la qual el creador anomena en la seva carta “la major superheroïna que he conegut mai”. El seu relat és una arma que Weil ha utilitzat per rememorar un passat que no es pot tornar a repetir.
