Al Joan, que feia el periodisme a mà

Les màquines no trien. M’ho deia, una mica encès, l’Ivan, propietari d’un celler que signa tres bons vins de Ribera del Duero. Les màquines i el bon vi no s’avenen gaire, insistia, fent amb les mans un gest com de repartir cartes. Potser reproduïa alguna rutina manual de la verema. Amb els gestos mai se sap. Jo li havia preguntat quina era la producció mitjana per cep. Uns dos quilos de raïm per collita. Pensi, per situar-se, que moltes vinyes californianes, amb un nivell alt de mecanització, fan entre vuit i dotze quilos i que els del Priorat de més anomenada, on gairebé tot cal fer-ho a mà, vénen de vinyes que donen entre 300 i 1.200 grams per any. Jo venia de Blanquerna, d’escoltar Ben Welsh, cap del data desk del Los Angeles Times. Ell es va definir com un nerd (setciències?, mai sé com traduir-ho) i mostrava un gran optimisme per tot allò que ara en diuen periodisme de dades. Si interroguem bé qualsevol base de dades -insistia- en traurem tones d’informació. Tot seguit mostrava exemples en què, efectivament, l’interrogatori eficient d’alguns arxius via algoritmes informàtics havia produït unes quantes bones portades.

En una mostraven que bona part de les casernes dels bombers de Los Angeles estan mal situades per arribar ràpidament als barris on es declaren més incendis. Ara bé -s’explicava-, això no és res si no hi ha reporters que a les dades els posin carn i ossos, cares i noms. Vaig recordar el Pere, editor, traductor i negre literari, sempre insistent: els programes de traducció no tradueixen, traduir és una feina manual. Penso que tant el Ben del diari, com el Pere traductor o l’Ivan del celler parlen del mateix. Les màquines no trien. Trien els jornalers que veremen, els traductors que interpreten i els periodistes que surten al carrer. Fer vi, com traduir o fer periodisme, és una feina artesana -que no vol dir paleolítica-. Tot això m’ha vingut al cap quan he sabut que havia mort Joan Barril. Ell feia periodisme a mà. Com es fan els bons vins.