Dimarts, a Cuatro, al programa En boca de todos, una reportera va patir una agressió sexual en directe. Estava al carrer explicant l’atracament a una botiga i un home s’hi va acostar per darrere, li va posar la mà al cul i li va preguntar de quin canal eren. La periodista va apartar-lo discretament per continuar la seva feina i, aleshores, Nacho Abad des del plató hi va ficar cullerada: “¿Te acaba de tocar el culo? ¡Es que no puedo entenderlo!”, va dir, i va demanar a la reportera que col·loqués aquell individu davant de la càmera perquè volia esbroncar-lo: “¡Me pones a ese señor delante, por favor! ¡Ese tío tonto!” La reportera, Isa Balado, es va veure obligada a enfrontar-se a un personatge de conducta complicada i violenta. L’actitud fatxenda i justiciera de Nacho Abad encara posava més en risc Isa Balado, que tenia l’home agressiu al costat. Van tallar la connexió i Abad ja repetia en bucle l’instant en què l’home tocava el cul a la noia. Va tornar a connectar amb la reportera perquè tornés a explicar els fets. L’abusador es va donar per al·ludit i es va acostar a la reportera un altre cop. “¡Date la vuelta que se acerca!”, li cridaven des del plató per protegir-la. La reportera al final va dir: “No me apetece nada darle más protagonismo”. I, per fi, van tallar la connexió. Nacho Abad, rei del sensacionalisme, deia indignat a l’advocada que tenia asseguda al costat: “Mañana te toca a ti, yo estoy delante y le pego un puñetazo y tenemos un problema”. La dona el va calmar: “No debes, porque yo me defiendo solita”.
Una cosa és denunciar una agressió sexual i l’altra erigir-se en el mascle justicier que salva les dones per convertir-se en l’heroi del drama. Van repetir en bucle fins a 48 vegades l’instant de l’agressor tocant el cul de la reportera. “¡Agredir a Isa es agredirme a mí y agredir a todos los compañeros que estamos en la mesa!”, exclamava dramàtic Diego Losada.
Això no és solidaritat amb la reportera agredida ni feminisme. És espectacle masclista a remolc d’una agressió i revictimitzar la periodista repetint la imatge. Arran de l’agressió, les xarxes es van omplir d’imatges on altres reporteres recordaven les agressions sexuals patides fa anys. Lògic. Cal recordar que hi va haver un temps en què els programes trobaven molt divertit enviar joves periodistes a esdeveniments, fent-les connectar enmig de multituds caòtiques, exposant-les gratuïtament a ser víctimes de l’assetjament i la grolleria. S’interpretava com a vicissituds de l’ofici. Sanfermines, Tomatinas o celebracions esportives eren els escenaris perfectes. Encara ara, quan ordes de hooligans arriben a Espanya pels partits de Champions, s’envien reporteres joves a ficar-se entre grups d’homes esverats i tips de cervesa. La tele treu partit a la tensió que crea la situació de desigualtat. Per sort, els temps canvien i la reacció de la societat és una altra. Però les repeticions en bucle de l’agressió sexual a Isa Balado demostren com, malauradament, moltes cadenes encara aprofiten els abusos que pateixen les reporteres per rendibilitzar-ho com a part de l’espectacle televisiu.
