El programa Salvados de La Sexta ha dedicat dos capítols a aprofundir en la part més espantosa i secreta de les xarxes socials. Redes sociales: la fábrica del terror és la condensació de tots els malsons possibles, fins i tot els inimaginables, a través del testimoni de persones que han pogut accedir a aquesta part oculta. Tot el que expliquen els experts i treballadors vinculats a plataformes com Facebook, Instagram o TikTok és tan esfereïdor que el relat provoca certa ambivalència en l’espectador: és addictiu i a la vegada genera rebuig.
El segon episodi, emès aquest diumenge, posava el focus en els moderadors de continguts. Persones que dediquen la seva jornada laboral a supervisar les imatges denunciades a les xarxes socials i classificar-les. La feina els exposa repetidament a unes escenes de violència d’una brutalitat extrema que acaba tenint greus conseqüències en la seva salut mental. El director del programa, Fernando González Gonzo, s’entrevistava amb dues treballadores que explicaven les seves vivències. Com que han signat contractes de confidencialitat amb l’empresa que les contracta, Salvados mantenia el seu anonimat. I ho va fer sense caure en una posada en escena sinistra. Ni persones encaputxades ni enmig de la foscor. Tampoc veus metàl·liques per distorsionar la seva veu real. Pel que fa a realització, es va demostrar una gran audàcia jugant amb el mateix tema del programa: es va recórrer a la intel·ligència artificial, de tal manera que es dissenyaven uns avatars femenins en una pantalla que servien com a imatge de suport per compensar l’absència de rostre del protagonista. La veu també estava creada gràcies a la tecnologia: s'havia transformat en una altra veu alternativa, però en cap cas era aquella veu robòtica o sinistra de la qual tant s’ha abusat a la televisió. Va ser una manera òptima de garantir l’anonimat sense estigmatitzar els testimonis.
Les dues entrevistades parlaven d’imatges de pederàstia, d’assassinats truculents, de decapitacions, de suïcidis d’adolescents, de pornografia infantil. També de la tirania sota la qual treballen i els protocols inhumans que han de seguir. Salvados creava un cert clima de clandestinitat, perquè malgrat que la voluntat de moderar els continguts sigui, teòricament, una causa noble, en realitat tot continuava tenint un vel de sordidesa i misteri. Els vídeos més bèsties es reporten a un departament superior, sense que s’aclareixi el seu destí final. Tota la delinqüència denunciada tampoc sembla que acabi en mans de la policia. Després de veure Salvados et quedava el neguit de l’existència d’una part oculta encara més fosca, més incerta i més inaccessible. La paradoxa és que, mentre la intel·ligència artificial permet digitalitzar humans, crear clons i fabricar veus perfectes, les grans empreses tecnològiques sembla que encara no han sabut com desenvolupar un sistema eficaç, transparent i àgil per supervisar continguts i identificar i denunciar els individus que hi ha darrere d’aquestes imatges.
