Així s'entrebanquen Facebook, WhatsApp i Instagram

BarcelonaDurant les més de cinc hores que tots els serveis de l’univers Facebook van romandre inaccessibles dilluns de la setmana passada, el trànsit de dades a la xarxa mòbil de Vodafone Espanya va disminuir un 6% respecte al mateix període de la setmana anterior. Les trucades convencionals de veu a telèfons mòbils es van incrementar un 40%, les trucades de veu per Telegram ho van fer un 190% i les de Skype un 210%. En absència de WhatsApp, fins i tot els missatges de text, que sempre hi són, van gaudir d’una llarga estona de glòria: el volum de SMS transportat per la mencionada operadora entre quarts de sis de la tarda i la mitjanit va créixer un 148% respecte al del dilluns previ. Les altres companyies han comunicat patrons de consum semblants.

Com sol passar en aquests casos, molts consumidors van buscar alternatives als productes de Facebook. En concret, l’absència de WhatsApp va fer que les descàrregues d’altres aplicacions de missatgeria es disparessin: segons la consultora Sensor Tower, les instal·lacions de Signal es van multiplicar per 12 respecte a un dia normal i van arribar a les 881.000; les de Viber van registrar un increment del 630%, i les de Telegram, un 530%. L’amo d’aquesta última, el rus Pavel Durov, ho explicava així als més de 626.000 subscriptors del seu canal personal: "En un sol dia hem acollit més de 70 milions de refugiats d’altres plataformes".

Val a dir que descarregar i instal·lar una aplicació nova mentre no funciona la que fas servir de manera habitual no vol dir que no tornis a aquesta tan aviat torni a funcionar. De fet, l’activitat a Facebook, Facebook Messenger, Instagram i WhatsApp ja ha recuperat nivells similars als de sempre. Però la incidència del dilluns 4 –l’avaria més greu que els sistemes de Facebook han patit des de fa anys– ha permès comprovar que per a milions d’internautes no disposar de les plataformes de Mark Zuckerberg representa un trasbals vital: a banda dels molts usuaris que van anar a Twitter per queixar-se de la caiguda i fer bromes –cosa que hi va provocar alguns problemes de saturació, reconeguts pel seu director, Jack Dorsey–, d’altres van optar per distreure’s d’altres formes: segons Vodafone, el consum de Netflix dels seus clients en aquelles hores va créixer un 23% i el de TikTok ho va fer un 14%.

Més enllà de les anècdotes personals sense transcendència real –que aixequi la mà qui no va agrair aquelles hores de silenci al grup de xat de famílies de l’escola–, el cas és que la no disponibilitat de Facebook i les seves plataformes vinculades va tenir efectes tangibles. En l’àmbit social, en mercats com l’Índia o Birmània, on la paraula Facebook és sinònim d'internet perquè el desplegament de la xarxa social va coincidir amb l’adopció generalitzada dels telèfons mòbils amb dades, l’apagada de la plataforma equival a deixar desconnectades àmplies capes de la població.

I, en l’àmbit econòmic, les gairebé sis hores d’inactivitat també van tenir conseqüències. No només per a la mateixa Facebook, que en aquella estona va deixar de facturar uns 900 milions de dòlars, sinó també per als milions d’empreses de qualsevol dimensió que depenen del trànsit que capten anunciant-se a Facebook i a Instagram (l’eficàcia mitjana d’aquests anuncis altament personalitzats ronda el 10%, molt per sobre dels anuncis digitals genèrics). Fins i tot els negocis que no venen directament però que en el seu moment van cometre la imprudència de deixar en mans de Facebook i Instagram la visibilitat dels seus productes i la possibilitat de comprar-los i en les de WhatsApp la comunicació amb els seus clients, i que d’aquesta manera van renunciar a una presència digital pròpia. També s’han vist afectats directament milions de creadors d’aplicacions mòbils, sobretot videojocs, que viuen dels anuncis que la plataforma publicitària de Facebook inserta en les versions gratuïtes dels productes.

Facebook es va desconnectar d’internet

Encara ningú no ha fet el còmput global dels efectes econòmics de la interrupció dels serveis de Facebook, però segur que va ser molt considerable. El que sí que coneixem, fins a un cert punt, són els motius tècnics d’aquesta interrupció: un error de configuració d’alguns encaminadors de la xarxa de l’empresa. En realitat, els servidors de l’àmplia xarxa pròpia de centres de dades que atenen els diversos serveis no van deixar de funcionar en cap moment, però no s’hi podia accedir perquè als usuaris els havien robat el plànol per fer-ho.

El que coneixem com a internet és realment una xarxa de xarxes, i la xarxa de Facebook es va desconnectar de la resta perquè tots els seus noms de domini (facebook.com, instagram.com, whatsapp.com i oculus.com són els més evidents, però també d’altres d’ús menys visible com fb.com) van desaparèixer del sistema global DNS, l’equivalent digital dels llistats de números telefònics que reenvien als servidors adients les peticions dels usuaris. El mencionat canvi de configuració va fer que caigués el sistema que distribueix el trànsit entre els múltiples centres de dades de Facebook mitjançant la seva xarxa troncal, i el personal de l’empresa va haver de reconstruir a mà les anomenades taules d’encaminament.

A més, la restauració dels serveis no es va poder fer de cop, sinó progressivament perquè les instal·lacions elèctriques no haurien aguantat una recuperació general de l’activitat. I, a sobre, el procés de recuperació es va veure frenat per les dificultats que els empleats de Facebook van tenir per comunicar-se entre ells (les seves adreces de correu electrònic no responien). Tampoc no funcionaven els sistemes de control d’accés físic a les dependències, i els va costar arribar a determinats servidors per fer allò que els usuaris d’informàtica coneixem tan bé: reiniciar-los.

Si més no, la incidència del dilluns 4 hauria de servir perquè molts ciutadans i empreses siguin conscients del seu grau de dependència de les grans plataformes digitals. Especialment perquè Facebook, tot i ser força gran, no arriba ni de lluny a la dimensió d’altres plataformes del núvol com Amazon Web Services i Microsoft Azure, que proporcionen la infraestructura subjacent de molts serveis que sí que són de primera necessitat, com la generació i distribució d’energia o la gestió de la mobilitat, entre moltes altres.

Per això convé recordar que els serveis d’internet sempre acaben fallant en algun moment, i que generalment acaben tornant a la normalitat. Però a alguns se’ls poden exigir responsabilitats en forma dels anomenats SLA (contractes de nivell de servei, en les sigles angleses), mentre d’altres funcionen en règim de best effort (farem el que estigui en les nostres mans per prestar-vos servei, però no ens podeu reclamar res si deixem de fer-ho). Potser la millor prova que hem d’assumir un cert grau d’incertesa és que el dijous 30 les aplicacions de Facebook van tornar a caure durant ben bé un parell d’hores.