Així és el Galaxy Note 7
Fins a la setmana passada el Galaxy Note 7 podia presumir de ser l’ smartphone més desitjat del mercat, si més no entre els que fan servir el sistema Android. Samsung ha agafat el disseny de metall i vidre i l’electrònica dels ja excel·lents Galaxy S7 i S7 Edge i els ha aplicat a una categoria, la dels taulèfons amb llapis tàctil, que domina en solitari des que la va crear fa cinc anys amb el Note original, afegint-hi unes quantes millores de hardware i de software. La combinació semblava capaç fins i tot de plantar cara a l’iPhone 7 d’Apple.
Però de cop tot va canviar: ara el Note 7 passarà a la història com el telèfon del qual Samsung va haver de suspendre la venda i recuperar els dos milions i mig d’unitats que portava despatxades perquè les bateries d’alguns aparells -l’empresa n’ha reconegut 35: 17 a Corea, 17als EUA i un a Taiwan- van explotar, i en algun cas van arribar a provocar un incendi. Samsung haurà de destinar gairebé tota la producció de Note 7 d’aquest mes a substituir els que ja havia venut, i s’estima que l’operació li costarà uns 1.000 milions de dòlars. L’alarma ha arribat a tal punt que tres companyies aèries australianes i l’autoritat d’aviació civil dels EUA han demanat als propietaris del Note 7 que evitin posar-los en marxa o carregar-ne la bateria a bord dels avions.
El pitjor per a la imatge de Samsung és que, a diferència dels incidents d’aquesta mena que han patit altres marques, l’empresa no pot descarregar la responsabilitat en el seu proveïdor de bateries, perquè les potencialment defectuoses, que equipen el 70% dels Note 7 ja distribuïts, són fabricades a Corea per la seva pròpia filial Samsung SDI. L’altre 30%, que fan servir bateries de l’empresa xinesa ATL i s’han venut majoritàriament a la Xina, no han presentat cap problema fins ara.
Com que Samsung té previst tornar a vendre el telèfon -amb una bateria que no exploti- a partir del 19 de setembre, m’ha semblat que analitzar-lo continuava tenint interès, si més no per als lectors partidaris del format Note i també per a qualsevol altre que busqui un telèfon amb pantalla gran i es pugui permetre els 859 euros que costa el Note 7.
Amb pantalla de 5,7 polzades, el Note 7 amplia per dalt la gamma que fins ara formaven els Galaxy S7 (5,1 polzades) i S7 Edge (5,5 polzades). Amb el segon d’ells comparteix els plecs dels dos costats de la pantalla, que en aquest cas són més pronunciats i deixen un marc de més gruix que facilita agafar l’aparell sense tocar involuntàriament algun element de les aplicacions visibles. Per comparar-lo amb un rival, la superfície frontal del Note 7 és un 8% més petita que la de l’iPhone 6s Plus, tot i que la pantalla del Samsung és més gran. Això sí, el volum dels dos telèfons es idèntic, de manera que el Note 7 és també un 8% més gruixut (7,7 mil·límetres) que el telèfon d’Apple, però pesa 169 grams, un 12% menys. La pantalla manté l’ús de la tecnologia Super Amoled, en aquest cas amb funció HDR en el visionat dels vídeos que ho permetin -com els de Netflix en format 4K-, i filtre de llum blava amb programació horària per fer la il·luminació menys agressiva cap al vespre. També s’ha adoptat el vidre Gorilla Glass 5, suposadament més resistent que el Gorilla Glass 4 dels Galaxy S7.
Com correspon als Note, l’element diferencial del Note 7 és el llapis S-Pen, que es guarda a dins del mateix telèfon. Serveix per escriure i dibuixar a la pantalla, fins i tot quan l’aparell està apagat, i també permet ampliar zones de la imatge i veure automàticament la traducció -feta per Google- passant la punta per sobre d’una paraula. És semblant a la consulta de diccionari dels lectors electrònics Amazon Kindle i reconec que m’hi he enganxat: gràcies a això últimament llegeixo més sovint articles escrits en idiomes que no domino del tot, com l’alemany. Una altra funció curiosa del llapis S-Pen és la creació d’animacions gif de fins a 15 segons, escrivint o dibuixant a la pantalla mentre mires un vídeo de YouTube. En canvi, no trobo cap utilitat a una altra novetat de l’S-Pen: ara pots escriure a sota de l’aigua, perquè tant el llapis com el telèfon són resistents a l’aigua i a la pols.
L’altra novetat destacable del Note 7 té a veure amb la seguretat: porta un lector d’iris que permet a l’usuari desbloquejar el telèfon o identificar-se a les aplicacions només amb la mirada. Tant el reconeixement d’iris com els altres dos sistemes serveixen per accedir a una altra característica nova del Note 7: l’anomenada carpeta segura, un espai del telèfon per guardar-hi les aplicacions, els documents i altres elements que el propietari vulgui mantenir fora de l’abast d’altres persones.
Internament el Note 7 és gairebé idèntic als Galaxy S7: el mateix processador, amb un dels rendiments en brut més alts del mercat i un comportament excel·lent en aplicacions. L’única diferència és que el Note 7 surt amb 64gigabytes de capacitat, davant els 32GB dels seus germans petits. Tots són, però, ampliables amb targeta microSD de fins a 256GB. El Note 7 també hereta dels S7 l’excepcional càmera. Grava vídeo en 4K i fa les millors fotos que he aconseguit fins ara amb un mòbil, sobretot amb poca llum, gràcies a uns píxels més grossos, una lent de gran obertura, l’estabilitzador òptic d’imatge i una excel·lent funció HDR.
Tot i que parlar ara de la bateria del Note 7 sembla agosarat, és el que té més autonomia de tots els que he provat, amb excepció del Huawei Mate 8: 11 hores i mitja en la prova Geekbench, gairebé mitja hora més que el Galaxy S7 Edge.