Així t’afectaran els nous canvis de la TDT

BarcelonaLa TDT es prepara per a uns mesos convulsos. L’oferta de continguts no variarà, però pràcticament arreu de l’Estat diversos canals canviaran de freqüència. Això obligarà els ciutadans que els vulguin continuar veient a adaptar l’antena i sintonitzar de nou el televisor, en un procés molt similar al que va tenir lloc el 2014. La data límit, fixada per la Unió Europea, és el 30 de juny del 2020, d’aquí un any just. El govern espanyol va aprovar la setmana passada, mitjançant un reial decret (publicat al Butlletí Oficial de l’Estat aquest dimarts), el nou pla tècnic de la TDT, que detalla com s’ha de dur a terme aquest procés. El text, a més, introdueix un element nou: la desaparició, el 2023, de totes les emissions que no siguin d’alta definició, fet que obligarà a renovar bona part dels aparells de televisió que funcionen avui a Espanya.

A continuació expliquem com afectarà tot plegat els ciutadans, partint de deu preguntes clau sobre els nous canvis de la TDT.

1. ¿Caldrà que truqui a l’antenista?

Depèn. L’objectiu d’aquest procés és que la banda de freqüències entre 694 i 790 MHz, coneguda com a segon dividend digital i actualment ocupada per la TDT, quedi buida. Per tant, en aquelles zones on hi hagi múltiplexs que emetin per aquest tram de l’espectre (corresponent als canals radioelèctrics 49 a 60), s’hauran de reubicar i, per sintonitzar-los a les noves freqüències, caldrà adaptar l’antena. A la demarcació de Barcelona tots els canals (tret d’alguns de locals en zones concretes) ja emeten per freqüències que no estan afectades, i per tant no caldrà fer res. Però això és el menys habitual: a les comarques de Girona, Lleida i Tarragona s’han de traslladar entre un i tres múltiplexs, i a la major part de províncies de la resta de l’Estat la situació és similar, amb un màxim de sis múltiplexs per reubicar a Ceuta. Ara bé, tot això afecta principalment els blocs de pisos, ja que les cases unifamiliars i les comunitats petites, de dos o tres veïns, solen tenir un tipus d’antena diferent, preparada per sintonitzar qualsevol freqüència, i per tant no cal fer-hi cap actuació. A tot Espanya s’hauran d’antenitzar gairebé 850.000 edificis.

2. ¿Hauré de resintonitzar el televisor?

Sí. Un cop adaptada l’antena caldrà resintonitzar el televisor per trobar els canals a les noves freqüències (tot i que hi ha aparells capaços de fer aquest procés automàticament). Això ho haurà de fer tothom qui visqui en àrees on s’hagi reubicat algun múltiplex, fins i tot en cas que no li calgui tocar l’antena. Allà on no s’hagi d’antenitzar també s’haurà de fer una mínima resintonització: el canal Ten canviarà de múltiplex i per continuar veient-lo s’haurà de buscar en la nova ubicació.

3. Ho he de fer, ja?

No. El pla tècnic de la TDT ja ha adjudicat les freqüències que cada múltiplex ocuparà en cadascuna de les 75 zones geogràfiques en què s’ha dividit el territori estatal, però aquestes freqüències encara no estan actives. Dimarts s’ha de constituir el grup de seguiment del procés de liberalització del dividend digital i, segons ha explicat a l’ARA Pedro Romero, de la subdirecció general de Planificació i Gestió de l’Espectre Radioelèctric, la primera mesura que haurà d’aprovar aquest organisme és el pla d’actuacions, en què es detallarà, entre altres coses, el calendari d’activació dels nous múltiplexs. El procés serà gradual, per evitar interferències entre zones contigües, i anirà acompanyat d’una campanya de comunicació per informar els ciutadans de cada territori del moment en què hauran de reantenitzar i resintonitzar. A més, durant un temps els canals podran emetre simultàniament per la freqüència nova i l’antiga, per donar marge als usuaris per fer el canvi. Sigui com sigui, tots els canals hauran d’emetre exclusivament per la seva freqüència definitiva, com a molt tard, el 30 de juny de l’any que ve, que és la data màxima fixada per la UE per haver alliberat el segon dividend digital. El govern espanyol va aprovar fa un any un calendari que preveia completar el procés el març del 2020, però fins ara els terminis previstos en aquell document no s’han complert.

Malgrat tot això, el decret que aprova el pla de la TDT sí que explicita un termini per als canals d’àmbit local o insular que hagin de canviar de freqüència. Aquests canals hauran d’abandonar la seva ubicació actual com a màxim d’aquí quatre mesos, és a dir, a finals d’octubre.

4. ¿Apareixeran nous canals de televisió?

Ni n’apareixeran ni en desapareixeran. El decret preveu explícitament que es mantingui “l’oferta de canals de TDT existents actualment” i deixa clar que, encara que quedi espai lliure als múltiplexs, els operadors no estan autoritzats a omplir-los amb nous canals per als quals no tinguin una autorització expressa. En canvi, els proposa destinar-los a “serveis connexos o interactius diferents del de difusió de televisió”, com ara la guia electrònica de programació, el teletext, la transmissió de fitxers de dades i aplicacions o actualitzacions de software per a equips. De moment, però, l’únic operador que no omple tot el seu espai disponible és TVE, que tindrà capacitat per emetre fins a set canals però només en té cinc.

5. ¿Hi haurà més canals en alta definició?

Sí, però no immediatament. Amb l’objectiu de donar un “impuls” a la “innovació tecnològica”, el govern espanyol ha determinat que “tots els canals de televisió, sigui quin sigui el seu àmbit de cobertura, hauran d’emetre en alta definició abans de l’1 de gener del 2023”. Durant els propers tres anys i mig, els operadors tenen llibertat per fer el pas en el moment que vulguin i podran mantenir, si tenen prou espai en els múltiplexs assignats, l’emissió en definició estàndard i la de HD simultàniament. En tot cas, a partir d’aquella data, la baixa definició quedarà desterrada definitivament. El decret també fixa les característiques tècniques que hauran de tenir les emissions a partir de llavors i remarca que “no es consideraran” en alta definició les que “al llarg de la cadena de producció, edició, transport o difusió hagin patit algun tipus de conversió a altres formats amb característiques diferents” de les indicades.

Alhora, s’obre la porta a la ultraalta definició (coneguda com a 4K), tot i que no de manera generalitzada. El decret detalla que “amb l’objectiu d’afavorir i impulsar la implantació futura d’estàndards avançats” de televisió, els operadors podran “emetre esdeveniments” amb aquesta tecnologia en algun dels seus canals, utilitzant l’espai d’emissió que els correspon i només en múltiplexs en què ja no quedi cap canal de definició estàndard. Així mateix, la secretaria d’estat per a l’Avenç Digital (dependent del ministeri d’Economia i Empresa), podrà autoritzar “emissions tècniques promocionals” en 4K, sempre que hi hagi freqüències disponibles.

6. ¿M’hauré de comprar una tele nova?

Probablement, però no encara. Un informe publicat fa un any per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), destinat precisament a analitzar com s’hauria de dur a terme la liberalització del segon dividend digital, indicava que el 73% dels televisors en funcionament a Espanya poden rebre senyal en alta definició amb tecnologia H.264 (també anomenada MPEG-4), que és la que s’utilitza actualment i la que el nou pla de la TDT preveu que es continuï fent servir. Ara bé, cada canal de HD requereix més ample de banda que un d’estàndard, i a més ara s’hauran d’encabir en un espai més petit, ja que la part de l’espectre destinada a la TDT es reduirà un 30% arran del segon dividend digital. Per això el document de la CNMC també advertia que, si s’optava per mantenir tota l’oferta de canals però convertint-la a alta definició, seria imprescindible introduir un nou sistema de transmissió de vídeo més eficient, el DVB-T2 (actualment s’utilitza el DVB-T). Això és, justament, el que el decret preveu que passi quan desapareguin les emissions en definició estàndard, el 2023. I, segons la CNMC, l’any passat només el 15% dels televisors instal·lats a Espanya eren compatibles amb aquesta tecnologia. Per tant, en un termini de tres anys i mig, la gran majoria d’aparells s’hauran de renovar o, com a alternativa, incorporar-hi un adaptador (com ja es va fer en molts casos el 2010, coincidint amb l’apagada analògica, per fer compatibles els televisors existents amb la TDT).

Per aquest motiu, el decret obliga que, d’aquí nou mesos, tots els televisors que es venguin a Espanya siguin compatibles amb el DVB-T2 (i, lògicament, amb l’alta definició). A més, els que superin les 40 polzades hauran d’estar preparats per a la ultra alta definició.

7. I tot això qui ho paga?

El govern espanyol subvencionarà la reantenització a totes les comunitats de propietaris que l’hagin de dur a terme per poder continuar accedint a tots els canals de televisió. En funció del nombre de múltiplexs que calgui resintonitzar en cada cas, les ajudes aniran dels 104,30 fins als 677,95 euros. En total s’hi destinaran 150 milions. Per poder rebre la subvenció caldrà contractar una empresa instal·ladora inscrita al registre oficial del ministeri d’Indústria, abonar la factura corresponent i fer-la arribar telemàticament al ministeri d’Economia. En canvi, no s’ha previst, almenys de moment, cap tipus d’ajuda per a l’adquisició d’un nou televisor en cas que calgui canviar-lo per poder seguir veient la televisió a partir del 2023.

8. Quina afectació tindran aquests canvis sobre TV3?

De moment cap, però posen en risc la reciprocitat amb IB3 i À Punt. TV3 continuarà disposant d’un sol múltiplex, com ara. Actualment per aquest espai hi fa passar un canal de HD i cinc de definició estàndard: TV3, Super3/33, 3/24, Esport3 i IB3 Global, que arriba de les Balears. Però el decret indica que cada múltiplex “té capacitat per integrar quatre canals en alta definició”. Això implica que el 2023, un cop s’hagin convertit a HD els tres temàtics i s’hagi suprimit l’emissió de TV3 en definició estàndard, ja no quedarà espai per a cap més canal. L’única opció per seguir fent arribar a Catalunya el senyal d’IB3 (i, eventualment, del valencià À Punt) passaria per incloure’ls al múltiplex del Grupo Godó, que està infrautilitzat. Tot i així, ja hi emeten tres canals (8TV, Barça TV i RAC105 TV), de manera que, si tots es mantenen actius, només hi haurà lloc per a un canal més, no per a dos.

L’existència d’aquest segon múltiplex autonòmic, per cert, és una excepció a la norma general, ja que la resta de comunitats només en tenen un. El decret determina que si en algun territori hi ha un múltiplex cedit completament a una empresa privada des d’abans del 2005 (com és el cas de Catalunya), es pot mantenir actiu. Fa cinc anys, el pla tècnic de la TDT aprovat amb motiu de la liberalització del primer dividend digital va retirar un múltiplex a cada comunitat (Catalunya es va quedar amb dos i la resta amb un), la qual cosa va deixar TV3 amb la meitat de l’espai que tenia fins llavors i la va obligar a llogar part del múltiplex de Godó per ubicar-hi el canal en HD. Les millores tecnològiques van permetre traslladar-lo al múltiplex de la CCMA el maig del 2018.

9. Per què serviran aquests canvis?

L’objectiu és deixar espai lliure per al desplegament de la telefonia mòbil de cinquena generació, coneguda com a 5G. A partir del 30 de juny del 2020 aquesta tecnologia ocuparà la banda de freqüències que ara s’ha d’alliberar. El govern espanyol remarca que l’arribada del 5G “facilitarà la introducció d’aplicacions innovadores per a empreses, ciutadans i administracions públiques”. “La tecnologia 5G està cridada a convertir-se en un pilar dels processos de transformació digital de la societat i l’economia”, diu el preàmbul del decret.

10. ¿Està prevista alguna nova reantenització?

Com a mínim fins al 2030 no n’hi hauria d’haver cap més. La decisió del Parlament Europeu i del Consell del 17 de maig del 2017, que va fixar la data del 30 de juny del 2020 per a la liberalització del segon dividend digital, garantia que, almenys fins al 2030, la banda de freqüències entre 470 i 694 MHz estaria reservada per a la televisió, i el decret del govern espanyol ho ratifica. Fa cinc anys, en canvi, ja se sabia que hi havia una nova reordenació de l’espai radioelèctric sobre la taula, tot i que encara no tenia data. El govern espanyol es va comprometre llavors a evitar “tant com fos possible” la utilització per a la TDT de la banda de freqüències que quedaria afectada pel segon dividend digital, tot i que a l’hora de la veritat, com ara es pot comprovar, molts canals van quedar ubicats en aquest espai.