Agnès Marquès planta cara als tabús

BarcelonaSer addicte a les drogues, dedicar-se a la prostitució o canviar de sexe són coses que marquen la vida, no només per les conseqüències que pot tenir el fet en si mateix sinó perquè, com reflexiona la periodista Agnès Marquès, a partir d’aquell moment, a ulls de la resta de la societat, aquelles persones “perden la condició de gent normal” i passen a ser definides a partir d’una “etiqueta”, d’un “clixé”. Lluitar contra això és el que s’ha proposat Marquès a través del programa La gent normal, que s’estrena dilluns, a les 22.05, al 33.

La periodista, que presenta i dirigeix el programa, admet que el plantejament pot semblar “naïf”, ja que canviar aquesta mentalitat és “molt difícil”. Per això, diu, l’espai utilitza dos recursos que han d’ajudar a fer arribar el missatge a l’espectador. D’una banda, dóna la paraula directament a persones que viuen -o han viscut- en primera persona la realitat que s’aborda en cada entrega, sense recórrer a experts que l’analitzin des de fora. “Nosaltres som experts de les nostres pròpies experiències, i això també ens prepara per estar més atents a l’estigma que pateixen els altres col·lectius”, subratlla la Paula, una prostituta que participa al capítol dedicat a les dones que exerceixen aquesta professió per voluntat pròpia.

La segona via a què recorre el programa per afavorir el seu objectiu és incloure personatges famosos entre els testimonis. El fet que aquestes persones, sobre les quals l’audiència ja té una idea preconcebuda, expliquin obertament que han patit depressió o que tenen sobrepès, per exemple, ha de contribuir, argumenta la presentadora, a “normalitzar” aquestes situacions.

Una de les cares més conegudes que participen en La gent normal és l’actriu Núria Espert, que per primera vegada parla sense embuts per televisió de la depressió que va patir durant els anys 90. “Un matí tots els pensaments eren negatius. No sabia què em passava, i tot seguit vaig començar a dissimular”, recorda Espert. En aquest mateix capítol, l’entrenador del Barça B, Gerard López, explica, per primer cop, com va viure la seva família el suïcidi del seu germà Sergi, també futbolista.

Un altre testimoni destacat és el pilot Joan Garriga, que poques setmanes abans de morir en un accident va participar en el programa per explicar la seva relació amb les drogues, un tema del qual també parla el músic Pep Sala. Àlex Gorina, per la seva banda, conversa amb els seus fills sobre la decisió que va prendre de separar-se de la seva dona per iniciar una relació homosexual.

Més enllà de les persones conegudes, el programa també recull casos com el del Leo, un nen transsexual, o el del Michael Andreas, que amb vuit anys ja era un virtuós del piano. El cap de documentals i nous formats de TV3, Miquel Garcia, destaca la “generositat i valentia” de tots els que han acceptat participar a l’espai, i remarca que això és fruit de la “confiança” que la televisió pública catalana és capaç de generar entre els testimonis.

La primera temporada de La gent normal té dotze capítols de mitja hora, cadascun centrat en un tema. Segons Marquès, el programa vol ser “un punt de trobada entre gent que no es coneix però que comparteix experiències similars”, i per això els episodis s’estructuren a l’entorn d’una conversa entre la presentadora i tres o quatre convidats. Això es “farceix” amb reportatges que introdueixen nous elements per fer evolucionar el debat, i en alguns casos es complementa amb entrevistes individuals a altres testimonis. A més, cada entrega es clou amb el dibuix d’un il·lustrador que aporta la seva mirada sobre el tema.