Adeu a 'Veïns': deu curiositats sobre un dels culebrons més longeus

BarcelonaAustràlia es prepara per acomiadar-se d'una institució televisiva: la sèrie Veïns marxa amb un episodi especial de 90 minuts i posa fi així a una singladura de 37 anys i gairebé 9.000 capítols. El culebró va viure la seva època de màxima glòria a finals dels vuitanta i, en els últims anys, vivia sota l'espasa de Dàmocles de la dependència del Regne Unit. I, efectivament, quan Channel 5 va anunciar al febrer que ja no oferiria més temporades de la sèrie, els creadors no van trigar ni un mes a confirmar que la cancel·laven. Aquestes són deu curiositats que posen en perspectiva el serial.

Abans de vendre 80 milions d'àlbums i guanyar un Grammy, Kylie Minogue va començar a ser coneguda arreu ja des de l'adolescència gràcies a interpretar el paper de la Charlene a la sèrie. També Jason Donovan va tenir en Veïns un trampolí a la fama abans de convertir-se en cantant. Tots dos personatges s'embolicaven –i s'acabaven casant–, així que quan Minogue i Donovan van cantar el duet Especially for You no van tenir problema per encapçalar la llista de singles durant tres setmanes consecutives.

Més enllà de la parella Minogue-Donovan, altres actors reputats van treure el cap quan encara no eren cèlebres a la sèrie australiana. Guy Pearce, Margot Robbie o Russell Crowe –fent de noi dolent– han d'agrair a Veïns haver-los brindat una de les seves primeres oportunitats com a intèrprets.

TV3 va comprar la sèrie l'any 1988, seguint la política d'incorporar continguts estrangers per donar universalitat al canal, i es va convertir en un èxit instantani. En total, es van emetre 1.518 capítols fins que es va prescindir de la sèrie, el juny del 1996. Kantar en va mesurar les audiències des del 1992 i va atorgar-li el millor resultat dos anys després, quan va anotar 289.000 espectadors de mitjana i una quota del 23,8%.

La sintonia, que molts espectadors tenen gravada a foc, és un tema compost per Tony Hatch, amb lletres de qui aleshores era la seva esposa, Jackie Trent. La veu la posava Barry Crocker, fins al 1992, però des d'aleshores s'han succeït fins a vuit versions més, i una d'addicional, de to molt més ombrívol, per tancar els capítols on ha mort algun dels personatges centrals.

A Catalunya, el fet que l'Alguna Pregunta Més? radiofònic d'Antoni Bassas inclogués una secció anomenada "Veïns", i que s'hi fes sonar el mític vers Neighbours, everybody needs good neighbours per parlar irònicament de l'encaix entre Catalunya i Espanya va fer que la melodia arribés a un públic molt més ampli del que estava interessat en el culebró.

A TV3 hi va arribar una mica de rebot, quan la cadena buscava desesperadament una substituta de la brasilera Dancin' Days. "El producte dels Estats Units no ens el venien, a excepció de Dallas, perquè les majors no volien fer enfadar TVE", recorda per a l'ARA Margaret Nicolls, que va gestionar des de la Corporació la compra de la sèrie. "Ens van proposar Veïns, d'una distribuïdora ignorada per TVE, amb el reclam de Kylie Minogue i Jason Donovan, que ja havien tingut un parell d’èxits com a cantants. També encaixava perquè era més propera a la gent i diferenciada de l’histrionisme de les telenovel·les llatinoamericanes i més light que Gent del barri, l'altra sèrie diària de TV3 aleshores. Va acabar sent la més longeva de les sèries diàries estrangeres de TV3 i segurament part de la inspiració de Poblenou, la primera sèrie diària de TV3 i d'Espanya”.

L'acció passava en un carrer sense sortida fictici, en el també fictici barri d'Erinsborough, a Melbourne. Era un cul-de-sac d'un barri residencial, que transmetia la idea de calidesa, amb els seus parterres ben cuidats. En realitat, però, els exteriors es filmaven a Vermont South, en un carrer real. Els productors van pactar amb els veïns per poder rodar des dels seus jardins les escenes que requerissin veure l'emplaçament.

Veïns va canviar la història de la televisió. Venuda a més de 60 països, va aconseguir audiències de vertigen al Regne Unit, amb capítols que superaven els 20 milions d'espectadors. La seva periodicitat diària va ser trencadora, ja que aleshores les seves rivals britàniques només produïen dos capítols per setmana (i van passar a fer-ne tres, com a resposta). També va ser de les primeres a oferir el capítol repetit en una altra franja, orientada per als més joves, que va resultar un èxit.

Tot i que no es pot dir que la sèrie destaqués en els seus inicis per un discurs progressista –més aviat es recolzava en el costumisme apte per a un públic familiar–, amb els anys les trames van anar incorporant temes més sensibles. No va ser fins al 2018 que es va poder veure un enllaç entre dues persones del mateix sexe. Això sí, va ser el primer cop que una sèrie australiana mostrava un casament homosexual. Fa tres anys es va convertir també en la primera a introduir un personatge trans.

Tot i la seva longevitat, Veïns quedarà lluny d'assolir el rècord de Coronation Street, que encara està en antena després d'arrencar el 9 de desembre del 1960. Això sí, en nombre d'episodis no quedarà pas tan lluny: la sèrie britànica no tenia la mateixa periodicitat, així que els seus 10.698 capítols són pocs més que els 8.891 de la seva rival australiana.