L'adeu de Terribas: cronologia d'uns grinyols
Les tensions entre la periodista i l'estructura de la CCMA han marcat els seus set anys a l'emissora
BarcelonaLa marxa de Mònica Terribas de Catalunya Ràdio va ser una sorpresa d'última hora, amb la temporada a punt de tancar, però el caldo que va portar la periodista a abandonar el magazín matinal de l'emissora feia anys que bullia. Aquesta és la cronologia d'un conflicte que s'ha saldat amb la seva renúncia a dirigir el programa –quan encara tenia un any de contracte– i que evidencia les friccions constants entre els informadors de l'emissora pública, la direcció i el consell de govern. Són els "grinyols" que denunciava la periodista, en la que va ser l'última portada al capdavant del magazín matinal de la ràdio pública.
Agost del 2013
L'arribada de Mònica Terribas a la casa ja va assenyalar les tensions existents a l'estructura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El director de l'emissora d'aleshores, Fèlix Riera, havia explicat públicament que la seva opció per presentar el matí era aprofitar el personal de la casa: el seu candidat era Kilian Sebrià. Però des del consell de govern de la CCMA es va optar per Terribas. Riera, militant d'Unió Democràtica, presenta la dimissió un mes després, però no l'hi accepten. Seguirà sent director fins al juliol del 2015, quan el trencament de la federació entre CDC i UDC provoca la seva destitució per part de Brauli Duart, president de l'ens i considerat l'home de Convergència a la Corporació.
Gener del 2016
El consell de govern de la CCMA nomena Saül Gordillo com a director de l'emissora, en virtut d'un pacte entre CDC i ERC que afecta els directors i els caps d'informatius dels mitjans. El periodista, procedent d'El Periódico, és un dels noms que ha elevat Esquerra.
Maig del 2016
La relació entre Terribas i Duart s'ha anat deteriorant. Un dels moments culminants del conflicte arriba el maig del 2016, quan la presidenta en funcions de la Corporació, Núria Llorach –que forma equip indissoluble amb Duart– envia un burofax sense previ avís a Terribas ni a la direcció, rescindint-li el contracte en vigor i oferint-n'hi un per a la seva continuïtat a Catalunya Ràdio per un import sensiblement més baix. Les noves condicions suposen un greuge comparatiu amb altres professionals de la casa que cobren pràcticament el mateix fent menys hores de micròfon i aportant menys oients.
Juny del 2018
El periodista Ricard Ustrell interpreta que ha rebut l'encàrrec, per part de la presidència de l'ens, de començar a preparar la temporada següent d'El matí de Catalunya Ràdio. A més, sondeja estrelles radiofòniques de la competència amb vista a una teòrica incorporació a l'emissora pública. Això causa una desestabilització tant en la direcció de l'emissora, que se sent desautoritzada, com en l'equip del magazín. Després de setmanes d'especulacions, el 9 de juny Gordillo anuncia públicament la voluntat de garantir la continuïtat de Terribas.
Maig del 2020
Dos anys més tard comença l’acte final d’aquesta crisi. Després de mesos de topades entre Terribas i Gordillo per qüestions editorials, la qual cosa genera un ambient de treball deteriorat, la periodista envia un missatge al consell de govern en el qual constata les discrepàncies constants amb la direcció i el clima de màxima tensió que dificulta poder fer el programa amb normalitat. Per poder fer l'any que li falta de contracte amb les garanties que considera necessàries envia una proposta d'addenda que sol·licita afegir al seu contracte.
10 de juny del 2020
10 de juny del 2020Terribas i Llorach firmen el nou contracte, que inclou l'addenda proposada, tan sols amb modificacions menors. La periodista ho havia sol·licitat com a mesura per garantir que podia exercir les seves funcions de directora d'El matí de Catalunya Ràdio. La tibantor amb la direcció de l'emissora –l'equip format per Saül Gordillo, director; Santi Faro, director de continguts, i Jordi Borda, adjunt a la direcció– s'havia saldat amb nombrosos conflictes pels continguts i la sensació, per part del programa, que tant la mateixa ràdio com TV3 li jugaven al contraatac. Un dels afegitons, per exemple, reclamava poder tenir un professional dedicant-se a les xarxes socials, ja que es considerava que l'emissora no promocionava prou el seu programa estrella. Fonts de la CCMA expliquen a l'ARA que "tot el que es demanava era raonable per a algú que és responsable de l’espai que aporta més del 70% d'audiència d'aquesta casa". Més enllà del conflicte sobre el control editorial, també es regulaven aspectes com els patrocinis imposats, la participació preferent de Terribas en programes especials i una millor promoció del programa a través dels continguts digitals i de TV3. Així mateix, es donava marge perquè el magazín decidís quan sortia de l'estudi, un punt que havia despertat friccions amb la direcció de la ràdio. Les tres parts –periodista, direcció i consell de govern– s'obligaven a reunir-se mensualment per avaluar si la confiança es recosia.
14 de juliol del 2020
El president del Parlament, Roger Torrent, ha de llegir una declaració institucional lligada a l'espionatge que ha patit, presumptament per part de l'Estat. Des de la direcció de l'emissora es demana que s'hi connecti en directe. Terribas allarga el programa uns minuts, però l'aparició de Torrent es retarda. Finalment, la periodista cedeix pas a l'Apocalipsi –un concurs que queda dins de la franja d'El matí– amb la instrucció que ja es recuperarà immediatament després, per no interrompre aquest espai, que ja havia començat mutilat. És un conflicte aparentment poc important, però l'endemà marcarà la reunió més transcendent entre Terribas i Gordillo.
15 de juliol del 2020
Terribas té una reunió convocada al migdia, en acabat del programa, amb les tres persones de l'equip de direcció per parlar dels continguts de la temporada següent. Però Faro i Borda no hi acudeixen, per motius mèdics, de manera que la trobada es converteix en un cara a cara entre Terribas i Gordillo. I no va bé. Si aquella addenda en el contracte pretenia normalitzar les relacions establint unes normes de joc, es fa evident que no ho ha aconseguit. Després de parlar de moviments de seccions i de com aconseguir fer el programa més àgil a partir del setembre, sorgeix la polèmica sobre Torrent del dia anterior. Les diferències entre tots dos afloren de nou. I la periodista li anuncia que no té sentit continuar i que decideix plegar. Gordillo argüeix que ell ha complert les condicions de l'addenda. Però el fil de confiança ja s'ha partit i Terribas demana pactar la seva sortida en termes acceptables per a tothom. Com que no vol soroll, s'ofereix a consensuar la comunicació que farà arribar al consell de govern de la CCMA, anunciant que renuncia a l'any que li queda.
16 de juliol del 2020
16 de juliol del 2020Terribas envia la carta primer a Gordillo, a la tarda. La resposta arriba unes hores després, dient que no hi fa cap objecció i deixant la porta oberta a reconduir l'assumpte. Quan la comunicació li arriba, el consell de govern de la CCMA entra en mode d'alarma. És un text formal, de desistiment de contracte, en què Terribas constata "la impossibilitat de generar una relació de confiança professional", sense donar més detalls, i commina les parts a trencar la relació amb el mínim perjudici per al mitjà públic. També durant aquelles hores l'equip del programa rep un vídeo en què Terribas explica que l'endemà serà el seu comiat, després d'haver-los comandat durant set temporades. Ja entrat el vespre, un dels membres del consell de govern, Antoni Pemán –que era qui estava designat per fer d'enllaç en el compliment de l'addenda–, s'ofereix per mediar. Però no hi ha diàleg possible: l'endemà es posarà fi a una etapa de set anys en què s'ha trencat el rècord d'audiència del programa.
17 de juliol del 2020
Terribas llegeix la seva portada al matí. Assegura que no marxa per qüestions personals, ni familiars, ni perquè estigui cansada. Parla d'uns "engranatges" que "grinyolen" i, en la frase més rellevant del seu comiat, diu: "Estic convençuda que la direcció de Catalunya Ràdio trobarà una nova enginyera o enginyer que faci rutllar aquest meravellós motor com ells volen". És l'única referència directa a les contínues topades amb Gordillo i el seu equip. Aquell matí hi ha també comissió de control de la CCMA. Els diputats de JxCat Francesc de Dalmases i Eduard Pujol dediquen paraules dures a Gordillo, però com que es tracta d'un assumpte sobrevingut que no forma part de l'ordre del dia no hi ha espai per al debat. El director no entra en les causes de fons i es limita a agrair-li els serveis prestats, assegura que ja pensa en el relleu –les dates ho compliquen– i respon que els canvis poden portar més audiència. Minuts més tard, encara al Parlament, Llorach anuncia que ha convocat una sessió extraordinària del consell de govern, en la qual es demana la compareixença de Gordillo.
20 de juliol del 2020
El consell es reuneix en una de les seves sessions més tenses. Llorach porta una proposta explosiva: cessar Gordillo. Sobre el paper ho pot fer perquè és la presidenta en funcions i d'ella depenen els nomenaments de directius. Però, al mateix temps, el pacte de govern entre JxCat i ERC determina un repartiment de càrrecs a la Corporació que aquesta decisió dinamitaria. I, en tot cas, la presidenta en funcions necessita una majoria qualificada. Com que dels sis membres originals del consell ja només en queden quatre, a Llorach li fan falta dos vots més, o bé un sol vot i una abstenció. El suport de Pemán –conseller proposat en el seu dia per Unió però fidel a Llorach– el té garantit. Falten o bé Rita Marzoa (a proposta d'ERC) o Armand Querol (PP). No es compta amb Querol, a qui es considera pròxim a Gordillo des que tots dos van coincidir i travar amistat a finals dels 90 a Rubí: el primer com a carismàtic regidor de la ciutat vallesana, el segon com a director de l'edició d'El Punt d'aquest municipi. Els ulls són tots sobre Marzoa, que, tot i ser una de les persones d'ERC a l'estructura de l'ens públic manté una relació distant amb el directiu. L'abstenció, a més, no resulta suficient per salvar-lo. Finalment, s'imposa la dinàmica de partit i Marzoa vota en contra de la destitució. Dos vots a dos, en un consell inusualment fracturat, ja que la immensa majoria de decisions se solen prendre per unanimitat.
Llorach sí que aconsegueix, en canvi, tots els vots per activar el procés de redactar les bases del concurs públic que ha de nomenar els futurs nous directors de la ràdio i la televisió, d'acord amb la modificació de la llei de la CCMA pactada al Parlament nou mesos enrere. Però aquesta pretensió topa amb el fet que quan els partits van votar la nova llei ho van fer donant per fet que la previsió d'un concurs de directors seria la prerrogativa d'un nou consell de govern, que no han aconseguit pactar (ni hi ha indicis que ho hagin de fer aviat). Acabada la reunió, la Corporació emet una nota de premsa en què manifesta la pèrdua de confiança de la presidenta en funcions en el directiu i explica l'intent frustrat de separar-lo del càrrec.
21 de juliol del 2020
Gordillo, segons ha pogut saber l'ARA, escriu un missatge als consellers en què exigeix la rectificació del comunicat que s'ha enviat a la premsa. En concret, el periodista denuncia que no s'hagin recollit els seus arguments i assenyala dos fragments que, al seu parer, lesionen la seva honorabilitat. En primer lloc, quan l'acusen de "manca d’implicació i de falta de voluntat clara del directiu per mantenir en antena" el programa. I, en segon lloc, quan assenyalen que "la gestió del director en aquest sentit ha portat a la renúncia irrevocable de Terribas", a la qual cosa ell oposa que s'ha tractat d'una sortida voluntària. El missatge de Gordillo indica que, si no s'introdueixen aquests canvis, iniciarà "les accions judicials oportunes" per restablir "l'honorabilitat i prestigis professionals". A hores d'ara, però, ni s'ha produït cap rectificació ni tampoc no s'ha activat la resposta legal anunciada. El conflicte al si de la Corporació es manté plenament obert, a les portes d'una convocatòria electoral.