BarcelonaQuan demà estigui disponible el primer capítol de l’última temporada de Joc de trons (a partir de les tres de la matinada, en versió original subtitulada a Movistar Series, i amb l’opció de veure-la en castellà a la HBO) començarà el compte enrere per acomiadar una ficció que ha transcendit l’etiqueta de sèrie. Daenerys Targaryen, Jon Neu, Cersei i Tyrion Lannister, entre d’altres, es tornen a veure les cares per enfrontar-se en una última batalla a Hivèrnia -la més èpica de la història de la televisió, segons els seus creadors- per decidir qui es quedarà amb l’anhelat Tron de Ferro.
Inscriu-te a la newsletter Sèries refugiTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
Independentment de qui s’acabi asseient a la cadira reial -podria ser que, després de tantes lluites dinàstiques, sigui el Rei de la Nit- o de noves revelacions que donin la raó a les pseudoteories dels fans, Joc de trons haurà canviat la televisió per sempre, i no només per la seva capacitat de monetitzar el fanatisme dels seus seguidors a través del marxandatge o per haver impulsat el turisme i la indústria audiovisual d’Irlanda del Nord, on s’ha rodat una bona part de la sèrie.
Amb una temporada final de sis episodis -l’últim s’emetrà el 20 de maig- de durades que van de l’hora a l’hora i vint, la sèrie basada en l’univers de George R. R. Martin té l’oportunitat de rubricar una de les trajectòries més meteòriques de la televisió i reivindicar-se com la ficció que ha canviat les normes del joc seriòfiles. La gran batalla final promesa pels creadors serà l’última reivindicació tècnica, però també dramàtica, de Joc de trons.
Fenomen mundial
L’última sèrie que veurem en comunitat
Amb l’arribada de les plataformes de streaming i el consum cada cop més individualitzat, semblava impossible que una sèrie aconseguís que grups de persones es congreguessin davant el televisor per veure plegades un capítol. L’aparició de Netflix va fer que el ritual setmanal de veure un capítol fos substituït per una voracitat catòdica que empeny cap al consum maratonià. L’estatus d’esdeveniment que té Joc de trons, que ha anat creixent progressivament, va fer que es girés la truita i cada nou capítol genera un fervor semblant al que s’experimenta amb la retransmissió de la final de la Champions League, el Festival d’Eurovisió o, en el cas dels Estats Units, la Super Bowl.
Els espectadors no només miren la sèrie amb els amics, sinó que, a través de les xarxes socials, ho poden compartir amb fans de tot el món. Només cal entrar a YouTube i fer-hi una cerca ràpida per trobar multitud de vídeos en què grups d’amics es graven reaccionant a algunes de les escenes més impactants de la sèrie, com la Batalla dels Bastards i el Casament Vermell. Només es va viure una cosa semblant amb el final de Perdidos, l’any 2010.
L’èxit que tothom vol
Les cadenes busquen el seu propi drama fantàstic
Després de l’èxit de Joc de trons, la fal·lera per aconseguir el nou hit fantàstic s’ha estès ràpidament i el gènere ha guanyat una respectabilitat i transversalitat -la sèrie és seguida per persones que s’escapen del perfil d’amants del món fantàstic- que no havia tingut fins ara. Netflix ho va intentar amb Marco Polo, una superproducció que va estrenar el 2014 i va acabar sent un dels seus grans fracassos, malgrat que havia invertit 90 milions de dòlars per rodar-ne 10 capítols. Segons el New York Times, la sèrie va suposar unes pèrdues de 200 milions de dòlars, motiu pel qual finalment es va cancel·lar. Per la seva banda, Amazon, que a final de maig estrenarà la fantàstica Buenos presagios, està preparant una versió televisiva d’El senyor dels anells que no arribarà fins d’aquí dos anys. La plataforma de Jeff Bezos sembla confiar plenament en aquesta proposta: han signat un acord per a cinc temporades i el pressupost arriba als mil milions. També la BBC té en cartera la seva pròpia èpica fantàstica: amb la col·laboració de la HBO ha fet una adaptació de la trilogia La matèria fosca de Philip Pullman.
De fet, ni la HBO és capaç d’escapar-se de l’ombra de Joc de trons i ja té en marxa una preqüela de la saga de George R. R. Martin que s’estrenarà al final del 2020 i tindrà com a protagonista Naomi Watts.
Pluja de milions
Les cadenes ja no tenen por dels pressupostos milionaris
Joc de trons és una ficció de rècords: és la sèrie amb més Emmys de la història (47), la més vista de la HBO i, sobretot, la producció més cara feta fins ara. La sèrie creada per David Benioff i D. B. Weiss és l’equivalent d’un blockbuster cinematogràfic i serà difícil que cap altra ficció superi la seva marca de 15 milions de dòlars per capítol en aquesta última temporada. Com recordava Variety en un article sobre l’escalada de pressupostos a la televisió, “les produccions grans i valentes no són l’única despesa, el talent també costa diners”, i un bon exemple són els caixets dels actors. En el cas de Joc de trons, cinc dels seus actors principals -Lena Headey (Cersei), Kit Harington (Jon Neu), Emilia Clarke (Daenerys), Peter Dinklage (Tyrion) i Nikolaj Coster-Waldau (Jamie)- cobren 500.000 dòlars per capítol, cosa que implica que al final de la vuitena temporada cadascun d’ells es va embutxacar tres milions de dòlars. Tot i que no es pot responsabilitzar Joc de trons d’haver sigut la causant de l’escalada de despesa de la televisió actual, sí que n’és un bon exemple si tenim en compte que, quan va començar, cada capítol costava 5 milions de dòlars.
Casey Bloys, responsable de programació de la HBO, assegurava al New York Times que Joc de trons ha sigut la primera sèrie a evidenciar que es pot produir un xou amb una mirada cinematogràfica. “Hem demostrat que es pot pensar en grans termes, tant pel que fa als personatges com pel que fa a la trama i els efectes especials. Que funciona, que invertir diners en pantalla val la pena”, diu.
De fet, Neil Gaiman, autor d’ American Gods i Buenos presagios, totes dues adaptades per Amazon i encarregades després de l’èxit de Joc de trons, ha reconegut que el gran llegat de la sèrie no és tant l’acceptació del gènere fantàstic com el reconeixement que, per fer grans sèries fantàstiques, cal invertir-hi molts diners. “El gran canvi no ha sigut la fantasia, sinó la idea que es poden fer ficcions amb grans pressupostos i que és un model de negoci viable”, assegurava Gaiman al Guardian, després de confessar que quan va tenir la idea de fer Buenos presagios no volia que fos la germana “barata” de Joc de trons.
Personatges femenins
Quan les dones deixen de ser comparses dels homes
Des del punt de vista feminista, la sèrie de la HBO és, com a mínim, problemàtica, malgrat que s’ha intentat defensar que el seu masclisme és el reflex de l’heteropatriarcat d’una societat que funciona segons estructures medievals. Més enllà d’aquest debat, la cosa indiscutible és que ofereix un gran ventall de personatges femenins complexos i que evolucionen al llarg de la trama.
Cersei Lannister, Daenerys Targaryen, Arya i Sansa Stark o Brienne de Tarth no són simples comparses dels homes i tenen arcs argumentals propis. Són la demostració que, quan estan ben escrits i treballats, els personatges femenins poden ser tan interessants o més que els masculins. Com en el cas de moltes trames de Joc de trons, la inspiració per a les dones de la sèrie i els llibres neix, en part, de la història d’Escòcia, plena de dones que al segle XVII van fer un pas endavant per defensar els seus interessos.
Els fans, les xarxes i les teories rocambolesques
Els girs de guió de ‘Joc de trons’ han incentivat que els seguidors elucubrin hipòtesis sobre el destí dels seus personatges preferits i sobre com pot acabar la sèrie. Repassem quatre de les teories més esteses
Tyrion Lannister és Targaryen
Després de descobrir que Jon Neu és fill de Lyanna Stark i Rhaegar Targaryen i, per tant, un Targaryen, hi ha molts fans que asseguren que Tyrion Lannister també pertany a la dinastia dels dracs. Un dels arguments és que els dracs de la Daenerys mostren una certa estima pel Tyrion. Per justificar la seva pertinença als Targaryen, els seguidors asseguren, basant-se en pistes dels llibres, que és fill de Joanna Lannister i el Rei Boig. Si això fos cert, hi hauria un drac per cada Targaryen: un per la Daenerys, un per Jon Neu i un altre pel Tyrion.
La Cersei serà la Reina Boja
Molts espectadors de Joc de trons han vist paral·lelismes entre les trajectòries del Rei Boig, el pare de Daenerys Targaryen -que gairebé va acabar amb Desembarcament del Rei cremant-lo-, i Cersei Lannister, especialment després de l’assassinat de Margaery Tyrell. Quan la Cersei planeja l’assassinat d’Oleanna Tyrell, agafa com a referència el sistema d’execució que el Rei Boig va fer servir per acabar amb la vida del pare i el germà de Ned Stark, Rickard i Brandon Stark, que van ser penjats del sostre i cremats vius.
Bran Stark és el Rei de la Nit
Hi ha diverses teories sobre el petit dels Stark, actual Corb dels Tres Ulls, i totes el connecten amb el Rei de la Nit. Una assegura que el Bran és, sense saber-ho, el Rei de la Nit, perquè vesteixen i caminen de manera bastant semblant. Com no podia ser d’una altra manera, Isaac Hempstead-Wright, que interpreta el Bran, ni ho confirma ni ho desmenteix, tot i que ha manifestat que li sembla una teoria que va una mica massa enllà. Tot i semblar una hipòtesi poc consistent, s’ha de tenir en compte que, com a Corb dels Tres Ulls, el Bran té la capacitat de viatjar en el temps.
El Gendry és la clau
Tècnicament, el ferrer Gendry pot ser l’últim Baratheon, perquè és fill bastard de Robert Baratheon. Tot i que sempre ha sigut un personatge secundari, podria acabar sent una figura clau per al futur dels Set Regnes i, fins i tot, ocupar el Tron de Ferro. Un dels enigmes que l’envolten és qui és la seva mare. En un capítol de la primera temporada el Gendry li explicava a Ned Stark que l’única cosa que en recordava era que era rossa i li cantava. En la mateixa temporada, la Cersei li explicava a Catelyn Stark que va perdre el seu primer fill -l’únic que va concebre amb el seu marit, Robert Baratheon-, un nen de cabells foscos.