Acaba 'Mare of Easttown', la sèrie que tothom del teu voltant està mirant

Qui ha matat Erin McMenamin? Aquesta és la pregunta que es fan milions de teleespectadors de tot el món. Tots ells trobaran la resposta aquest dilluns, si un gir narratiu inesperat no ho esguerra, en l'emissió de l'últim episodi de Mare of Easttown (HBO), la minisèrie noir creada per Brad Ingelsby que s'ha convertit en un dels grans fenòmens televisius de l'any. La ficció, que consta de set entregues, segueix la trama situada en un poble de Pennsilvània que es veu colpejat per un assassinat i la desaparició de dues adolescents. La ficció repeteix una premissa recurrent del gènere: l'aparició del cos d'una jove morta com a punt de partida d'una investigació que acaba destapant les vergonyes de tota una comunitat. Com en altres títols similars, Mare of Easttown no viu exclusivament d'una trama criminal, ja que suma la construcció d'una narrativa al seu voltant: context, mirall social i relacions entre els personatges principals. La mescla d'aquests fils, units al magnetisme i al carisma de la seva protagonista, una Kate Winslet a la qual només un miracle deixaria sense el seu segon Emmy, ha trobat la fórmula infal·lible.

"Hi ha diversos elements que fan que funcioni tan bé –detalla la crítica Desirée de Fez–, però principalment és que, sent una sèrie dominada pel relat del misteri, no defuig la profunditat. Sense fer un gran estudi de la condició humana, intenta dotar els personatges d'una dimensió més complexa". Mare of Easttown enganxa per aquesta mirada calidoscòpica a la comunitat i per l'encert en el maridatge amb els elements clàssics del noir. Coneixem les misèries, que en són moltes i variades, dels habitants d'Easttown, però si estirem el fil principal, que és la investigació d'un assassinat, aquesta s'articula amb consistència, creant expectatives, generant addicció cap al fil argumental i utilitzant la carta del fals culpable amb precisió. En aquesta direcció, Josep Lambies, periodista i crític de cinema, destaca que la investigació mai avança en línia recta, "ni tan sols en ziga-zaga, sinó en una mena d'estructura en teranyina que es fa cada cop més complicada i més sòrdida. Cada episodi destapa noves proves inculpatòries i inspira noves sospites, i això, des d'un punt de vista de la narració serial, és magnètic".

Efecte Winslet

Agradi més o menys l'argument, Mare of Easttown no s'entén sense Kate Winslet. No només per l'extraordinària interpretació que fa d'una policia que conviu amb el dol i sobre la qual planen els fantasmes de les fronteres ètiques, també per la implicació i absoluta dedicació al projecte. És la seva primera incursió com a productora i el compromís amb la sèrie ha anat molt més enllà del límit habitual, fins al punt de no perdre's cap detall ni del rodatge ni del guió: "Ha sigut una líder absoluta, no només a escala professional, també en la part humana. No tinc paraules per descriure el que m'ha impressionat, el seu valor per a la sèrie és incalculable", ha explicat el director de la sèrie, Craig Zobel, a la revista Indiwire.

Per a Desirée de Fez, la presència de Winslet és "el 80% de la sèrie" i, el personatge de Mare, una de les millors interpretacions de la seva carrera: "Impressiona la temprança amb què porta un personatge tan complicat, en com canvia el llenguatge corporal i verbal segons amb qui es relaciona. És un paper molt difícil que es podria disparar, però que sempre està en un equilibri perfecte".

El paper de l'actriu britànica és el millor, però no l'únic que brilla en una sèrie amb altres caramels interpretatius, com els d'Angourie Rice i Jean Smart, filla i mare del personatge de Winslet, respectivament. L'altre gran protagonista és la vila d'Easttown, un poble fictici de menys de 4.000 habitants que en realitat és Berwyn, a Pennsilvània. És important pel paisatge, però sobretot per ser la comunitat en què passa tot. "El poble és clau perquè genera aquesta sensació d'espai resclosit, tancat en si mateix, on tothom sembla cansat de tot, fins i tot els més joves, que no són vigorosos, ni enèrgics, ni tan sols guapos, i que es mouen com si tinguessin els peus ensorrats a terra. És un indret on sembla que la intimitat i les distàncies interpersonals no existeixen", diu Josep Lambies.

El protagonisme del lloc i el context, el carisma dels protagonistes, l'anàlisi de les relacions personals i el tipus de trama criminal de Mare of Easttown fan pensar en referents televisius com Twin peaks i True detective. Comparar-la a aquestes dues obres és agosarat i no ajuda a la minisèrie de Kate Winslet, que no té ni la capacitat, ni probablement la voluntat, de transcendir com ho van fer aquests títols, especialment en la ficció de David Lynch. El que sembla clar és que, a falta de saber qui va matar Erin McMenamin, serà una de les sèries més recordades d'aquest any. Si no la que més.