Abraçar l’arbre (de la demagògia)

"En el curs de formació ens van posar a abraçar arbres". Aquest titular d’El Mundo, citant una professora, és una frase ben escollida pel diari amb la qual alimentar el clixé que, per culpa de Sánchez, el rigor en l’educació se’n va pel forat de l’aigüera. Cap dubte que alguna cosa està fallant en el sistema. Però voler-ho personalitzar en un únic individu –per responsabilitat de govern que tingui– és en el fons tan rigorós com abraçar una conífera. Fa falta un debat en profunditat i honest. El paper escandalitzat de certs mitjans de comunicació resulta hipòcrita. Cada vegada estic més convençut que la proliferació de manipulacions i notícies falses, sota les seves múltiples formes, obeeix a un únic objectiu fonamental: destruir la noció que un coneixement comú i basat en la factualitat és possible. Cal revisar plans d’estudis, sotmetre a examen les noves metodologies (però sense demonitzar-les per se, ni caricaturitzar-les) i avaluar si el mecanisme de facultar mestres és l’òptim. Ara bé, mentre el terreny de joc dels mitjans de comunicació dominants consisteixi en menysprear qualsevol mínim sentit de l’objectivitat, els escolars tenen tots els números d'acabar més desorientats que Adam el dia de la mare.

Ara sí

Ara sí, vacances. La meva absència recent va ser cardiopàticament motivada, així que suposo que s’excusa que em saltés el costum –de tants anys ja!– d’acomiadar-me com un nen ben educat, polit i clenxinat. Ho faig ara, content de tot l’escalf rebut les últimes setmanes. Com l’any passat, deixo una petita torna: unes quantes recomanacions literàries sobre periodisme per a no periodistes que aniran sortint la setmana que ve. Gràcies pel privilegi de comptar amb les vostres lectures i comentaris.