Abaixant la càmera uns pams

Barcelona.Era la primera vegada que l'equip del programa treballaria amb nens. Abans d'engegar les càmeres, van anar a parlar amb mestres i pedagogs amb una pregunta fonamental: "Com fem parlar els nens?" La resposta va ser unànime: sense por. Moltes hores de gravació després, el resultat són els 13 capítols d' Amb ulls de nen, el programa que TV3 estrena el dijous 2 de gener (21.40 h).

Cada capítol se centrarà en un tema i estarà protagonitzat per dos infants, d'entre 9 i 12 anys, dels quals s'explicarà la història i les circumstàncies. Alguns dels assumptes que s'analitzen són la diversitat, l'escola, el consum, la família, la democràcia i la malaltia. A banda de fer-ne un seguiment, els responsables de l'espai els van donar unes càmeres domèstiques perquè gravessin el que els plagués. A banda d'aquestes històries, s'ha entrevistat una cinquantena de nens i nenes a escoles d'arreu de Catalunya i les seves opinions sobre cada matèria salpebren els capítols.

"No hem buscat el més graciós de la classe -explicava Miquel Garcia, cap de documentals i nous formats de TV3-. A vegades, a la televisió es busquen nens que facin d'adult o que siguin enginyosos. Hem intentat no reproduir aquest error i centrar-nos en la utilitat pública del programa i, per tant, agafar nens que s'expressaven des de la seva situació, amb autenticitat. No hem fet concessions a la comercialitat".

Tot i el ventall de temes, n'hi ha dos que s'han evitat: la política i les idees religioses. No només a mode de vacuna: "No ens va fer por fer parlar els nens a l'Info K per la Diada de l'Onze de Setembre o pel 12-O, però en aquests temes les idees que tenen sovint són encara les dels pares i nosaltres volíem explorar justament els afers sobre els quals ja tenen unes idees pròpies". Ho reblava la directora del programa, Núria Castejón: "Si alguna cosa ens ha ensenyat és a escoltar-los. Escoltant els més petits nosaltres ens fem grans". És per això que han seleccionat els protagonistes a partir de les seves vivències: "Viure algunes situacions amb intensitat fa que puguin expressar-se amb molta claredat".

El programa aborda assumptes delicats com, per exemple, la malaltia. Una de les protagonistes va patir una leucèmia quan tenia cinc anys. Ara en té nou, evoluciona favorablement però encara ha d'esperar dos anys per rebre l'alta definitiva. En el programa es parla tant amb la nena com amb la seva germana. Un altre dels protagonistes és un noi que va néixer en un camp de refugiats saharauis a Algèria. Passa els cursos a Catalunya i a l'estiu torna a casa: és un dels nens que pot parlar amb autoritat de com es viu la diferència i la diversitat.

Una altra de les noies té una vida singular: s'està formant com a gimnasta al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès: sis hores de classe cada dia -estudia primer d'ESO-, i sis hores més d'entrenaments. No té temps per fer gaires coses més, però assegura que li agrada tant que compensa. El programa també s'endinsa en la crisi i les seves conseqüències. Els nens d'avui dia són conscients del que comporta la situació econòmica actual, però també es mostra com això és terreny adobat perquè sorgeixin valors com la solidaritat i l'ajuda als altres.