Aaron Paul: “Ja al càsting vaig saber que el paper de Jesse Pinkman em canviaria la vida”

BarcelonaNetflix ha estrenat El Camino, un film que amplia l’univers Breaking bad agafant el testimoni del final de la sèrie i seguint el personatge de Jesse Pinkman. Parlem amb l’actor que l’encarna, Aaron Paul, sobre què significa interpretar un personatge que s’ha convertit ja en història de les sèries i sobre els nous projectes que arribaran ben aviat, tant a la HBO com a Apple TV.

¿Recorda quines van ser les primeres impressions, quan va descobrir el personatge de Jesse Pinkman?

Va ser llegint el pilot de Breaking bad. Coneixia el treball de Vince Gilligan i ja n’era molt fan. En el moment d’examinar el guió, vaig tenir clar que allò era l’hora de televisió més fascinant que havia llegit mai. Em van demanar que escollís un parell d’escenes, per al càsting, i ja aleshores vaig saber que aquest paper em canviaria la vida, la meva carrera. Jo estava en un punt molt baix, sense saber cap a on tirar ni com pagar les factures... I allà em teniu, seient al càsting al costat del Vince, fent les meves escenes amb l’equip, al costat d’altres actors, fins que em van donar el paper.

Un cop ja era seu, ¿va rebre gaire instruccions dels guionistes?

Doncs no gaires, per ser sincers! Suposo que, justament, la gràcia és que vaig poder oferir la meva visió del personatge. Crec que, gràcies a això, el van mantenir. El Jesse havia de morir cap al final de la primera temporada, però m’agrada pensar que, com que li vaig donar un cor, va poder sobreviure tota la sèrie. Segur que va ser una raó de pes.

Aquest cor, ¿era una construcció molt conscient?

És una cosa que intento fer amb tots els personatges. Busco donar-los una ànima, una motivació. Tant si és un personatge bo com si és un d’aquells personatges còmicament dolents, dels que es retorcen el mostatxo. Sempre miro d’entendre’ls i trobar les motivacions pel que sigui que estan fent. Els guionistes van veure això, sobretot el Vince, i van anar escrivint el personatge pensant en aquest enfocament, així que ens vam complementar molt.

Una de les gràcies de Breaking bad és la seva ambigüitat moral. Walter White és un pobre home malalt amb qui segueixes simpatitzant tot i que s’ha convertit en un narcotraficant temible. Amb el Jesse passa una cosa similar: genera compassió, perquè pateix molt, però tampoc pots dir que sigui només una víctima. ¿Tu vas necessitar decidir si el Jesse era bo o dolent?

Sí que vaig prendre una decisió: que seria les dues coses! És una persona que ha fet coses dolentes a la seva vida. Algunes, de fet, molt dolentes. Però la qüestió és que se’n penedeix, i molt, de totes aquestes coses. I esclar que pateix un munt. Ara bé... això el fa innocent? Doncs penso que no.

La sèrie acabava amb una imatge del Jesse oberta. Es podia interpretar que s’escapava d’aquell món o que havia sucumbit definitivament a la follia. La pel·lícula, en canvi, opta per un final concret.

Sí, jo crec que deixa ben tancat el personatge. I això que jo pensava que ja li havia dit adeu fa temps, a aquest paio, i que l’havia deixat marxar. M’agradava com acabava Breaking bad, perquè deixava que el públic fes la seva interpretació. El Camino és una versió possible. I em sembla un comiat adequat. És una manera de dir-li adeu.

Ara ja sí que per sempre?

Suposo. No? [Riu.] Ho haurem de preguntar a Vince Gilligan! Però sí, jo ho he viscut com un adeu ara sí que definitiu.

Aviat arribarà Truth be told, una de les sèries amb les quals es vol donar a conèixer Apple TV. Què pot explicar-ne?

És un true crime que segueix el personatge interpretat per Octavia Spencer: una periodista que comença un podcast sobre crims reals. I la primera història és justament la d’un jove que, quan només té 16 anys, és sentenciat a cadena perpètua per assassinar el seu veí. La sèrie comença quan, 23 anys després del crim, encara és a presó, tot i ser innocent. Aquest és el personatge que encarno. El nucli de la sèrie és això que explico, però el guió està ple de girs i trames paral·leles.

Jesse Pinkman l’ha fet mundialment famós però la seva ombra pot ser massa allargada. ¿Li fa por que el condicioni?

La gent m’ho pregunta sempre, però no, no em preocupa en absolut. Em va donar una carrera, però jo ja feia molt de temps que actuava. M’ha obert un munt de portes i també ho ha fet el Vince. Jo no puc sinó estar ben content i sentir-me afortunat d’haver-lo pogut encarnar. A partir d’aquí, és feina meva seguir agafant papers que siguin diferents i em suposin un repte.

Somia en algun paper concret?

Al final, el que busques és posar-te a les mans de gent com el Vince. Aspiro a trobar cineastes que siguin interessats i que m’inspirin. Així de simple. No hi crec gaire en els papers somniats o els personatges ideals: senzillament, busco que el personatge em parli des de la pàgina.

També s’emetrà aviat la tercera temporada de Westworld, on assumeix un paper destacat.

Sí, el vaig completar fa poques setmanes. M’hi afegeixo aquesta temporada i espero estar-hi un bon temps. Es roda a Los Angeles, que és on visc, així que tot plegat resulta fantàstic. És un xou molt salvatge i estic content de poder-m’hi sumar. Westworld és un tren que es mou molt, molt ràpid. Jo n’era fan durant les dues primeres temporades i aquí interpreto el Caleb, un treballador de la construcció en un futur immediat, que té un robot que es diu George i... és tot el que puc dir.