Viure sota les antenes

Barcelona“Aquí és impossible escoltar la ràdio. I la tele només la veuen els que tenen cable. Per ones no arriba res”. Ho denuncia Antoni Palma, el president de l’Associació de Veïns del Turó de la Rovira, de Barcelona. Ho diu des del carrer de casa seva, Marià Labèrnia, situat al capdamunt d’aquest turó i presidit, paradoxalment, per desenes d’antenes de ràdio. Totes són il·legals.

Fa uns 20 anys, diu Palma, un veí va col·locar la primera torre de telecomunicacions a la terrassa de casa, però va ser fa al voltant d’una dècada quan es va instal·lar “el gruix” de les que hi ha actualment en teulades, patis i terrats. Més enllà de les dificultats de recepció de ràdio i televisió -i de cobertura de telèfon mòbil-, aquestes antenes afecten el funcionament d’altres aparells. “Una veïna tenia problemes amb la rentadora, no li funcionava, fins que la va embolicar amb paper de plata i es va arreglar -assegura Conxita Lozano, coordinadora de l’Associació-. I en una altra casa els fluorescents s’encenen i s’apaguen sols i fan més o menys llum en funció de la potència amb què emetin aquell dia les antenes”, explica Palma.

Des dels carrers Labèrnia i Marià Labèrnia -els dos únics que formen aquesta petita àrea urbanitzada al peu dels búnquers del Carmel- emeten ràdios com Fabulosa FM (que es pot sintonitzar a Barcelona a través del 92.7 de la FM), Radio Solidaria (al 90.3), Sol Radio (al 106.4) o Radio Amistad (al 107.9). En total són aproximadament una vintena de les 127 emissores pirates que té comptabilitzades l’Associació Catalana de Ràdio (ACR).

Aquesta entitat va denunciar la setmana passada el perjudici econòmic que causen aquestes emissores al sector -d’entre 900.000 euros i 2,4 milions d’euros, segons els seus càlculs- i va posar especial èmfasi a la situació del Turó de la Rovira. L’informe de l’ACR anava acompanyat d’un estudi elaborat el febrer de l’any passat que constatava que el nivell d’exposició a emissions radioelèctriques en aquesta zona supera de llarg el màxim que permet la llei.

“Quan una emissora de ràdio es vol posar en marxa ha de presentar un projecte tècnic al ministeri d’Indústria i el primer que ha de fer són unes mesures al voltant del centre emissor per saber quin nivell de radiacions hi haurà quan s’hi instal·li”, explica a l’ARA Meritxell Bosch, l’enginyera tècnica que va fer l’informe per a l’ACR. Seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la normativa estatal prohibeix que se superin “en cap cas” els 28 volts per metre (V/m). “Per sota de 14 et donen permís i ja no cal parlar-ne més. Entre 14 i 28 també t’autoritzen, però has de fer més proves i repetir-les cada any”, diu Bosch. Segons les seves mesures, la concentració d’antenes provoca que en diversos punts del carrer Labèrnia el nivell d’emissions estigui al voltant dels 35 V/m. “Mai no havia vist aquests nivells, mai”, subratlla l’enginyera, i explica que les mesures solen donar valors a l’entorn dels 7 o 8 V/m, “a vegades 15 o 16”. “Passar dels 28 no m’ho havia trobat mai”, sentencia.

Les conseqüències sobre la salut que pot tenir viure en aquest entorn no són clares, però des de l’Associació posen èmfasi en el fet que un veí de mitjana edat ja ha tingut dos tumors i que altres persones han patit malalties que s’han desenvolupat més ràpidament de l’habitual.

Competències repartides

Els veïns del Turó de la Rovira fa anys que lluiten per fer desaparèixer les antenes del barri, de moment sense gaire èxit. Les competències en aquest àmbit estan repartides entre quatre administracions: l’ús de l’espectre radioelèctric és competència exclusiva de l’Estat, a través del ministeri d’Indústria; l’actuació contra les ràdios que emeten sense llicència correspon a la direcció general de Mitjans de Comunicació del Govern; la instal·lació de torres de telecomunicacions afecta l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona; i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) pot actuar si detecta que s’emeten continguts il·legals, com ara tarot.

La Generalitat, doncs, no pot obligar ni a retirar les antenes ni a desmuntar les torres que les acullen, ja que això és competència municipal, però sí que té capacitat per aturar les emissions que es fan a través d’aquestes antenes. Els veïns reconeixen que durant els últims anys s’han precintat els aparells de moltes ràdios il·legals, però a la pràctica això té uns efectes molt limitats. “L’eficàcia real de les nostres actuacions és relativa”, admet, en declaracions a aquest diari, la subdirectora general d’Ordenació de l’Espai de Comunicació Audiovisual, Abigail Martínez. “Els nostres procediments sancionadors acaben amb una multa i, accessòriament, el precintament dels aparells que s’utilitzen per a l’emissió. Però [els responsables de les ràdios pirates] no tenen cap problema per desprecintar-los o posar un altre aparell al costat. Jo entro, desendollo, precinto i al cap d’una hora ja poden tornar a estar emetent”, explica Martínez.

L’Associació de Veïns del Turó de la Rovira també ha exposat la seva situació a l’Ajuntament i des de la tardor ha mantingut converses en diverses ocasions amb el gerent del districte d’Horta-Guinardó, Eduard Vicente. El consistori també s’ha reunit amb representants de la direcció general de Telecomunicacions i del ministeri d’Indústria per abordar el problema de manera “coordinada”. Fonts municipals han explicat a l’ARA que la seva voluntat és “validar l’inventari actual d’antenes existents” i “actuar contra les antenes il·legals d’acord amb les competències de cada administració”.

Tot i així, l’ACR lamenta la “inactivitat municipal” davant d’aquest assumpte, per la qual cosa va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament que va ser admès a tràmit el març de l’any passat i que ara està a l’espera d’una sentència. “Malgrat que s’han fet inspeccions i s’ha actuat respecte d’aquestes emissores, l’actuació municipal no ha donat el resultat que demana l’Associació Catalana de Ràdio”, explica el consistori barceloní. Segons Robert Serentill, president de l’ACR -que agrupa les emissores privades catalanes-, l’any 2010 ja es va desmantellar, arran d’una petició d’aquesta entitat, un altre focus d’emissions il·legals, situat al bar Marisa, al Tibidabo. “Ens van dir que a l’altra zona hi actuarien més endavant, però no han fet res”, es queixa Serentill.

400 euros per antena

Tenir a la teulada de casa una torre de telecomunicacions il·legal pot provocar problemes de salut i dificultats en la vida quotidiana, però també és un negoci suculent: segons l’Associació de Veïns, les empreses que gestionen aquestes instal·lacions poden arribar a pagar al propietari de la casa uns 400 euros al mes per cada antena. Tenint en compte que en algunes finques hi ha quatre o cinc torres, i que a cada torre pot haver-hi instal·lades fàcilment mitja dotzena d’antenes, la quantitat resultant pot ser molt elevada.

Al seu torn, les emissores que aprofiten aquestes infraestructures per emetre el seu senyal lloguen una part de l’espectre a l’empresa que gestiona el negoci. Segons Serentill, fa tres anys l’ús d’una freqüència il·legal a la demarcació de Barcelona costava uns 60.000 euros anuals i a la resta de Catalunya, 36.000.

Les emissores locals són inofensives

Moltes ràdios locals o de barri tenen instal·lat el centre emissor a la teulada del mateix edifici on hi ha els estudis, sovint al centre de la localitat. Però encara que aquestes antenes estiguin a tocar d’altres habitatges, l’enginyera de telecomunicacions Meritxell Bosch assegura que aquesta situació no té res a veure amb la del Turó de la Rovira. El nivell de radiacions d’una antena depèn de la potència amb què emeti i segons Bosch les ràdios d’àmbit local no solen fer-ho a més de 50 watts -una cadena d’abast català que emeti des de la Torre de Collserola podria arribar fàcilment als 10.000-, de manera que a molts pocs metres de l’antena el nivell de radiació ja se situa dins dels límits permesos per la normativa. A més, lògicament, aquestes antenes estan sotmeses al control de l’administració, a diferència de centres emissors il·legals com els del Turó de la Rovira.