Twitter fa neteja

Dilluns passat al vespre diversos usuaris de Twitter van detectar una caiguda sobtada en la seva quantitat de seguidors. L’escriptor Suso de Toro, que en té 44.000, s’estranyava públicament d’haver-ne perdut més de 300. Jo mateix, que tinc la meitat d’audiència directa, vaig comprovar que me n’havien desaparegut una seixantena de cop. Tal com estaven els ànims d’encesos -la incidència va sorgir poca estona abans de l’últim debat electoral moderat per Vicent Sanchis a TV3-, en cosa de minuts van sorgir veus que asseguraven que Twitter estava censurant perfils independentistes per influir en la recta final de la campanya del 21-D. Es va arribar a punts tan pintorescos com el de recordar que l’actual directora de la xarxa social a Espanya està casada amb un cosí segon del rei Felip VI, donant a entendre que aquesta anècdota -certa, d’altra banda- explicaria alguna cosa, però no és així.

La pèrdua de seguidors va coincidir amb l’entrada en vigor del nou reglament intern de Twitter a l’inici de la seva jornada laboral del dilluns 18 de desembre, que per la diferència horària entre Califòrnia i Catalunya va coincidir amb el nostre vespre. Aquestes noves normes, anunciades per l’empresa el 17 de novembre, pretenen reduir el contingut agressiu i insultant a la plataforma i per primera vegada tenen en compte el comportament de l’usuari fora de la xarxa social: específicament, es prohibeixen les amenaces de violència i danys físics formulades per individus o grups, sigui mitjançant tuits o bé en les descripcions i imatges, logotips i símbols dels perfils dels usuaris. No s’admeten organitzacions que facin servir o promoguin la violència en les seves causes o que exaltin els que la practiquin. A tot el món, aquesta ampliació de les condicions de servei de Twitter s’ha interpretat com un pas endavant per expulsar els grups neonazis, però aquí va ser acollida com un intent de silenciar les veus sobiranistes. Un portaveu del departament d’afers públics de Twitter per a la regió EMEA (Europa, el Pròxim Orient i l’Àfrica) ha desmentit categòricament a l’ARA que l’empresa suspengui proactivament els perfils catalanistes.

La realitat és que al mateix temps que Twitter intenta evitar la violència, també aplica mesures per contenir la propagació de contingut porqueria, generat per robots. I sembla que aquesta vegada va aplicar un filtre massa sensible, ja que va suspendre temporalment usuaris que no havien confirmat l’adreça de correu electrònic amb què s’havien donat d’alta o no havien facilitat cap número de telèfon mòbil, dues característiques que són molt habituals en els perfils ficticis. Quan aquests usuaris intentaven accedir al seu compte, se’ls demanaven les dades que faltaven i se’ls enviava un codi que havien d’introduir a l’aplicació per recuperar el funcionament normal. Per això la majoria dels seguidors perduts van anar reapareixent al cap de poques hores. Hem tingut accés a alguns dels missatges de correu amb els quals Twitter donava explicacions i es disculpava per la incidència.

En qualsevol cas, Twitter està ampliant l’abast de les seves intervencions proactives sobre el contingut que circula per la plataforma, en resposta a les acusacions -compartides amb serveis rivals com Facebook- d’acollir comportaments inacceptables escudant-se en la llibertat d’expressió. Aquestes intervencions que Twitter fa per iniciativa pròpia s’afegeixen a les derivades de reclamacions externes. Les dues categories figuren en els informes de transparència que l’empresa publica cada sis mesos, on es poden consultar per països. En l’edició més recent podem veure que entre gener i juny d’aquest any, Twitter va rebre a Espanya quatre requeriments judicials i 13 de policials per a la retirada de contingut, que afectaven 37 perfils. Cap d’aquests perfils va ser suspès, però sí que va retirar dos tuits. En canvi, va suspendre 11 perfils més que vulneraven les condicions de servei. A escala global, Twitter va suspendre durant el mateix període el 26% dels perfils que algun organisme oficial li reclamava, tot i que la proporció varia considerablement segons els motius: l’empresa ha suspès el 92% dels acusats de promoure el terrorisme, el 63% dels que vulneraven drets de marques comercials i el 40% dels que infringien drets d’autor, però només el 13% dels sospitosos de conductes ofensives, violentes o agressives. És probable que l’aplicació del nou reglament intern faci augmentar aquest últim percentatge.

De tota manera, la suspicàcia dels usuaris respecte a les xarxes socials està justificada. Fora dels requeriments estrictament judicials, els criteris interns per a la suspensió de perfils o la supressió de continguts són arbitraris, i la decisió acaba depenent de l’opinió d’una persona sobre si allò s’ajusta al que és permissible o no, fins i tot apel·lant a la regulació de la Unió Europea. Tot i que l’empresa m’assegura que l’equip encarregat d’aplicar el reglament és local, i que fins i tot inclou membres que saben català, confiar el gruix de la teva comunicació als criteris d’una empresa de fora que no està obligada a donar-te cap explicació sembla una mica arriscat. No sé què faran vostès, però jo ja he començat a donar més pes a les plataformes que controlo directament i, per exemple, he recuperat les publicacions al meu blog.