TVE: més plural però menys vista

Amb la nova direcció la pública fuig de la línia progovernamental però és criticada i perd audiència

El nomenament de Xabier Fortes com a nou presentador de 'Los desayuno's va ser un dels símbols de la nova etapa de TVE.
Albert Castellví Roca
08/10/2018
4 min

BarcelonaL’entrevista a Oriol Junqueras que 'Informe semanal' va incloure en el primer reportatge d’aquest dissabte va fer que els líders del PP i de Ciutadans posessin el crit al cel. Tot i que les paraules del president d’ERC (enviades per escrit des de la presó de Lledoners) formaven part d’una peça informativa que incloïa també declaracions (en aquest cas, davant la càmera) d’Inés Arrimadas, Eduard Pujol, Miquel Iceta i Sergi Sabrià, el president del PP, Pablo Casado, va tuitejar, abans de l’emissió del programa, que era “vergonyós” que Televisió Espanyola donés veu a “un pres implicat en el cop a l’Estat que va pretendre donar l’independentisme”, i el portaveu adjunt d’aquest partit al Congrés, Rafael Hernando, va afirmar que “el PSOE converteix RTVE en un apèndix de TV3”. Des de Ciutadans, Albert Rivera va opinar que l’entrevista a “un pres processat per malversació i rebel·lió” era una maniobra del president espanyol, Pedro Sánchez, per “blanquejar el seu soci per preparar un indult infame”.

El cas és un exemple clar del nou paradigma en què s’ha instal·lat la corporació pública estatal des que la dirigeix Rosa María Mateo, que a finals de juliol va ser escollida administradora única de l’ens amb els vots dels diputats del PSOE, Podem, els partits independentistes catalans i els nacionalistes bascos: TVE està fent un esforç evident per acabar amb la manca de pluralitat de què se l’havia acusat repetidament durant l’etapa anterior (principalment des del consell d’informatius de la mateixa cadena), però ara el PP i Ciutadans aprofiten qualsevol ocasió per acusar-la de manipulació i d’estar al servei del govern espanyol i els seus socis parlamentaris.

L’11 de setembre, per exemple, la cadena va oferir un especial informatiu amb motiu de la dimissió de la ministra de Sanitat, Carmen Montón, que havia estat acusada de plagiar el seu treball final de màster. Això contrasta amb el que havia fet TVE a l’abril, quan va ser l’únic canal d’àmbit estatal que no va emetre en directe l’anunci de dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que justament havia estat acusada d’obtenir un màster fraudulentament. Però el PP també va interpretar que el tractament del cas Montón afavoria el govern espanyol. La ministra va plegar mentre La 1 transmetia un partit de la selecció espanyola, i el narrador en va informar, va anunciar el nom de la seva substituta i va avançar que, després del matx, s’oferiria un especial. Rafael Hernando ho va considerar una “vergonya”: “Obliguen els comentaristes de RTVE a anunciar el nomenament de la nova ministra de Sanitat durant el partit Espanya-Croàcia. Des del gol de Butragueño a Dinamarca demanant el vot al PSOE [en referència a un polèmic error tècnic durant la campanya electoral del 1986] no s’havia vist una ingerència igual”, va piular.

En una altra de les grans crisis que ha hagut d’afrontar el govern espanyol, les converses entre la ministra Dolores Delgado i l’excomissari José Manuel Villarejo, TVE també va demostrar que els seus criteris a l’hora d’informar sobre l’executiu han canviat: els àudios filtrats pel portal Moncloa.com es van emetre als 'Telediarios' el mateix dia de la seva publicació. En canvi, l’any 2016 la televisió estatal va decidir no emetre les converses entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en què conspiraven contra líders independentistes. 'La 2 Noticias' va ser l’únic informatiu de la televisió pública que es va saltar la prohibició de difondre uns documents que sí que es van poder sentir a tots els altres canals.

Els informatius de TVE també han tractat informacions que afecten negativament el mateix president del govern espanyol, com ara el suposat plagi de la seva tesi. La notícia va obrir els 'Telediarios', va ser analitzada en tertúlies i va aparèixer en un reportatge d’'Informe semanal' sobre títols universitaris sota sospita. Malgrat tot, el PP va considerar que aquest reportatge era massa benèvol amb el president del govern.

Menys audiència

De totes maneres, fins ara l’audiència no ha respost positivament al canvi de rumb que han emprès els programes informatius de TVE: a l’agost i al setembre, els dos primers mesos de Rosa María Mateo al capdavant de la corporació, els 'Telediarios' van perdre el lideratge a Espanya després de 22 mesos en primera posició. Sumant les dades de La 1 i el canal 24 Horas, que emeten els informatius simultàniament, la mitjana de tots els 'Telediarios' del setembre va ser d’1.669.000 espectadors i un 13,1% de quota de pantalla, clarament per darrere d’Antena 3 (amb 1.791.000 seguidors i un 14,6%) i quasi empatats amb els de Telecinco (1.662.000 i 13,5%). TVE només va mantenir el primer lloc, per la mínima, els caps de setmana, mentre que en l’edició estel·lar, la de les nits de dilluns a divendres, va caure fins a la tercera plaça amb un 12,2% de quota, 1,3 punts menys que Antena 3 i 3,4 per sota de Telecinco.

En desgreuge del nou equip d’informatius (que va començar a treballar a ple rendiment el 3 de setembre després de la reestructuració que es va dur a terme a l’agost), cal remarcar que des de principis d’any l’audiència dels 'Telediarios' no ha fet més que caure: al gener sumaven 2.451.000 espectadors i al juny ja només en tenien 1.756.000. Això no pot amagar, però, que les xifres del setembre empitjoren les d’abans de l’estiu.

També va a la baixa 'Los desayunos', que en el primer mes amb Xabier Fortes al capdavant va marcar un 9,8% de 'share', mentre que Sergio Martín va tancar la seva última temporada amb un 12,8% i en tot el 2018 només vint dies havia baixat del 10%. En conjunt, La 1 va obtenir al setembre un 10,2%, la tercera pitjor dada dels últims dotze mesos.

stats