Reporters Sense Fronteres denuncia una "atmosfera irrespirable per a la llibertat d'informació a Catalunya"

MadridReporters sense Fronteres (RSF) denuncia que els últims mesos del 2017 van ser els "més negres de la història democràtica" per a la llibertat de premsa a Catalunya. Així ho constata en l'informe del 2017 que ha presentat aquest dijous a Madrid i en què assegura que durant l'últim trimestre de l'any passat es va viure una "atmosfera irrespirable per a la llibertat d'informació a Catalunya".

Arran dels casos que ha anat documentat, fins al punt que assegura que no es poden detallar tots en l'informe, els periodistes van viure "situacions tant problemàtiques com intolerables". De fet, l'organització presidida pel periodista cultural de l''Abc' Alfonso Armada, constata que "el conflicte que ha enfrontant durant els últims anys les forces independentistes catalanes amb el govern central ha anat passant una lenta però constant factura al periodisme a la regió". Ara bé, considera que els últims tres mesos del 2017 figuren ja entre "els més negres de la història democràtica". Cita així les lleis de desconnexió i la declaració d'independència, així com la detenció de part del govern i la "fugida" de Carles Puigdemont i alguns consellers a Bèlgica.

Ciberassetjament

En el clima previ a l'1-O, RSF se centra a denunciar "l'allau d'amenaces i atacs a les xarxes socials" que va rebre el director d''El Periódico', Enric Hernàndez, per publicar que la CIA havia advertit el Govern d'un possible atac jihadista el juliol, un mes abans del 17-A. I alerta que van ser conseqüència d'un "assenyalament des del poder". Denuncien així que el fenomen del "ciberassetjament" és habitual en el "conflicte català": asseguren que des de la Generalitat i alguns polítics independentistes s'ha posat en la diana constantment a diferents mitjans.

Però no només s'assenyalen polítics independentistes. L'informe denuncia les agressions per les forces de seguretat durant les càrregues policials de l'1-O com també durant la vaga general del 3-O. També "la intimidació" que va suposar que les forces de seguretat registressin el diari 'El Vallenc' i el lliurament de citacions judicials a tots els diaris que van publicar la publicitat institucional de l'1-O.

"Lamentablement, l'acoquinament a periodistes no només s'ha produït en agressions físiques, sinó també en fustigació sobre el terreny, que han dificultat extraordinàriament la tasca de la premsa". L'informe continua assenyalant casos "d'insults i assetjament" a periodistes de mitjans catalans i espanyols, tant de línia independentista com constitucionalista, des del setembre fins a l'octubre. Recorda l'atac a les instal·lacions de Catalunya Ràdio per part de la "ultra dreta" i les xiulades i interrupcions a cadenes de televisió espanyola a crits de "premsa espanyola, manipuladora".

Crítiques al govern espanyol

D'altra banda, l'informe anual de RSF destaca també que el 2017 Espanya ha viscut "un fet insòlit, la detenció i empresonament de periodistes per ordres d'un altre país". Es tracta del suec d'origen turc Hamza Yalçin, a Barcelona, i contrari al president Recep Tayyip Erdogan; i l'escriptor turcoalemany Dogan Akhanli, a Granada. Demana a les autoritats espanyoles que en futur tinguin més en compte els casos humanitaris, ja que Yalçin era refugiat polític.