Ramon Gener: "Al meu armari només hi tinc texans"

Des de l'estrena, el 2 d'octubre, Òpera en texans (avui, a les 22.30 h, al 33) no ha rebut més que elogis, especialment per la capacitat del presentador, Ramon Gener, de transmetre cada diumenge la seva passió per l'òpera i de parlar-ne amb un to planer i comprensible.

Vostè hi va amb texans, a l'òpera?

Evidentment! Sempre! De fet, al meu armari només hi tinc texans!

I no és un problema anar-hi així?

Hi ha alguns teatres que són més elitistes, però l'important no és com vas vestit. No dic que hi hagis d'anar en banyador i xancletes, però tampoc no aniries en banyador i xancletes al TNC o al CaixaForum! L'important és que hi vagis informat i a gaudir-ne.

Llavors, ¿per què dóna aquesta imatge d'espectacle elitista, l'òpera?

Hi ha el prejudici que és per a uns quants, que hi ha una barrera. No ho he entès mai. A mi m'agradaria que tothom hi anés com va a veure El mètode Grönholm, a passar una bona estona i a disfrutar. I que et faci pensar. N'hi ha de més serioses, com Salomé, que té un subjecte artístic molt més profund i filosòfic, però n'hi ha d'altres, com El barber de Sevilla, que és simplement un vodevil en forma d'òpera. És com Pel davant i pel darrere, però amb música de Rossini, exactament el mateix. Vés-hi, passa-hi una bona estona, i ja està. I si necessites una mica de preparació, no et preocupis, que per això hi ha l'Òpera en texans, que et prepara una mica, t'hi passa el ribot. Com deia Cruyff: "Sortiu i disfruteu!"

Quin és l'objectiu del programa?

L'única pretensió que té és intentar transmetre la passió que jo tinc per la música en general. Parlem d'òpera, però podríem parlar de qualsevol altra cosa.

Hi ha moltes òperes. Com les trieu?

Intentem obrir el ventall. Si et quedes al repertori romàntic, que és el que més agrada a tothom, sempre acabes anant al mateix lloc. Per això parlem una mica de tot, perquè a un li agradarà més l'òpera alemanya i a l'altre la italiana. Jo no combrego amb la idea que s'ha de començar per una òpera o una altra: tothom té la seva a punt per descobrir-la. A partir d'aquest moment, fas clic i has canviat per sempre.

Al programa, presenta i prou?

Sóc el presentador, però també sóc el que sap de què va. Per exemple, divendres vam començar a preparar el pròxim programa. Vaig reunir tot l'equip i els vaig fer una conferència sobre Beethoven. A partir d'aquí es munta el guió. Estic una mica al darrere de tot, i potser això és el que respira el programa: hi ha un tio allà parlant, però és el tio que hi entén.

Però no només parla. També és una mica showman!

Sí, però no és ni buscat ni no buscat. Quan estic fent una conferència al Liceu també sóc així. És la meva manera de ser: ho explico com em surt. Potser a vegades embafa una mica, fins i tot, però em surt així.

Si sent tanta passió per l'òpera, ¿per què no canta?

Vaig començar fent carrera com a baríton, però em vaig adonar que no seria Messi. Si ets futbolista, vols jugar al Barça, i si et quedes al Rayo Vallecano, fot una mica. ¿M'hauria guanyat la vida cantant? Sí, però no vaig aconseguir el que volia. Tot i així, jo he estat a dins, conec a tothom i això es veu al programa: tens un tio que és un insider. Ho has viscut, has estat a dins i saps que quan diuen "d'aquí deu minuts, a l'escenari" els lavabos estan plens perquè tothom està amb mal de ventre.

Sembla que el programa agrada. Quina sensació teniu?

Del tema audiències no en tinc ni idea, però diuen que anem molt bé, que ens mira fins i tot més gent de la que ens pensàvem que ens havia de mirar. Doncs perfecte. El que és realment fantàstic, i estic encantadíssim de la vida, és la reacció de la gent, els tuits i missatges de Facebook que m'envien, el feedback.

No és fàcil, perquè parlen de música i molta de la gent que veu el programa no en deu saber gaire.

Xavier Morral, el director, té una obsessió, quan dic "aquí hi ha un la bemoll", salta: "Això no ho podem dir!". Sempre diu: "Mentre jo sigui el director, aquí no es veurà ni una partitura!". Però explicar la música és més fàcil del que sembla, perquè són sensacions. En lloc de parlar-ne des d'un punt de vista tècnic ho fem des del semàntic, és a dir, què vol dir i com fa sentir la música que escoltem, no per què és com és tècnicament.

Hi haurà segona temporada, oi?

Sí, tot i que la gent no notarà la diferència, perquè s'acabarà la primera i la setmana següent ja es començaran a emetre els nous capítols.