Leticia Dolera reivindica les dones imperfectes a ‘Déjate llevar’

BarcelonaTres dones entre la trentena i la quarantena amb pors, dubtes i defectes. Són la María, la Cristina i l’Esther, les protagonistes de Déjate llevar, la gran aposta de ficció femenina de Movistar+ comandada per Leticia Dolera, que fa tots els papers de l’auca -creadora, guionista, directora i protagonista-. A finals de mes, Dolera, que ha comptat amb Manuel Burque per a l’escriptura del guió, acabarà el rodatge d’un projecte que ha necessitat més de dos anys per posar-se en marxa. Definida com “una comèdia emocional”, la sèrie, que encara té pendent la data d’estrena, té entre els seus referents pioneres de les dramèdies com Girls (HBO), Transparent (Amazon) i Catastrophe (Amazon).

L’equip de rodatge, format en un 70% per dones, acull la premsa en una jornada literalment tempestuosa, un dia gris que sembla una metàfora dels dilemes existencials als quals s’enfronten les protagonistes de Déjate llevar. Al menjador d’una casa als afores de Cabrera de Mar, Dolera dona indicacions a Celia Freijeiro, que interpreta la Cristina, una advocada d’èxit, casada i amb dues filles que sent que no està satisfeta amb el rol de superdona que porta anys interpretant. Dolera no està sola en les feines de direcció; dues dones més comparteixen amb ella l’aventura: Elena Martín i Ginesta Guinda. Entre les tres es reparteixen els vuit capítols de mitja hora cadascun que donen forma a la primera temporada.

Buscant el sentit de la vida

“Les dones de la sèrie estan en un moment de crisi personal perquè s’estan plantejant si els fonaments que han estat construint durant trenta o quaranta anys són inamovibles o no”, explica Dolera sobre el moment vital en què estan les tres protagonistes. Per a la creadora, que desvela detalls de la sèrie amb compte de no caure en cap espòiler,es tracta d’una situació en la qual es poden reconèixer molts espectadors i espectadores que hagin superat la barrera dels 35 anys i que en algun moment s’hagin preguntat si els agrada la seva vida.

La millor amiga de la Cristina, la María (Dolera), tampoc passa pel seu millor moment. Ella -quadriculada, organitzada i controladora- veurà com el seu món es fa miques quan la seva parella la deixa per culpa de la seva personalitat. “El seu viatge implicarà aprendre a deixar-se anar”, explica la creadora, que avança que el seu personatge cometrà una bogeria al principi de la sèrie que l’acompanyarà durant tota la trama.

El tercer vèrtex del trio protagonista és l’Esther (Aixa Villagrán), la germana gran de la María, una pintora a qui l’èxit se li resisteix. “Li van dir que voler és poder, però ¿què passa si estàs a punt de fer quaranta anys i encara no has complert el teu somni?”, es pregunta la directora, que assegura que amb aquest personatge ha volgut fer una crítica a la idea del Somni Americà.

Segons la directora, la sèrie mostrarà un tipus d’històries que se solen veure en les produccions internacionals però que no són tan comunes en la ficció televisiva espanyola. Dolera confessa que si no hagués existit una ficció com Girls i una figura com la de la seva creadora, Lena Dunham, mai s’hauria atrevit a dirigir, escriure i protagonitzar una sèrie. “Em va fer adonar de la importància de tenir referents, algú en qui emmirallar-te”, assegura.

Tot i que l’argument principal de Déjate llevar gira entorn de les tres amigues, la sèrie tindrà una segona trama centrada en la discapacitat, un món que Dolera coneix de primera mà a través de diversos membres de la seva família. “És un col·lectiu discriminat que no es veu representat en la ficció”, argumenta la directora.

És en aquesta trama en la qual entra en acció l’actor Manuel Burque, que ja va protagonitzar l’ opera prima cinematogràfica de Dolera, Requisitos para ser una persona normal. Burque, que cosigna el guió, interpreta el Xosé, un treballador social que l’ha obligat a fer un gran canvi físic i allunyar-se de la imatge d’actor còmic amb la qual se’l sol associar. “Un dels objectius de la Leticia és buscar el cantó positiu de les coses i normalitzar-les sempre”, diu Burque, que afegeix que durant el procés de creació van visitar pisos tutelats i van contactar amb persones discapacitades que han aconseguit tenir una vida autònoma.

Així doncs, el tàndem Dolera-Burque promet una comèdia amb tocs realistes i amb molt caràcter indie.