Debats electorals al descobert

BarcelonaL'any 1960 John F. Kennedy i Richard Nixon van protagonitzar el primer cara a cara presidencial de la història de la televisió, un moment fundacional que va donar lloc a un format que s’ha adaptat arreu del món. Manuel Campo Vidal, director de l’Acadèmia de la Televisió i artífex del primer cara a cara entre candidats a Espanya, recull en el llibre La cara oculta de los debates electorales les coses que hi passen entre bastidors.

El llibre deixa constància del paper crucial que juguen els petits detalls, escrutats per candidats i assessors, en la realització dels debats. Elements tan diversos com l’ordre d’entrada a plató, la posició dels candidats respecte a la càmera i l’hora en què comença l’enfrontament són determinants per aconseguir un consens.

Horari

Una hora menys a les Canàries

L’horari va condicionar la celebració del primer debat electoral a Espanya, que no va ser televisat sinó radiat. Els protagonistes eren Manuel Fraga i Fernando Morán, que es presentaven a les eleccions europees del 1987 per Aliança Popular i el PSOE, respectivament. Campo Vidal en va ser l’impulsor i la seva intenció era fer-lo dins l’espai Punto y aparte d’ Hora 25, de la Cadena SER. Segons l’horari del programa, havia de començar a les 12 de la nit i durar mitja hora, un problema per a Fraga, que tenia el costum d’acabar qualsevol reunió a mitjanit en punt, mai més tard. Davant la intransigència del candidat, el programa va haver d’aprofitar un míting del gallec a les Canàries per fer el debat i enviar una unitat mòbil de Radio Las Palmas. Gràcies a la diferència horària, Fraga va participar-hi a les onze de la nit i Campo Vidal i Morán, que eren a Madrid, a mitjanit. Els candidats van confrontar les seves idees polítiques sense veure’s.

Ordre

El poder de parlar l’últim

El 24 de maig del 1993 es va emetre per Antena 3 el primer debat presidencial televisat, amb Felipe González i José María Aznar com a contrincants. La preparació acurada de del cara a cara no va estar exempta d’ensurts. Just abans d’entrar al plató encara no hi havia consens entre els partits sobre qui parlaria en últim lloc i els equips d’assessors seguien discutint. Estaven d’acord en tot menys en l’ordre de participació de l’últim minut, tot i que Txiki Benegas, representant del PSOE, i Javier Arenas, del PP, havien quedat hores abans per tancar aquell detall. El moderador va haver d’aturar la discussió i forçar-los a prendre una decisió: o entraven a plató o el debat es cancel·lava.

El periodista els va oferir la següent solució: arribat el minut final, Aznar parlaria el primer, a continuació ho faria González. El compromís era que fos un moment de neutralitat i que cap dels dos utilitzés el seu minut per atacar l’altre. Si no es respectava, el moderador es comprometia a reobrir el debat fins a acabar-lo amb cordialitat.

El resultat no va ser el previst i el minut va desembocar en una picabaralla en directe que Aznar va aprofitar per queixar-se que González havia exigit parlar l’últim.

Aliances

Debats amb socis insospitats

En les negociacions del debat a quatre del 2016, el primer d’aquest tipus en el qual Mariano Rajoy va acceptar participar, es va establir una aliança entre dos socis insospitats: el Partit Popular i Podem. Segons Campo Vidal, durant les negociacions prèvies, Jorge Moragas i José Luis Ayllón, del PP, i Irene Montero, de Podem, van demostrar una bona sintonia que va molestar especialment el representant dels socialistes, Óscar López.

La preparació prèvia va ser complicada: més d’una hora de discussió per decidir l’ordre d’entrada i sortida dels candidats a plató, que es va resoldre seguint el protocol oficial i que el PSOE només va acceptar perquè Pedro Sánchez entrava en segona posició. No va ser l’única qüestió per la qual van batallar els partits: els populars van exigir que el seu candidat estigués situat el primer en pantalla per la dreta, mentre que la resta de les posicions es van decidir per sorteig.

Els recels van continuar durant el debat. Íñigo Errejón i Irene Montero van baixar al plató per protestar perquè el realitzador no mostrava la pantalla partida en posició d’enfrontament quan Pablo Iglesias es dirigia a Rajoy. El motiu tenia poc a veure amb Fernando Navarrete, realitzador del debat. Tal com ell mateix els va explicar, Iglesias gairebé no s’adreçava al candidat popular i quan ho feia era tan ràpid que no hi havia temps d’introduir l’efecte de pantalla partida.

Problemes tècnics

Un gos posa en perill el debat

L’any 2011 es va celebrar el cara a cara entre Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba però va estar a punt de ser interromput. El motiu: es va perdre el senyal dels monitors de les sales on hi havia les persones de confiança dels candidats i aquests van amenaçar de marxar. El culpable dels problemes tècnics va ser un gos de la policia que, durant la ronda de seguretat del plató i els camerinos, va mossegar el cable de la televisió del despatx on es van concentrar els acompanyants del popular.