La CCMA creu que perdrà 14,5 milions d'euros pel coronavirus
Ciutadans demana rebaixar el pressupost de l'ens a la meitat en una sessió de control tensa
BarcelonaEl covid ja ha girat una primera factura contra les arques de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La radiotelevisió pública ha estimat en un mínim de 14,5 milions d’euros els diners que deixarà de percebre, com a conseqüència de la crisi publicitària que deixa la pandèmia. Ho ha explicat la presidenta en funcions de l’ens, Núria Llorach, en la comissió de control parlamentari de l’ens –la primera des del confinament– celebrada per via telemàtica aquest divendres. La directiva, a més, va admetre que estava sent optimista, de fet, ja que les previsions del Banc d’Espanya probablement obligaran a revisar a la baixa les previsions.
El director de TV3, Vicent Sanchis, ha xifrat entre un 70 i un 80% la caiguda de la publicitat al canal, cosa que –sumada a l’aturada dels rodatges pel virus– tindrà implicacions en la graella. I no serà només en l’arrencada de la següent temporada, sinó que les afectacions s’estendran com a mínim fins al primer trimestre del 2021. Segons ha pogut saber aquest diari, un dels programes que les patirà és Persona infiltrada: s’havia d’estrenar ara al maig, però ha quedat posposada fins a la tardor. També s’ha retardat l’inici de rodatge de Joc de cartes, que arribarà més tard del previst.
En el cas de produccions internes, també s’han ajornat alguns rodatges, com ara el dels programes Al cotxe, Els meus fills (la variació amb fills del programa Els meus pares, de Gemma Nierga), El suplent i Quan arribin els marcians. Tampoc hi ha plans per reprendre la filmació del serial de tarda, Com si fos ahir. Catalunya Ràdio també patirà econòmicament pel covid-19. El director de l’emissora, Saül Gordillo, va explicar que el pla de reducció de despesa aprovat l’afecta en 350.000 euros.
Mentrestant Ciutadans ha anunciat que demanaria la reducció del pressupost de la radiotelevisió pública catalana a la meitat per dedicar aquest estalvi a polítiques derivades de la pandèmia. El 2019 la CCMA va rebre una aportació del govern de 239 milions d’euros. Una reducció a 120 milions –gens previsible, tenint en compte l’aritmètica parlamentària actual– faria inviable l’estructura de l’ens, ja que només la plantilla de 2.300 treballadors costa 170 milions d’euros, i caldria sumar-hi la compra de continguts externs i infraestructura i tecnologia.
La polèmica Rosell
El caràcter virtual d’aquesta compareixença no ha evitat que es produïssin alguns moments de cos a cos. El documental sobre Sandro Rosell ha centrat la part més polèmica de la sessió. La diputada Sonia Sierra, de Ciutadans, ha acusat la direcció de censurar aquell treball (que es va emetre sense firmar perquè l’autor no va acceptar un parell de canvis que se li van fer). Segons ha recordat Sanchis, el consell professional d’informatius, que representa els periodistes de la casa, va determinar que el periodista tenia dret a retirar el seu nom, però no va apreciar que hi hagués censura, ja que la tesi del treball no havia quedat afectada.
El fet que un dels fragments retirats fes referència a Mediapro i la seva relació amb el FIFA-gate ha fet que Sierra suggerís que la supressió l’havia instat Sanchis perquè havia sigut director de Barça TV. Ell ha recordat que la part editorial de Barça TV estava sota el paraigües directe del club i que la productora només s’encarregava de la tècnica, que Mediapro mai li ha pagat una sola nòmina i que, en tot cas, si cal parlar del FIFA-gate s’ha de fer podent donar totes les versions. El moment més tens ha sigut quan Sanchis ha etzibat a Sierra: "Si vostè té tant d’encert periodístic per avaluar les nostres peces com fent hipòtesis, dediqui’s a alguna altra cosa. No sé si a mi em reprovaran, però com a reportera aficionada, com a Tribulete, no és que l’haurien de reprovar, no, és que no l’haurien de deixar treballar enlloc". La diputada dels Comuns Marta Ribas ha recordat a Sanchis que no era a Twitter i ha preguntat pel criteri que s’havia aplicat per fer l’edició.
Sanchis ha recordat que hi ha una direcció corporativa d’esports, que reporta directament al consell de govern de l’ens, i no pas a ell com a director de TV3. I ha explicat que l’edició en concret s’havia instat des d’aquesta direcció d’esports. "Jo puc decidir què s’emet i què no s’emet. Però no puc entrar, ni opinar ni editar cap contingut d’esports», ha recordat. I ha dit que, si volien que expliqui per què va decidir emetre’l, ho farà en una altra compareixença. Amb tot, ha volgut desmarcar-se del reportatge. "Jo no l’hauria emès", ha dit, adduint que no compleix el llibre d’estil de TV3. I ha apuntat el fet que es doni només la versió de Rosell sobre els fets com a motiu del seu distanciament de la peça.
