Ciutats espavilades, eficients i segures

“Els estats estan cedint el lideratge i el poder a les ciutats”, assegura Michael Dixon, director general d’IBM Smarter Cities. En una línia semblant es manifesta Marieta del Rivero, directora general adjunta de Telefónica, que destaca les múltiples iniciatives globals de tota mena impulsades no per aliances interestatals, sinó per consorcis de municipis de diversos estats. Sembla que les xifres ho justifiquen: segons un informe d’IE Business School, al final d’aquesta dècada el 60% de la població mundial serà urbana -i cada mes cinc milions de persones emigren a les ciutats-. El que cal és aplicar la tecnologia per fer més eficients les aglomeracions humanes i prestar serveis millors als seus habitants. Segons Dixon, “tant la tecnologia com el personal i els diners necessaris hi són, però encara costa superar els obstacles d’organització, cultura corporativa i presa de decisions polítiques”.

Aquest és l’ambient que es respirava al congrés Smart City Expo celebrat aquesta setmana a la Fira de Barcelona, amb la participació de més de 500 ciutats dels cinc continents a la recerca dels avenços més recents en mobilitat, eficiència energètica, tractament de residus, urbanisme, gestió demogràfica i seguretat.

Precisament l’ombra dels atemptats a París ha planat sobre l’acte. Segons un altre directiu d’IBM, gràcies als seus sistemes d’informàtica cognitiva, que creuen i interpreten enormes quantitats de dades, el govern francès té identificats 4.500 individus potencialment perillosos, però no pot fer gaire cosa més que vigilar-los de prop, perquè fins que no actuïn només són sospitosos i la llei no permet prendre mesures preventives.

Tot i això, mentre empreses i experts destaquen el conflicte entre el respecte pels drets civils i la seguretat i la privadesa que desitgen els ciutadans, la tecnologia segueix avançant: la firma nord-americana ShotSpotter ja ofereix un sistema de detectors que localitza en temps real els trets d’arma de foc i orienta la policia cap al lloc exacte des d’on s’han disparat. L’apliservei BlockPeek, creat amb el suport del programa 4YFN de la Mobile World Capital, informarà els usuaris abonats -4 euros mensuals per persona o 10 per família-, mitjançant el seu mòbil, si el lloc on es troben en una ciutat desconeguda és segur, a partir de les dades obtingudes de fonts públiques i de les que han aportat altres usuaris. Sensity Systems instal·la tota mena de càmeres i sensors de control i vigilància en alguns dels 10.000 fanals de leds que Carandini despatxa cada mes a tot el món des de la seva fàbrica de Martorelles. A Amsterdam n’hi ha d’equipats amb un sonòmetre que avisa automàticament la policia en cas que algun local pròxim tingui la música massa forta.

El vandalisme també es pot combatre amb sensors com els que Cellnex proposa instal·lar a les canalitzacions de la xarxa de trens de rodalies, i que avisen per ràdio els serveis de vigilància quan detecten que algú ha obert la tapa d’una arqueta, probablement per robar-ne el cable de coure o de fibra òptica. Els viatgers que patim sovint interrupcions del servei per aquest motiu ho agrairíem. Als usuaris de transport públic també ens volen facilitar l’acció de pagar: a la ciutat universitària de Tartu, a Estònia, ho poden fer sense mans: els autobusos contenen balises Bluetooth de l’empresa Jiffi que detecten el mòbil de cada passatger quan puja i baixa del vehicle i li apliquen la tarifa corresponent. I a finals de l’any que ve dins de la primera corona metropolitana de Barcelona s’implantarà la nova T-Mobilitat de pagament per contacte, el desplegament complet de la qual requerirà la instal·lació de més de 14.000 terminals de venda, recàrrega i validació de títols de transport, tots connectats en temps real, a diferència dels actuals, de banda magnètica.

Durant els tres dies del congrés també s’ha parlat molt de millorar l’eficiència energètica. Segons Philips, l’enllumenat consumeix el 19% de l’energia mundial, de manera que els dispositius i aplicacions que optimitzen el rendiment són molt populars entre els municipis per reduir la factura elèctrica. Per altra banda, la quantitat de sistemes presentats per monitoritzar la qualitat de l’aigua i detectar fuites en les conduccions gairebé fa patir per l’estat actual de les canonades del món.

La mobilitat ha sigut un altre aspecte destacat d’aquesta edició de l’Smart City Expo. La francesa Ligier ha fet demostracions del microbús elèctric EasyMile, amb capacitat per a dotze passatgers, que si bé no és autònom com s’ha dit, sí que prescindeix del conductor perquè recorre els trajectes que li han programat prèviament i és capaç de reaccionar a l’aparició d’obstacles en la seva ruta. Hem vist diversos enfocaments de la gestió de les places d’aparcament: el de la catalana WorldSensing es basa en sensors incrustats en l’asfalt que indiquen al centre remot de comandament quins llocs estan lliures; en canvi, la gallega Apparcar (quin nom tan encertat) considera que no cal sensoritzar res: les places es marquen amb un senyal convencional de prohibició i són les aplicacions mòbils dels usuaris les que indiquen al sistema si han trobat lliure la plaça o bé cal que hi vagi un inspector a multar el vehicle que l’ocupa sense permís.

La citada WorldSensing també fa servir els mòbils dels ciutadans per mesurar la densitat de circulació en cada tram de carrer, detectant-los de manera anònima amb les antenes wifi o Bluetooth que ja hi ha instal·lades a vies públiques com el casc urbà de Saragossa, les rondes de Barcelona o les autopistes d’Abertis, que gràcies al sistema poden indicar en panells lluminosos el temps estimat de recorregut.

Les empreses catalanes del sector presents a l’Smart City Expo són optimistes en general. En part per l’estratègia SmartCAT del govern de la Generalitat, que acaba de celebrar el primer aniversari. Però més que el consum intern, les anima l’exportació: productes i serveis d’aquí es fan servir a tot el món gràcies a aliances de petites empreses locals amb gegants tecnològics globals com IBM i Cisco o empreses de xarxa com Vodafone i Telefónica, que no només incorporen les solucions als seus catàlegs internacionals; sovint també inverteixen en les empreses.