8TV i 'El Nacional' pugnen per muntar una emissora de ràdio amb freqüències de la SER

BarcelonaEl grup Prisa vol treure partit a l'abundància de freqüències de ràdio que té a Catalunya per a les seves diferents marques. En aquest procés de reordenació, hi ha un nombre de llicències, d'entre 8 i 18, que podrien ser el germen d'una nova emissora generalista en català. Dos contendents les pretenen. L'empresari Nicola Pedrazzoli, actual propietari de 8TV, és qui lidera la cursa, ja que ha firmat un preacord amb el grup mediàtic espanyol per operar aquestes freqüències i engegar 8 Ràdio a partir de l'11 de setembre.

Aquest projecte naixeria sent conscient que RAC1 i Catalunya Ràdio sumen vora milió i mig d'oients, amb la qual cosa cal fer una proposta alternativa. El pla de negoci previst no posa tant l'èmfasi en les audiències quadrimestrals de l'EGM com en la creació de diverses comunitats de públics diversos a les quals es pugui arribar amb les diferents finestres del grup, com ara la televisió o portals digitals. Rere la inversió hi ha els socis de Pedrazzoli a 8TV: Borja García Nieto, Christian Georges Pérez Pradere i Francisco Javier Morán Rey. Però fonts coneixedores del projecte parlen també de l'empresari Manuel Lao com a una de les persones de qui es busca el finançament. Lao va ingressar, l'any 2018, 2.400 milions d'euros per la venda de Cirsa –empresa dedicada a les màquines escurabutxaques– al fons Blackstone.

La gran estrella de l'emissora seria Frank Blanco, que ja capitaneja el programa de més èxit a 8TV i té àmplia experiència radiofònica: va presentar del 2006 al 2012 el matinal Anda ya, a Los 40 Principales. Des del grup es considera que una ràdio i una televisió poden retroalimentar-se i traçar sinergies com aquesta.

Aquesta operació situa un interrogant a l'horitzó: què passarà amb SER Catalunya, la marca en català del grup. I aquí és on s'activa el debat sobre quantes freqüències es traspassaran finalment a Pedrazzoli i quines (ja que no necessàriament han de ser les que ara fa servir SER Catalunya). També s'ha de concretar si el règim serà un lloguer estricte o una mena de partenariat. I, evidentment, cal passar del preacord a l'acord.

En tot cas, Prisa Media vol mantenir la seva presència en català, i també la marca SER Catalunya, liderada fins ara pel magazín que presenta Josep Cuní i que, en l'últim EGM, va passar de 31.000 a 45.000 oients. El fet de disposar d'un excedent de freqüències permetria reordenar el cartipàs i seguir mantenint una cobertura àmplia de la SER en català –amb freqüències específiques o bé amb desconnexions de Cadena SER– tot i la cessió d'ubicacions al dial de la FM al grup de Pedrazzoli. Però la capacitat combinatòria és limitada, ja que algunes d'aquestes llicències estan marcades com a generalistes o musicals.

Prisa va posar en marxa la marca SERCat l'any 2016, a partir de freqüències de l'extinta Ona Catalana. De seguida el nom va mutar a SER Catalunya, amb la incorporació de Cuní, en una operació que va ser interpretada com a l'intent polític del Madrid mediàtic, en els anys culminants del Procés, de promoure una marca en català que fos alternativa a Catalunya Ràdio i RAC1, considerades les dues com a sobiranistes. Poc després, RTVE engegava també un pla per augmentar notablement les hores de televisió en català a la seva graella.

José Antich també vol fer ràdio

Ara bé, Pedrazzoli no és l'únic que vol tenir una marca radiofònica. L'editor d'El Nacional, José Antich, també ha estat fent les seves exploracions. D'una banda, ha estudiat comprar una llicència a Barcelona: la que emet pel 104,2 de la FM i que és propietat del grup editorial andalús Joly. Aquesta llicència ja va intentar ser traspassada a Carlos Herrera, però el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ho va impedir al considerar que es violentaven els compromisos a partir dels quals el grup havia guanyat aquella concessió.

Aquest 27 d'abril, el ple del CAC es reunia una altra vegada per debatre una nova sol·licitud del grup Joly –cursada el novembre anterior– de poder vendre aquella llicència, aprofitant que es complien ja 20 anys del concurs a partir del qual la van guanyar. La resposta, de nou, ha estat negativa i això li deixa a Antich només l'alternativa de llogar-la, que ja no és tan atractiva perquè serien diners gastats a fons perdut i, a més, caldria aconseguir un període d'arrendament llarg, ja que arrencar un projecte radiofònic necessita anys. La llicència s'havia valorat en uns dos milions d'euros, que són els diners oferts inicialment per Herrera. Es tractava d'una quantitat fàcilment recuperable, ja que les llicències són un bé escàs i, per tant, buscat. Aquesta via no s'ha abandonat, però l'adopció d'una ràdio tampoc és una prioritat per a l'empresa editora.

Pel que fa al posicionament, l'emissora estaria ideològicament pròxima a les tesis dels sectors puigdemontistes, en coherència amb la línia editorial d'El Nacional. El projecte ha estat presentat políticament al conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, per tal d'explorar quin suport econòmic públic podria rebre el llançament d'aquesta nova ràdio. I un dels noms que s'ha fet sonar a l'hora de moure el dossier és el de Jordi Basté, tot i que el periodista ni està involucrat en el projecte ni ha expressat cap desig d'abandonar l'emissora que el va fitxar l'any 2004. En tot cas, fonts d'El Nacional neguen aquests contactes amb Economia i el sondeig de Basté.

A banda de negociar amb Joly, Antich s'ha reunit també amb els responsables de SER Catalunya per explorar la via d'arribar a algun tipus d'acord amb el qual arrencar una ràdio. Les negociacions han estat vives fins a principis de maig i, segons ha pogut saber l'ARA, des de la ràdio no es donen pas per tancades. Però sí que es va comunicar a Antich que Pedrazzoli era l'opció preferent.

Cal recordar que, a principis de maig, el grup Godó va vendre el 20% d'accions que encara mantenia de Prisa Ràdio a la mateixa empresa per 40 milions d'euros. Això ha tingut un pes, també, en el procés de decisió. Cedir les freqüències a Antich, que va ser director de La Vanguardia i va protagonitzar un divorci amarg amb el grup Godó, comportaria a Prisa l'obertura d'un conflicte amb el seu antic soci. I, per contra, Pedrazzoli manté bones relacions amb Godó, ja que li va comprar l'any passat la marca 8TV.

Encara hi va haver, però, un tercer nom a les travesses: Jaume Roures. Amb tot, va ser el primer a caure. Al capdavall, l'enemistat històrica del responsable de MediaPro amb Prisa és coneguda i, a més, els seus posicionaments polítics podien resultar incòmodes per a un grup tradicionalment situat en una òrbita propera al PSOE. Fonts de MediaPro diuen que els contactes no s'han produït.