La 6G dels mòbils, un afer de tecnopolítica

El 3GPP, l’organisme internacional que desenvolupa i aprova les normatives de telefonia mòbil que funcionen a tot el món, fa mesos que treballa en el proper estàndard de la 6G, la que serà la sisena generació de telecomunicacions mòbils. Malgrat això, encara cal ultimar alguns aspectes de l’actual 5G i, sobretot, la seva actualització, que hauria de fer-se realitat a mitjans d’aquesta dècada. El desenvolupament de la 6G, però, serà molt més complicat que en les generacions anteriors, perquè està molt polititzat i corre el risc de fragmentar-se en dues si les dues superpotències mundials no es posen d’acord.

El desenvolupament d’una nova generació de telefonia mòbil sempre ha sigut un procés llarg i complicat, perquè cal conciliar molts aspectes tècnics i econòmics. Tradicionalment es comença a treballar en la següent generació de mòbils tot just després d’haver aprovat l’anterior, als inicis de la dècada, per tenir-la molt definida a mitjans i totalment aprovada a finals de la mateixa dècada. A més, a la meitat de cada dècada s’actualitza i millora la que s’havia aprovat uns anys abans. Així va ser amb la 3G i la 4G, nascudes respectivament a principis de la dècada del 1990 i del 2000 i aprovades i posades en marxa cap al 2000 i el 2010.

La 5G es va començar a definir, seguint la pauta de les anteriors generacions mòbils, cap al 2010 i havia d’estar enllestida cap al 2018 amb l’anomenada Versió 16 (Rel-16) de l’estàndard. Però es va decidir avançar el calendari fent que el nucli de les xarxes 5G funcionés inicialment amb 4G (com fan ara totes les xarxes 5G comercials) per passar-lo més endavant a una 5G completa. Tanmateix, va arribar la pandèmia i les negociacions del 3GPP es van allargar, entre altres motius perquè no van poder ser presencials. Fins i tot ara, la Rel-17, que especifica totalment la 5G, encara no està del tot aprovada.

Aquest retard ha permès, de tota manera, que la Rel-17 incorpori finalment algunes de les característiques previstes per a la Rel-18, que havia d’estar enllestida ara però no ho estarà, segons el calendari que Ericsson acaba de fer públic, fins a mitjans del 2023. Després vindran les Rel-19 i Rel-20 a finals del 2024 i el 2026, respectivament, en un procés de millora contínua de la 5G. La Rel-21, prevista per al 2027 o mitjans del 2028, ja serà la de la 6G, com es pot veure en el gràfic adjunt.

Ha estat habitual que en la segona meitat de cada dècada hi hagués una millora notable de la generació mòbil corresponent. Va passar a mitjans de la dècada passada amb la 4,5G o LTE i ara amb la 5,5G, que oficialment s’ha convingut que es digui 5G Advanced. En el gràfic, a més, Ericsson distingeix entre les primeres especificacions 5G de la Rel-15, que anomena 5G Basic, i les d’ara, 5G Evolution, per acabar la dècada amb la 5G Advanced. Una forma elegant de dissimular el retard en les especificacions 5G.

Per tal que les especificacions de la 6G Basic estiguin aprovades, com preveu Ericsson, entre el 2027 i el 2028, és evident que calia començar ja, com s’està fent, mentre en paral·lel i de forma complementària es treballa en l'evolució de la 5G. De fet, les línies mestres de la 6G ja estan establertes: velocitat de transmissió de dades fins a 1.000 gigabits per segon, mil vegades més que la 5G, i tecnologies totalment immersives i assistides, amb intel·ligència avançada, possibilitat de vehicles autònoms i negocis totalment descentralitzats.

Esculls per a l’avenç de la 6G

Tot i això, no està gens clar que el desenvolupament de la 6G segueixi les mateixes pautes i calendari per dècades que les 3G, 4G i 5G. Per una banda, la 5G està avançant a dues velocitats: la Xina va embalada, mentre que Europa i els EUA van molt més lents, amb la resta d’Àsia-Pacífic a mig camí per motius diversos. Els nord-americans, a més, estan alarmats pel progrés tecnològic de la Xina en tots els àmbits i fan tot el possible per frenar-lo, incloent-hi l’avenç de la 5G.

Fins ara, en els debats sobre l’establiment d’una nova generació de telefonia mòbil dins del 3GPP s’havien de conciliar múltiples interessos tècnics i econòmics. Decidir una alternativa tecnològica en un tema determinat respecte d'un altre no és gens senzill: sempre hi ha avantatges i inconvenients a ponderar. Però també repercussions econòmiques: al darrere de cada tema hi ha patents d’empreses que es poden quedar en res si s’opta per una altra opció.

Els grups de treball de cada comissió del 3GPP estan formats per tècnics, que són els que més hi entenen, però generalment treballen a sou d’alguna gran empresa de telecomunicacions. Molts dels tècnics que formen el 3GPP són xinesos, però també n’hi ha de nòrdics, coreans i japonesos. I no és casual que el gruix de les patents siguin d’empreses d’aquests països. Dels EUA també n’hi ha, però vinculades sobretot als telèfons –el cas de Qualcomm– i no tant a les xarxes mòbils.

Per acabar de complicar la situació, les patents de cada nova generació de telefonia mòbil es basen en les anteriors i les persones que formen part de les comissions del 3GPP són les que més poden intuir –a més d’influir-hi– com s’aprovarà un estàndard determinat. Això sempre ha estat així, però sembla que els EUA no n’eren del tot conscients, en part perquè les seves empreses sempre busquen la rendibilitat a curt termini.

Ara els EUA s’han adonat de la situació i volen posar-hi remei, afegint als factors econòmics i tècnics un tercer: el polític. Estan pressionant a tots els nivells per reduir la presència i el pes de la Xina en el sector de les telecomunicacions –i en la tecnologia en sentit ampli–, fins al punt que es parla obertament d’una crisi comercial i tecnològica entre les dues potències.

No seria estrany que la 6G acabés pagant els plats trencats del conflicte actual i que al final hi hagués dos tipus de 6G independents, en el millor dels casos capaços de comunicar-se entre ells. Seria trist i paradoxal que la tecnologia de telefonia mòbil que ens ha portat cap a la 4G i la 5G, la GSM de principis dels 80 que va ser inventada i desenvolupada a Europa (tal vegada una de les últimes grans contribucions tecnològiques del nostre vell continent), sigui ara un dels motius principals de conflicte entre els EUA i la Xina, amb Europa d’espectadora.