40 tones d'escombraries informatives per la DANA

El desastre valencià ha atret els clàssics voltors de les notícies falses, alguns dels quals busquen només que els facin una mica de cas, uns altres volen moure l’opinió pública i els de més enllà estan contents destruint la noció que un periodisme basat en la factualitat és possible. Entre les notícies més falses que una moneda de tres euros hi ha la que assegura que Pedro Sánchez ha ordenat tirar 40 tones de roba i menjar a l’abocador, se suposa que per despit. La font és un presumpte treballador de la neteja entrevistat per l’ínclit Vito Quiles, del mitjà ultra Estado de Alarma, al municipi d’Alfafar. Però enlloc es demostra que efectivament fossin 40 tones d’ajuda, i encara menys que fos Pedro Sánchez qui donés una ordre tan absurda.

Però les xarxes han cremat, com sol dir el tòpic gastat, fins al punt que l’Ajuntament ha hagut d’explicar que no s’està tirant res i que l’única roba que es destrueix és la que es va deixar de manera descontrolada a la via pública i ha quedat malmesa pel fang, de manera que ha esdevingut un focus d’insalubritat. Però el gran triomf d’aquesta mena de boles és que tu ja pots donar-hi una explicació racional, perquè els conspiranoics es refugiaran en el clàssic “sí, esclar, què han de dir” per continuar insistint en les seves teories tornassolades. I aquesta és la gran victòria de les fake news: generar la idea que totes les versions sobre una realitat empírica són vàlides i que té la mateixa autoritat un organisme oficial, o un estament científic, que un senyor amb un cucurutxo de paper de plata al cap assegurant que t’explicarà el-que-els-mitjans-no-volen-que-se-sàpiga. I, tanmateix, encara que sigui l’enveja de Sísif, els mitjans han de persistir en defensar el mètode basat en els fets, malgrat que cada cop més massa persones en siguin impermeables.