3Cat i les sèries: un bon cop de timó (i una reserva)

3Cat va oferir dijous un esmorzar a la premsa per presentar el seu pla per al 2025 en matèria de ficcions. Com que l’encert en l’audiovisual és sempre difícil de predir, cal celebrar que la inversió creixi: això permet disparar més cops i, per tant, augmentar les probabilitats d’ensopegar amb un Això no és Suècia o un Vintage, encara que sigui havent d’entomar sèries fallides com La mirada de la Fiona o L’Acadèmia. També és saludable el cop de timó que s'ha fet en matèria de llengua: durant un temps, per inflar el nombre de produccions firmades per TV3, s’acceptava ser el soci minoritari d'algunes produccions encara que el català tingués una presència compartida (i, a vegades, migrada). Això s’ha corregit i la Corporació s’assegura que, almenys a les pantalles pròpies, les ficcions en què participa tinguin sempre una versió íntegra en català. Si és doblada es perden interpretacions originals en castellà que pràcticament la totalitat d’espectadors podrien comprendre, però s’ha recuperat coherència lingüística.

I la reserva. Durant la presentació, es va insistir que algunes de les ficcions de 3Cat tenien vocació de ser “de nínxol”, és a dir, d’adreçar-se a un públic concret. I també es va parlar de promoció del talent jove, que potser encara no té prou rodatge per assumir una sèrie de gran pressupost i que es pugui estrenar a TV3 amb el llistó d’audiència que es requereix. Són arguments vàlids, però que poden ser una arma de doble tall. Està bé poder arriscar i donar oportunitats a noves veus, però aleshores cal exigir una dosi extra de rigor a l’hora d’avaluar els resultats. En cas contrari, es pot justificar qualsevol fracàs d’audiència brandant el pretext que es tractava d’una sèrie de nínxol, quan en realitat tenia altres problemes de concepció o execució.