264 euros per setmana sobreviscuda i 18 mesos de lligams: els contractes d''Eufòria', per dins

BarcelonaPer pujar al núvol de la glòria fa falta un trampolí i els talent shows són l’invent televisiu per excel·lència que promet aquesta ascensió immediata a la fama. La seva capacitat de generar il·lusió entre els que aspiren a ser artistes professionals fa que les condicions econòmiques que assumeixin els concursants siguin poc glamuroses, en contrast amb la música, llums i vestuaris exuberants que l’espectador veu en pantalla. Eufòria no s’escapa d’aquesta tendència i els setze participants que competeixen entre ells a la segona edició tot just ingressen el salari mínim interprofessional (SMI) per cada setmana que sobreviuen: uns 264 euros nets, per una jornada completa de 40 hores.

Malgrat tot, es tracta d’una millora: a la primera edició, els concursants ni tan sols cobraven i es considerava que se’ls compensava en visibilitat. L’exposició mediàtica, però, no paga les factures. Triquell, per exemple, va haver de renunciar a viure de manera emancipada perquè no podia pagar el lloguer del pis (i la dedicació exigida pel programa li impedia agafar cap feina alimentària), segons ell mateix ha explicat a les entrevistes de promoció del seu disc Entre fluids. El seu cas –i que s’atrevís a denunciar-ho– va ser el detonant perquè TV3 acordés amb la productora Veranda que els eufòrics de la segona edició tinguessin una retribució, encara que fos només la de l’SMI.

Després de l’èxit aconseguit l’any passat, TV3 ha apostat fort per aquest talent i això es fa palès, també, en l’increment de pressupost que li ha concedit. La primera temporada es va contractar inicialment per 1.050.490 euros, però una aturada pel covid, un reajustament del preu, i l’encàrrec per part de la Corporació de sumar-hi dues gales extres i un making-of addicional –per allargar l’èxit del format–, van acabar situant el cost final dels treballs encarregats a Veranda en 1.386.471 euros. (El preu del programa és, en realitat, més car perquè hi ha altres proveïdors implicats i TV3 aporta també personal i maquinària seva.)

Per a la segona edició, el contracte de Veranda ha augmentat un 37%, fins als 1.900.601 euros. La Corporació justifica la pujada per diversos factors: l'increment de l’IPC, de la despesa energètica i el fet que ara la productora contracta els concursants, a més d'entrar en nòmina també els ballarins (que abans cobraven directament de TV3). Veranda assumeix també enguany la gestió de públic. Tot plegat ha comportat un increment de quotes de la Seguretat Social, dietes i desplaçaments, que es repercuteix en el preu del contracte per al 2022. A més, s’ha posat en marxa una segona unitat de rodatge, amb l’objectiu de fer més contingut sobre la setmana dels concursants. En tot cas, un càlcul aproximat de les despeses de contractació dels concursants se situa per sota dels 100.000 euros, és a dir, menys d’un 5% del cost total del programa.

Obligacions dures (i duradores)

A canvi d’aquest SMI –i de la innegable promoció que suposa mostrar-se a través de la pantalla del canal públic– els artistes participants adquireixen una sèrie d’obligacions que, en resum, consisteixen en tenir disponibilitat total. L’ARA ha tingut accés a un d’aquests contractes confidencials i ha pogut constatar que la llista d’obligacions és notable. En una de les clàusules, s’indica que cada concursant haurà “d’acudir a totes les sessions de promoció, assaigs i enregistraments per a les quals fos convocat, atenent en tot moment les directrius i instruccions impartides per la direcció del programa, al qual prestarà la màxima col·laboració, posant a la seva disposició la seva màxima capacitat i sentit artístic”. La penalització en cas de posar en perill un dels capítols és greu: “El concursant vindrà obligat a abonar com a indemnització tots els danys i perjudicis que li ocasioni a la productora, els quals inclouran, en tot cas, el cost de producció de l’episodi o episodis del programa que hagin d’invalidar-se per aquestes circumstàncies”.

D’altra banda, Veranda pot obligar els concursants a implicar-se en activitats comercials o de publicitat. “Si la direcció de producció del programa considerés convenient la inclusió d’algun patrocini que requereixi una implicació directa del concursant, aquest haurà de prestar la seva col·laboració i atendre les indicacions de la productora”, deia el contracte al qual ha tingut accés aquest diari, corresponent a la primera temporada del xou. Triquell, en una entrevista publicada a l'ARA el març passat, explicava com li havien proposat promocionar diversos productes a les seves xarxes socials, com ara cannabidiol (CBD), unes espardenyes i escapades rurals. “Mai a la vida m'ho hauria imaginat. Si jo era un producte, tenia dues opcions: em ratllo, em turmento i em fustigo, o me n'aprofito i me'n ric una mica. I vaig triar aprofitar-me'n i riure-me'n una mica”, explicava aleshores, en referència a la cançó CBD i espardenyes.

Però la tutela dels concursants no acaba quan el programa abaixa el teló, al juny. En primer lloc, perquè durant 18 mesos queden obligats a participar en les activitats que s’organitzin amb la marca Eufòria. En els contractes que es van signar per a la primera temporada, es preveia inicialment una gira per tot Catalunya que, finalment, es va transformar en dos concerts al Palau Sant Jordi. “La productora es reserva l’opció de dur a terme, en exclusiva, gires i concerts a diferents localitzats i/o qualsevol altra explotació vinculada al programa o a l’activitat artística del concursant”, assenyala una de les disposicions. A partir d’aquí, les retribucions que se’n derivin per als concursants queden fixades d’una manera molt ambigua, ja que es diu que el participant “s’obliga a subscriure un acord [...] en els termes habituals del mercat”.

El contracte no especifica quants diners poden rebre per actuació, ni tan sols en funció de l’aforament. En el cas dels concerts de Sant Jordi, Triquell va revelar en una entrevista a aquest diari que el caixet pels dos recitals va ser d’uns 2.000 euros bruts. Les dues jornades van aplegar en total 34.324 espectadors, que, a una mitjana de 23 euros per entrada, donen una recaptació de 789.452 euros.

Una de les provisions més importants passa per protegir la marca Eufòria. La idea de fons és que, tal com passa amb altres talents, la productora assumeixi unes funcions d’agència de representació. És a dir, que busqui concerts i altres bolos als concursants, a canvi d’una comissió. Per assegurar-ho, cada concursant signa una clàusula on es diu que “no podrà utilitzar el títol, el nom, el logotip o el grafisme d’Eufòria ni cap referència que es vinculi al programa en la publicitat ni la promoció de les seves gires, ni en cap altra activitat, sense que intervingui autorització expressa de la productora”.

Fins i tot en el cas que tinguin activitats pròpies, desvinculades de la marca Eufòria, els participants han de cedir una part dels seus ingressos: “En cas que el concursant rebi propostes, ho comunicarà fefaentment a la productora, que podrà autoritzar-ho sempre que no quedin afectades les altres opcions establertes”. Però encara que el programa estigui al marge d’aquell disc o concert, el contracte obliga al pagament del 15% “sobre els rendiments nets de l’activitat artística del concursant per a la productora”. A la primera edició, aquesta obligatorietat de liquidar els ingressos –que després es reparteixen a parts iguals la productora i la Corporació– era de només un any. El fet d’apujar-ho per a la segona temporada fins als 18 mesos assegura que els organitzadors cobreixen sencers dos estius, que són les dates en què es concentren la majoria dels concerts, comptant-hi festes majors arreu del territori.

No només es liquiden els ingressos procedents de discos i les actuacions en directe: a un concursant de la primera temporada se li van exigir el 15% dels 200 euros bruts que un Ajuntament li va pagar en concepte d’assumir el pregó d’una festa major. TV3, en aquest sentit, ha instat a un canvi per a la segona edició i ha establert un mínim de 900 euros, per sota del qual els concursants no han de tributar aquest 15%. En el cas més extrem, un concursant d’Eufòria que caigui eliminat a la primera setmana ha de cedir una setena part aproximada dels seus ingressos com a artista durant un any i mig, havent cobrat tan sols 264 euros en total durant la seva participació en el concurs.

Aquestes condicions no són substancialment diferents de les dels talents d'altres cadenes, pel que fa al model, però sí que s'observen algunes diferències. A tall de comparació, els cantants d’Operación Triunfo reben un salari també reduït, que inclou els drets d'imatge i el percentatge sobre les gravacions del disc setmanal que després es puja a plataformes i es produeix en format CD. Els cobraments ho són per dia treballat. Es tracta de quantitats petites però que malgrat tot superen el mínim legal. A banda d'aquest contracte, en signen un altre de representació i, si actuen en un concert promogut per Gestmusic, les condicions els són més favorables que si ho fan amb tercers. Un cop els concursants reben ofertes de discogràfiques o segells independents, se'ls allibera del contracte.

Segons ha pogut saber l’ARA, a la primera edició del talent els concursants van cobrar un salari mensual aproximat de 300.000 pessetes de l’època (equivalents a 1.800 euros), pensat per compensar les feines que poguessin tenir anteriorment. L’èxit que van aconseguir va provocar que les gires posteriors els resultessin molt profitoses, si més no als concursants amb més tirada. Les dimensions més petites del mercat català fan que Eufòria encara hagi de demostrar si és capaç d’impulsar carreres musicals plenament professionalitzades que compensin la inversió de participar en el concurs a canvi de visibilitat i l’SMI.