10 idees del certamen Xpanse que fan vibrar el cervell
Els Emirats Àrabs Units celebren una trobada en què tecnologia, ciència i art digital es donen la mà
Abu DhabiLa ciutat d’Abu Dhabi ha acollit de dimecres a divendres l’esdeveniment Xpanse, que combina la mirada al futur, la ciència i la tecnologia, l’emprenedoria i l’art. Impulsat per Zina Jarrahi, que va portar a Barcelona el congrés Puzzle X, aquesta física i creadora de contingut estudia tornar a la capital catalana amb alguna fira similar. Mentrestant, Xpanse és el resultat de la seva inquietud personal, barrejada amb l’interès dels Emirats Àrabs Units per llançar el missatge que són un país que busca superar la dependència del petroli i amb el qual es poden traçar relacions internacionals normalitzades, i les de les dotzenes de científics de primer nivell i també d’emprenedors que han presentat els seus projectes durant tres dies d’activitat frenètica, a la recerca de capital. Aquestes són deu de les idees més trencadores que s’hi han pogut veure, algunes de més viables que d’altres, tot s’ha de dir.
La IA vol llegir la teva ment
Tanishq Abraham, director de recerca de Stability AI, creu que només és qüestió de temps que es puguin llegir (d’alguna manera) els pensaments de les persones amb màquines. Durant la seva ponència va explicar com les ressonàncies magnètiques cerebrals ofereixen ja uns resultats interessants, perquè són una càmera sofisticada de l’activitat mental. Un experiment que han practicat consisteix en fer que el subjecte miri una imatge i intentar reproduir-la aleshores a partir del seu escaneig mental. Els resultats són molt aproximatius, però milloren substancialment si hi entra en joc una IA entrenada amb més de 40 hores de ressonàncies de l’individu estudiat. El següent pas és afinar aquesta feina no amb informació que entra pels ulls, sinó amb pensaments i visualitzacions imaginades.
Un nou intent de cotxe volador
La quimera de superar la dependència del cotxe de l’asfalt té un nou contendent. Es tracta de l’empresa ALEF, que va presentar vídeos del seu prototip. En essència, un cotxe amb el xassís buidat per dins, i una carrosseria de reixeta, perquè on hi hauria d’haver l’eix i el motor hi ha vuit hèlixs interiors que propulsen aquest vehicle lleuger. Sembla un dron gegant, amb la cabina al mig. El seu impulsor, Konstantin Kisly, assegura que el seu auto pot fer 350 quilòmetres per carretera, o 180 per l’aire. Que és eficient des del punt de vista energètic i que està equipat amb tot de sistemes de seguretat, perquè admet que la gestió de multitud de cotxes volant no presenta encara una solució convincent. Aquest fins i tot té un paracaigudes.
La revolució dels organoides
La catalana Sandra Acosta, neurobiòloga i professora a la UB, va presentar la seva feina amb els organoides: teixits creats a partir de cèl·lules humanes d’un individu, que es desenvolupen in vitro al llarg de mesos per reproduir les respostes d’òrgans concrets d’aquella persona. Això permet, per exemple, provar medicaments personalitzats, que es creen a partir d’aquell teixit de laboratori abans de subministrar-lo al pacient. Un dels aspectes sorprenents d’aquesta tècnica és que, en el cas dels organoides que treballa Acosta i que reprodueixen sistemes neuronals, no cal intervenir el cervell per obtenir la mostra inicial, sinó que amb cèl·lules de pell, o de sang –més l'enginyeria pertinent–, es poden convertir en pluripotencials i replicar les respostes anòmales de malalties com l’Alzheimer o l’epilèpsia.
Una proposta catalana contra les malalties autoimmunes
Ahead therapeutics és un altre dels projectes catalans que s’han presentat a Xpanse. Aquesta start-up biotecnològica ha desenvolupat una nanotecnologia que crea uns liposomes que podrien resultar efectius contra malalties autoimmunes com l’esclerosi múltiple, la diabetis tipus 1, l’artritis reumatoide o la malaltia celíaca, entre d'altres. En essència, i simplificant, funcionen al revés que les vacunes: el liposoma encapsula l'autoantigen responsable d’activar l’atac autoimmunitari i aquesta combinació restaura la tolerància perduda envers aquell teixit del cos que, per error, és atacat pel sistema immunitari. Canviant l’autoantigen encapsulat, es pot tractar una malaltia o l'altra. Segons explica el seu impulsor, Martí Dalmases, aquesta aproximació té el potencial de ser curativa, anant més enllà dels tractaments actuals, que són pal·liatius. Els resultats en ratolins són satisfactoris i també en teixits humans (fora del cos), la qual cosa permet iniciar el llarg camí per fer els assajos clínics preceptius, mentre l’empresa busca una nova ronda de finançament que li permeti continuar avançant en el camí de convertir aquesta patent en un producte a l'abast en el mercat.
Vigilar amb el soroll a l’oceà i altres projectes catalans
Soraya Hidalgo, directiva de la UPC, i Michel André, director del laboratori de bioacústica aplicada, van presentar una sessió sobre els efectes del soroll de l’activitat humana en l’oceà. En uns temps en què l’economia blava està en auge, cal conèixer millor els efectes d’alterar profundament un medi que moltes espècies fan servir per comunicar-se. La participació catalana va incloure, així mateix, la participació del professor Eduard Alarcón, també de la Politècnica, en una taula rodona sobre la relació entre les idees i la seva comercialització. Aquesta universitat, a més, hi estava present amb UPCArts, la seva branca que examina la relació entre les manifestacions artístiques i la tecnologia.
En l’àmbit biomèdic hi va haver dues presentacions de projectes catalans més, vinculats en aquest cas a la Universitat Pompeu Fabra. Una és VirTest, una eina que permet als metges fer simulacions computacionals molt precises i personalitzades d’intervencions mínimament invasives, com ara la col·locació d’un stent. Jordi Mill és el CEO d’aquest spin-off de la universitat. L’altre projecte es tractava de SimOspine, un programari mèdic per prevenir complicacions mecàniques en cirurgies correctives de columna vertebral. Pablo Orons va ser l’encarregat d’explicar-lo als assistents.
Bolets que fan d’ordinadors
Una de les propostes que més celles va fer alçar va ser la presentada per Andrew Adamatsky, que ha estudiat el sistema d’emissions elèctriques dels fongs. Com que interactuen entre ells, aquest científic va defensar que existeix un llenguatge dels bolets i que el seu sistema de comunicació guarda similituds amb el sistema neuronal. Aquestes característiques els fan aptes per a algunes aplicacions computacionals concretes. Són molt més lents que els neurotransmissors o els xips i, per tant, no cal esperar tenir una petita plantació de rovellons a sobre de la taula en comptes d’una torre amb CPU, però poden resultar útils per monitoritzar, per exemple, conreus.
Guardar dades a l’ADN
Un dels problemes de l’edat digital és la quantitat ingent d’informació que es produeix cada dia. L’energia per emmagatzemar-la pot acabar esdevenint inassumible, més encara tenint en compte el creixement exponencial de la IA, que consumeix molts recursos. Hyunjun Park, cofundador i director general de Catalog, va proposar el sistema en què estan treballant i que es basa en guardar les dades en cadenes d’ADN. Segons va defensar, fer-ho així resultaria fins a 10.000 vegades més eficient energèticament, ja que les cadenes d’ADN funcionarien alhora com a magatzems i processadors. El seu projecte tradueix els uns i els zeros de la informació digital a les lletres CGAT de l’ADN i espera comercialitzar les màquines capaces de fer-ho (grosses: de 2,5x1,7 metres i altes com una persona) a partir del 2025.
La nanointel·ligència, una cosa gran
Zdenka Kuncic, professora de física a la Universitat de Sydney, va apuntar que el futur de la computació podia passar per la nanotecnologia. Els semiconductors van revolucionar la informàtica a partir dels anys 60, però el seu sistema de funcionament recorda ben poc el del cervell humà, així que aquesta investigadora va considerar-se escèptica amb el fet de poder aconseguir verdadera intel·ligència artificial a partir d’un hardware que opera de manera tan aliena al pensament humà. En canvi, creu que la nanotecnologia que s’està desenvolupant (que consisteix en uns fils finíssims de plata) podria fer que la IA deixés de ser un software per convertir-se alhora en programa i estructura. Això acabaria derivant en una nanointel·ligència que imitaria molt millor les xarxes neuronals: tindria la potència dels transistors, però l’avantatge de tenir-los més estructurats i connectats entre si, a més de ser adaptables en temps real i amb capacitat memòria, la qual cosa els permet prioritzar els assumptes principals i descartar els sobrers. Si aquests nanointerruptors es consoliden, permetrien assumir funcions de computació fora de l’abast de la informàtica clàssica.
Els nous ciutadans digitals
La IA està ja integrada en molts àmbits de la vida, i Fai Arjomandi, emprenedora en el camp de serveis de núvol, va voler compartir quina era l’avantguarda de pensament en matèria d’IA. La proposta més distòpica parlava de la creació d’una ciutadania digital, ja que els dispositius participaran en la vida pública de manera molt més decidida. Va posar exemples: l'smartwatch ja no només controla les pulsacions del cor sinó que s’encarrega de fer la compra avaluant el teu estat d’ànim i la dieta que necessites. La clau són aplicacions hiperconnectades que deixen de ser eines per convertir-se en extensions de la pròpia vida, ja que aprendran a ser tremendament adaptables en temps real als contextos de cadascú.
Cotxes autònoms a tota pastilla
Els cotxes voladors encara semblen lluny del gran públic, però els autònoms sí que s’albiren com a molt més pròxims a la comercialització massiva en un futur no gaire llunyà. El principal problema per implantar-los és l'acceptació social, segons explicava Stephano Timpano, CEO d’Aspire, una empresa que impulsa a Abu Dhabi un campionat de cotxes de curses de Fórmula 1 però amb vehicles autònoms equipats amb radars, làsers i càmeres per crear una imatge en 3D del circuit tancat que s’actualitza centenars de cop cada segon. Al començament del projecte aquests vehicles arribaven de mitjana uns 70 segons més tard que els pilotats pels humans, però actualment aquest marge s’ha reduït fins als 8 segons, i, segons assegurava, d'aquí a uns anys es podrà superar el rendiment d’un vehicle conduït per un humà. Aquests bòlids encara poden encabir una persona a la cabina, encara que no piloti, per poder afinar l’experiència de ser dins d’un vehicle automàtic, que es mou a gran velocitat.