Les 10 claus tecnològiques del 2022

BarcelonaLa tecnologia ha tingut un paper destacat en moltes de les notícies que llegireu en els altres resums anuals que està publicant l’ARA. Però la mateixa indústria tecnològica ha patit trasbalsos considerables durant el 2022. Més enllà d’anècdotes com si la gent marxa d’Instagram a BeReal o a TikTok, aquestes són les 10 tendències destacades de l’any.

L’enfonsament recent de diversos intercanviadors de divises virtuals, que ha fos els estalvis de molts incauts atrets per promeses de rendibilitats impossibles, ha posat en evidència aquest any que moltes d’aquestes propostes no són més que estafes piramidals on només hi guanyen els primers espavilats que arriben, i que si les claus del teu criptomoneder no les tens només tu, estàs venut. El concepte de divisa digital és atractiu, però només viable amb supervisió de les autoritats: acabarem veient euros, dòlars i iuans digitals. Malauradament, la mala fama de les criptomonedes està embrutant la tecnologia subjacent, la cadena de blocs o blockchain. Té possibilitats enormes en tota mena d’indústries, però IBM i Maersk acaben d’abandonar el seu projecte de cadena de blocs logística per manca d’interès del mercat.

De fet, ni en té: els avatars a l’univers paral·lel que Mark Zuckerberg vol fer-nos empassar queden tallats a la cintura, cosa que no convida a participar-hi. Aquest any hem vist operadores de telefonia, entitats bancàries, marques de cotxes i fins i tot la Comissió Europea fent-se les modernes amb entorns virtuals que hauran donat negoci a les empreses creadores de metaversos, però no aporten cap avantatge pràctic als ciutadans. Les tecnologies de realitat augmentada i virtual són d’extraordinària utilitat en aplicacions professionals i industrials, però les de consum encara són solucions a problemes inexistents. La fugida endavant de Zuckerberg per xuclar dades dels usuaris sense haver de pagar peatge a Apple i Google li està costant la pèrdua de confiança dels accionistes.

La conducta erràtica d’Elon Musk al capdavant de Twitter des que va comprar l’empresa per 44.000 milions de dòlars provoca una gran incertesa sobre com serà en el futur el funcionament d’aquesta xarxa social, que afecta desproporcionadament els polítics i els periodistes, dos col·lectius que n’han acabat depenent. A la població en general tant li fa, però l’enrenou ha servit perquè molts particulars, empreses i organismes públics siguin conscients del risc de confiar a plataformes centralitzades de propietat privada la seva presència digital. D’aquí l’interès recent en Mastodon i altres serveis de l’anomenat fedivers, amb una estructura descentralitzada que recorda molt les comunitats dels orígens d’internet, abans de ser segrestat pels gegants digitals.

Fa anys que tots els smartphones són rectangles de vidre tàctil amb graelles d’icones gestionades per un sistema operatiu de Google o d’Apple i cal baixar al detall de les especificacions tècniques en aspectes com la quantitat, la resolució i la lluminositat de les càmeres –que són prou acceptables fins i tot en els models més assequibles– i en la velocitat de càrrega de la bateria. Per això els consumidors no senten la necessitat de canviar d’aparell tan sovint com abans, i com que tothom que pot permetre’s un mòbil ja el té, el mercat mundial s’ha estancat. L’única novetat destacable són els smartphones desplegables, que van creixent, però només representen una de cada 100 unitats venudes.

Les pertorbacions causades per la pandèmia, sumades al proteccionisme comercial que Trump va iniciar i Biden ha redoblat per provar d’impedir que la Xina deixi enrere els EUA, han capgirat les vies tradicionals de proveïment de components electrònics de tota mena d’indústries, des de l’automoció fins a la mateixa electrònica. Els governs han reaccionat regant els fabricants de xips amb subvencions per construir fàbriques noves, que tal com ha passat sempre, quan estiguin acabades sumaran un excés de capacitat que farà caure els preus. Simultàniament, la delicada situació geopolítica està fent que marques com Apple vagin retirant de la Xina una part de la seva fabricació, en favor de noves potències de la subcontractació: Vietnam (ordinadors portàtils) i Índia (smartphones).

Les institucions de Brussel·les no són precisament àgils, però quan es mouen es nota: aquest 2022 s’ha prorrogat la supressió del suplement d’itinerància (roaming) per als ciutadans europeus que fan servir el mòbil en altres estats de l’UE i s’ha promulgat la normalització del connector de càrrega USB-C per a tots els dispositius electrònics amb bateria. El Reglament General de Protecció de Dades continua complicant als gegants digitals nord-americans i xinesos el seu objectiu de xuclar-nos les dades. I les Directives de Mercats (DMA) i Serveis Digitals (DSA) aprovades aquest 2022 els obligaran a respectar més els nostres drets com a consumidors i usuaris, a més de marcar la pauta per a la resta del planeta connectat.

Aquest ha sigut l’any en què Catalunya ha començat a acollir cables intercontinentals de telecomunicacions, que facilitaran la instal·lació de grans centres de dades. A escala global, empreses privades com SpaceX, OneWeb, Inmarsat i d’altres estan omplint el cel amb milers de petits satèl·lits en òrbita terrestre baixa (LEO, en les sigles en anglès) que permeten donar cobertura d’internet en llocs on posar antenes convencionals no és possible (els oceans), rendible (zones rurals, jungles) o un desastre natural o bèl·lic deixi fora de joc les que hi havia. En aquesta saturació de l’espai –que ja comporta conflictes entre operadors– hi participen fins i tot firmes catalanes com Sateliot i OpenCosmos.

Com ja va passar fa deu anys amb Twitter, la pressió del Barça ha fet que Spotify hagi estat traduït a la nostra llengua. En canvi, la majoria dels cotxes, televisors i majordoms digitals no parlen català, però el projecte Aina de construcció d’un corpus digital del català que qualsevol empresa pugui adoptar avança a tota màquina encapçalat pel Centre de Supercomputació de Barcelona. Ara bé, no ens podem despistar: acabem el 2022 amb una anomalia encara no resolta que dona en els resultats de les cerques web prioritat a les pàgines en espanyol sobre les versions en català.

Mentre els gegants digitals ens posen hams perquè els regalem les nostres dades amb finalitat publicitària, les divisions de tecnologia dels sindicats mundials del crim perfeccionen els seus ciberatacs per robar-nos-les directament. Mitjançant tècniques d’enginyeria social aconsegueixen les credencials per accedir a dades corporatives, segrestar-les, demanar un rescat i, si no se’ls paga, vendre-les o regalar-les al mercat negre. Així circula la informació administrativa i clínica de milers d’empleats i pacients d’hospitals i centres d’assistència de l’àrea de Barcelona, un incident que obliga a reforçar les defenses i les autoritats a ser més transparents: quan diuen que les intrusions s’han «resolt», haurien d’aclarir que han tapat l’escletxa, però les dades filtrades ja no es poden recuperar.

El 2022 és l’any en què els progressos en intel·ligència artificial (IA) s’han fet visibles per al públic. Durant el segon semestre, les empreses líders en IA s’han anat trepitjant amb algoritmes cada vegada més sofisticats per generar imatges sintètiques a partir d’una descripció de text (DALL-E, Midjourney, Stable Diffusion), per dialogar de manera coherent amb les màquines (ChatGPT) i moltes altres aplicacions que ja tenen en estat d’alerta les professions creatives per a aspectes com la propietat intel·lectual o la mateixa viabilitat dels llocs de treball, i el conjunt de la societat per la dificultat de distingir la informació verídica de la falsa. Mentrestant, anem jugant a fer dibuixets surrealistes, que fan molta gràcia.