El vaixell que avalua la salut dels mars i oceans europeus amarra a Barcelona
La pionera expedició científica TREC estudia l’impacte humà sobre les costes en una vintena de països
BarcelonaAparentment, la goleta Tara sembla un veler qualsevol. Però res més lluny de la realitat: construïda el 1989 per iniciativa del doctor i explorador francès Jean-Louis Étienne, la nau és un laboratori científic flotant que es dedica a comprendre i protegir el medi ambient marí. “Està feta d'alumini, dissenyada per suportar temperatures de fins a menys 52 graus. És el vaixell que ha arribat més al pol Nord de la història", explica el director de Política Internacional de la Fundació Tara Ócean, André Abreu. A bord hi caben catorze persones: sis mariners, sis científics, un artista i un periodista. Des de l'abril del 2023, la goleta Tara —que ja suma més de 580.000 quilòmetres recorreguts arreu del món—, s'ha embarcat en un nou viatge que recorrerà tota la costa europea: l'expedició Traversing European Coastlines (TREC), coordinada pel Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i en la qual col·labora l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Del 24 al 31 l'expedició ha fet parada a Barcelona, i aquest juliol, després de dirigir-se al golf de Lleó, Itàlia, Croàcia i Grècia, conclourà la seva missió a Atenes.
L'objectiu del projecte, que és pioner al continent europeu, és poder observar i comprendre l'impacte de les activitats humanes, com la presència de contaminants i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en la biodiversitat dels ecosistemes dels mars i a les costes. Tot plegat està accelerant una pèrdua de la diversitat genètica de les espècies i la destrucció d'ecosistemes funcionals. Durant l'expedició —que té una durada de divuit mesos— es farà un doble mostreig d'una envergadura sense precedents. D'una banda, al mar, a bord de la goleta Tara, i de l'altra, a terra mitjançant laboratoris mòbils. Els investigadors implicats recol·lecten mostres d'aigües poc profundes, sòls, sediments i, fins i tot, aerosols (partícules que estan suspeses a l'aire) en 120 punts establerts, distribuïts en 21 països europeus. "Si puges al vaixell, has d'ajudar perquè tot funcioni com cal; tots ens ajudem entre tots. Normalment, t'hi estàs com a mínim tres setmanes”, diu l'investigador del Weizmann Institute of Science Michael Flores.
“Aquesta expedició ens permet tenir una visió holística, que ens fa entendre que al nostre planeta tot està interconnectat. La Terra i l'oceà no són dos components totalment diferents, sinó que estan en una interacció contínua que afecta l'un a l'altre”, explica l'encarregada de les expedicions científiques de l'EMBL, Paola Bertucci. La urgència de la missió és especialment rellevant si es té en compte que el 40% de la població europea viu en una regió costanera. “Volem determinar el nivell de l'impacte humà en els oceans en els últims 200 anys. És a dir, l'antropocè vist des de l'oceà –detalla Abreu–. Per exemple, al nord de Bilbao, on no hi ha indústria, l'empremta de l'activitat humana és molt inferior que a Marsella. Al mar Mediterrani, sens dubte, la contaminació és alta”, sentencia l'expert. Els científics volen recopilar més de 60.000 mostres que els proporcionen informació sobre factors com la presència de contaminants, antibiòtics, pesticides o hormones, a part de la temperatura, la salinitat i el nivell d'oxigen.
Portar el laboratori al terreny
Les mostres biològiques, però, són fràgils. Tan bon punt es retira una gota d'aigua o un gra de sòl del seu entorn natural, els organismes que contenen comencen a canviar. “Volem estudiar la vida allà on té lloc”, resumeix Bertucci. “Hi ha un temps des que agafem les mostres i les processem, és a dir que el que passa no és exactament el que estudiem posteriorment”, afegeix. Amb el propòsit de garantir al màxim possible la integritat dels organismes i per estudiar-los immediatament després de recollir-los, TREC porta el laboratori a les mostres, en lloc de les mostres al laboratori. En concret, es tracta de camions que acompanyen per terra la goleta Tara, i que, de la mateixa manera, també deceben a primera vista. Semblen vehicles normals, però el seu interior està equipat amb tecnologies avantguardistes, com ara microones per fixar químicament algunes mostres, congeladors d'alta pressió, incubadores o microscopis d'alta resolució.
Aquests equips no només permeten als investigadors recollir les mostres en el seu entorn natural, sinó també fer-ho de manera estandarditzada, i comparar i sondejar dades de tota Europa en comptes de fer-ho en un sistema regional o nacional. “Hi ha un protocol únic que es pot aplicar a totes les costes del continent, per terra, aire i mar. És senzill i concret, qualsevol científic el pot reproduir”, resumeix Flores.
El que succeeix als laboratoris mòbils de l'EMBL també té lloc de manera paral·lela a la goleta. Per poder estudiar els oceans, els investigadors submergeixen la roseta, un equip que permet agafar mostres d'aigua a diferents profunditats (arriba a 2.500 metres), i posteriorment les analitzen en els laboratoris del vaixell (en té fins a 6), equipats amb eines de filtratge, seqüenciació i obtenció d'imatges. Més enllà de l'activitat científica, però, el dia a dia dels tripulants transcorre amb normalitat. “Participes en totes les tasques, com servir menjar, netejar plats, lavabos i àrees comunes”, detalla Flores. Així ho indica el full que penja d'un moble de la zona comunitària, en el qual, sota el títol "Res és impossible per a un cor valent", es pot veure quina feina domèstica té assignada aquell dia cadascuna de les persones que viatja a la goleta Tara.