La UE redueix un 4% les emissions d'efecte hivernacle en el primer trimestre

BarcelonaEl primer trimestre del 2024, les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'economia de la Unió Europea es van estimar en 894 milions de tones equivalents de diòxid de carboni (CO₂), fet que suposa una disminució del 4,% en comparació amb el mateix trimestre del 2023, quan van ser 931 milions de tones equivalents de CO₂, segons dades publicades per l'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística.

Aquesta reducció de les emissions a l'atmosfera es va produir sense haver reduït l'activitat econòmica. El producte interior brut (PIB) de la UE es va mantenir pràcticament estable, i va registrar només un petit augment del 0,3 % el primer trimestre del 2024, en comparació amb el mateix trimestre del 2023.

Segons l'Eurostat, en el primer trimestre del 2024, els sectors econòmics responsables de les reduccions més grans en comparació amb el primer trimestre del 2023 van ser el subministrament d'electricitat i gas (-12,6%) i les llars (-4,4 %).

El primer trimestre del 2024 s'estima que les emissions de gasos d'efecte hivernacle han disminuït en vint països de la UE, en comparació amb el mateix trimestre del 2023. Les reduccions més grans de gasos d'efecte hivernacle s'estimen per a Bulgària (-15,2 %), Alemanya (-6,7 %) i Bèlgica (-6,0 %).

Dels vint membres de la UE que s'estima que han disminuït les seves emissions, vint també van registrar una disminució al PIB (Txèquia, Alemanya, Estònia, Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos, Àustria i Finlàndia). S'estima que els altres dotze països de la UE (Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, Hongria, Polònia, Portugal, Eslovàquia, Suècia i Croàcia) han aconseguit reduir les emissions alhora que augmenten el PIB.

Un dels factors que han ajudat a reduir les emissions és el menor ús del carbó, juntament amb l'augment de l'energia solar. L'Eurostat ha publicat les dades que indiquen que l'energia solar va superar per primera vegada l'hulla, un tipus de carbó mineral, com a font de generació d'electricitat a la Unió Europea (UE), segons dades del 2022 publicades ara per l'Eurostat. La proporció d'energia solar en la producció total d'electricitat de la UE va ser de 210.249 gigawatts hora (GWh), davant dels 205.693 GWh de l'hulla.

Polònia i Txèquia són els dos únics productors d'hulla que queden a la Unió Europea i només Polònia la utilitza com a font principal per a la generació d'electricitat. El lignit, una altra categoria de carbó amb menys contingut energètic, s'utilitza en la generació d'electricitat a nou països de la UE i va produir 241.572 GWh d'electricitat el 2022.

La taxa de dependència de les importacions d'hulla va assolir el punt més alt el 2022 i es va situar en un 74,4%, cosa que va suposar un augment de 15 punts respecte al 2021; aquest fenomen va ser degut a l'acumulació de reserves de carbó per part dels països de la UE, segons assenyala l'Eurostat.

L'Eurostat apunta que, malgrat el pic del 2022, la taxa de dependència de les importacions d'hulla es va mantenir per sota de la del petroli i la del gas natural (tots dos per sobre del 97%).

Cau la producció i el consum de carbó

El 2022, Rússia va continuar sent el proveïdor d'hulla més gran de la UE, amb un 24%, per davant dels Estats Units (18%) i Austràlia (17%). Tot i això, després de l'entrada en vigor l'agost del 2022 de la prohibició de la UE a les importacions d'hulla procedents de Rússia a causa de la guerra contra Ucraïna, les importacions russes van caure a 27 milions de tones el 2022, cosa que va suposar un descens del 45% respecte del 2021.

L'oficina d'estadística comunitària també assenyala que el 2023 la producció i el consum de carbó de la UE van assolir el nivell més baix. Segons dades preliminars, la producció de carbó va arribar als 274 milions de tones el 2023, cosa que va suposar una baixada del 22% en comparació amb l'any anterior. Per la seva banda, el consum de carbó a la UE el 2023 es va situar en 351 milions de tones, cosa que va significar una caiguda del 23% respecte del 2022. El 2023, Alemanya (37%) i Polònia (27%) van ser els principals consumidors de carbó a la UE.