Plantades sonades a la COP29: Milei retira el seu equip i França no hi enviarà cap ministra

BarcelonaQuan només porta quatre dies en marxa, diversos conflictes diplomàtics sumen incertesa als resultats de la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica. L'amfitrió de la cimera, el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, ja va desfermar les crítiques internacionals quan va inaugurar la trobada dimarts amb un discurs en defensa dels combustibles fòssils, però l'endemà encara va protagonitzar una nova polèmica. En un discurs amb representant de les illes del Pacífic, Aliyev va criticar el "neocolonialisme" de França en aquesta regió, que a parer seu contribueix a "la degradació mediambiental" i agreuja els impactes de l'emergència climàtica. Enmig d'una cimera que fa equilibris per arribar a consensos polítics entre quasi 200 països, les dures paraules de l'autòcrata azerbaidjanès han provocat la reacció immediata de França, que ha anunciat que no enviarà la seva ministra a Bakú. El president de l'Azerbaidjan també va acusar França de reprimir "brutalment" les preocupacions per la crisi climàtica entre la població dels seus territoris d'ultramar.

La ministra de Transició Ecològica francesa, Agnès Pannier-Runacher, va anunciar que, "amb l'acord del president de la República", Emmanuel Macron, que tampoc va assistir personalment a la inauguració oficial de la COP29 de Bakú, havia decidit suspendre el seu viatge a l'Azerbaidjan la setmana que ve, quan els representants d'alt nivell dels 200 governs reunits han de negociar l'acord final de la trobada. Pannier-Runacher va qualificar les paraules del president de l'Azerbaidjan d'"inacceptables" i "injustificables", i va acusar el president d'aquell país d'"instrumentalitzar la lluita contra el canvi climàtic per a la seva agenda personal indigna".

La decisió de la ministra no significa una retirada total de França de les negociacions, sinó que simplement qui negociarà en nom del país no serà la ministra, i per tant la representació francesa a Bakú no serà d'alt nivell. Però altres estats han anat encara més enllà. Aquest dimecres els delegats que representaven el govern de Javier Milei a l'Argentina van fer les maletes per marxar de Bakú i van anunciar que deixaven la cimera per ordre directa del seu president. No van donar més explicacions, però ningú desconeix l'agenda negacionista del nou president d'extrema dreta de l'Argentina. La delegació de Milei, de fet, havia participat en les reunions dels primers dos dies de cimera per deixar clara la seva postura de rebuig frontal a qualsevol obligació de reduir emissions de CO2, i finalment dimecres Milei els va ordenar directament tornar a casa.

Noves dades per a la urgència

Però mentre alguns es retiren perquè consideren que la lluita climàtica va massa lluny, d'altres ho havien fet precisament per tot el contrari. La COP29 va arrencar amb un estat menys: Papua Nova Guinea per primer cop va decidir no enviar-hi ningú perquè considera que la reunió és "una pèrdua de temps". La decisió tenia en compte sobretot el fet que la negociació tingui lloc, altra vegada, en un estat petrolier: prop de la meitat de l'economia de l'Azerbaidjan depèn dels combustibles fòssils, tal com va quedar clar en el discurs inaugural del seu president i amfitrió de la cimera.

I mentrestant els informes científics continuen aportant dades demolidores. Aquest dijous una nova anàlisi de Climate Action Tracker assegurava que les polítiques de reducció d'emissions que han posat en marxa els governs del món (tots ells reunits a Bakú) ens encaminen a un escalfament global de 2,7 ºC a finals de segle, per sobre del límit d'1,5 ºC o 2 ºC fixat per l'Acord de París. Segons l'estudi, si totes les promeses que s'han fet de cara al 2030 es complissin –cosa gairebé impossible amb una nova administració de Donald Trump als Estats Units– la temperatura global del planeta pujaria 2,4 ºC respecte de l'era preindustrial. Una altra prova de la falta de contundència de les polítiques climàtiques actuals va ser l'informe publicat ahir pel Global Carbon Project, que denunciava que el 2024 les emissions de CO2 pujaran un 0,8% respecte del 2023. Una pujada petita, sí, però és que la ciència demana des de fa anys que es redueixin les emissions globals i la corba deixi d'anar cap amunt.