Els petroliers contra la resta del món: la lluita decisiva que allarga la COP28

Barcelona"No més combustibles fòssils! No més combustibles fòssils!", la crida de centenars de manifestants a l'entrada de la cimera climàtica de l'ONU a Dubai resumia aquest dimarts la lluita diplomàtica que tenia lloc a dins de l'edifici. "Aquest text és una sentència de mort", havia dit en el plenari la nit anterior el representant de les illes Marshall, un dels petits estats del Pacífic que desapareixerà sota l'aigua quan els termòmetres globals superin els 1,5 °C d'escalfament respecte de l'era preindustrial (ja som als 1,2 °C). La sentència de mort era el text que es va fer públic dilluns, l'últim esborrany d'acord d'aquesta cimera, la COP28, que havia esborrat la crida a eliminar gradualment els combustibles fòssils.

Aquest dimarts, quan oficialment havia d'acabar la COP28, el termini per aprovar un acord final es va allargar. La forta oposició que aquell text havia desfermat no només entre els petits estats insulars sinó en molts altres països, inclosa la Unió Europea, estava forçant el president de la COP28, Sultan al-Jaber, a buscar un nou consens. Al-Jaber, de fet, ha donat aquest dimarts un mandat a totes les delegacions perquè s'esforcin a revisar el llenguatge de l'acord i buscar una fórmula més ambiciosa. Una situació curiosa, en la qual un dels principals implicats, com a director d'una de les grans petrolieres mundials, és qui ha de fer de mediador i desllorigador de l'acord entre un bàndol i l'altre.

En un bàndol, l'Aràbia Saudita –que actua com a tal i en representació dels 13 membres de l'OPEP– amb el suport de la Xina, que encara creu que és "poc realista" demanar l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils. En l'altre bàndol, el que està d'acord a "eliminar" tots els combustibles fòssils, hi ha la Unió Europea, els vuit països de l'AILAC (Associació Independent de Llatinoamèrica i el Carib, que no inclou, òbviament, estats petroliers de la regió, com el Brasil, l'Equador o Veneçuela) i els 10 països del grup anomenat BOGA (Beyond Oil and Gas Alliance), que inclou petits estats insulars, alguns països europeus i regions d'estats occidentals com el Quebec (Canadà), Gal·les (Regne Unit) o Washington D.C. I, enmig, els Estats Units (principal productor d'hidrocarburs del món) i Noruega, que "intenten estar en les dues bandes i en cap alhora: un contorsionisme diplomàtic impressionant per a l'octogenari John Kerry", deia fent broma un dels observadors veterans d'aquestes cimeres.

El mateix John Kerry, l'enviat de l'administració Biden a Dubai, va sortir a última hora de dimarts, quan les negociacions ja estaven en temps de descompte, a tractar de tranquil·litzar els ànims. Assegurava que el pròxim text que es fes públic (com a esborrany encara o com a text final per ser votat) contindria segur "un llenguatge més fort" i contundent en l'apartat sobre els combustibles fòssils. Però mentre a Dubai representants de prop de 200 països negociaven contra rellotge per incloure les paraules eliminació progressiva dels hidrocarburs dins del text final, a Doha acabava una reunió dels estats àrabs amb una declaració final que advertia que el petroli i el gas "són pilars de l'energia global en moltes dècades que queden per venir encara". Era clar on hi havia l'escull: la COP28 havia d'acabar amb un acord que inclogui un calendari de comiat als combustibles fòssils, però els països productors d'hidrocarburs s'hi neguen.

"En les últimes dues setmanes aquí s'ha estat debatent sobre el ritme i l'escala de l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils. L'acord final ha de capturar aquesta conversa històrica en una decisió històrica", advertia Catherine Abreu, de l'ONG climàtica Destination Zero.