L'era del petroli no tornarà, malgrat Trump

BarcelonaÉs la segona vegada que Donald Trump retira els Estats Units de l'Acord de París contra la crisi climàtica. Però aquest cop hi ha algunes diferències importants. Per començar, el desacomplexament total en el negacionisme climàtic és molt més gran en aquesta segona administració de Trump: no s'ha esperat uns mesos a decidir què fa, com el 2017, sinó que ha signat la retirada el primer dia i l'ha acompanyada d'una política agressiva, exemplificada en el "Perfora, nena perfora" (el ja famós "Drill, baby, drill"), per potenciar de nou els combustibles fòssils. Ha tornat l'era del petroli?

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta

Inscriu-t’hi

La resposta curta, segons els experts, és que no. Però no vol dir que no hi hagi perills. "Una cosa que ha canviat en comparació amb el 2017 és que l'economia neta ha avançat molt: la Xina ara veu que és millor per al seu interès econòmic i de seguretat produir tecnologia neta, i no canviarà el seu curs, cosa sobre la qual hi havia molts dubtes fa vuit anys. I el mateix pel que fa a la Comissió Europea", assegura Linda Kalcher, directora del think tank europeu Strategic Perspectives. Tot i això, Kalcher admet que la Unió Europea comprarà més gas als Estats Units "temporalment", per evitar els aranzels amb què Trump els ha amenaçat si no ho fan. "Però mentre sigui per substituir la pèrdua de gas rus –diu Kalcher–, aquest gas que vindrà dels EUA és un mal menor".

L'experta també defensa la "resiliència" que l'Acord de París ja va demostrar durant els anys que els Estats Units van abandonar-lo. Olga Alcaraz, del Grup de Governança pel Canvi Climàtic de la UPC, també destaca que en aquells anys la negociació del pacte va seguir el seu ritme habitual. "El procés de la Convenció [de l'ONU contra el canvi climàtic, UNFCCC] és tan lent i tan poc eficient que el fet que els Estats Units hi siguin o no no es nota gaire a nivell pràctic", diu. Si bé el discurs de les administracions Obama i Biden mostrava cert "lideratge" en la lluita climàtica, "en la presa de decisions" a les negociacions climàtiques de l'ONU tampoc eren "excessivament progressistes", diu Alcaraz. I el mateix pel que fa al finançament climàtic, que s'està negociant per ajudar les nacions més pobres i vulnerables del món davant la crisi climàtica: els Estats Units de Joe Biden també posaven bastons a les rodes en aquella discussió.

En la pròxima cimera COP30, que se celebra a finals d'any al Brasil, els Estats Units encara hi seran com a membres de la UNFCCC, però no participaran –o només com a observadors– en les negociacions per implementar l'Acord de París. "El que sí que fa això és alentir l'ambició de la resta de països, que veuen que la primera potència mundial en surt", apunta Alcaraz. Aquest 2025 tots els estats han de presentar nous plans de retallada d'emissions davant de l'ONU, i han de ser més ambiciosos que els anteriors. Els Estats Units no ho faran, i molts països poden tendir a pensar que si el segon principal emissor abdica de la seva responsabilitat, per què no ho han de fer ells. Tanmateix, molt els experts, com Kalcher o com el director del Cidob, Pol Morillas, confien que la Xina, que ja és líder mundial en renovables i en cotxes elèctrics, agafi el lideratge i supleixi la falta d'empenta nord-americana. "A la cimera de Bakú l'any passat, la COP29, ja se li va veure una actitud més constructiva", apunta Kalcher.

La gran inversió climàtica de Biden es notarà "en els propers deu anys"

"La descarbonització mundial és inevitable. El que estem intentant és que s'acceleri tan ràpidament com sigui possible. Trump potser la desaccelerarà una mica, però la direcció en què anem està fixada i va molt més enllà de qualsevol política concreta del món, fins i tot del país econòmicament més poderós", afirma el director del Global Carbon Project, Pep Canadell. Les emissions globals de CO₂ van pujar una mica durant la primera presidència de Trump i van trencar l'estancament de cinc anys que portaven, però si es miren les dades en detall es constata que aquella pujada va venir de la Xina: les dels Estats Units no van pujar.

Ara, Trump ha revocat el compromís de Biden de reduir les emissions dels Estats Units un 66% el 2035, i ha anunciat que desmantellarà el paquet climàtic més gran de la història, aprovat pel president demòcrata. Però el 90% dels fons d'aquest paquet (conegut com a IRA pel seu nom, Inflation Reduction Act) ja estan assignats, i Canadell assegura que aquesta gran inversió es veurà reflectida en la gràfica d'emissions mundials "en els propers deu anys".

"Però el que hem de tenir clar és que guanyar la lluita contra el canvi climàtic tard és perdre-la, perquè és una lluita contra rellotge", remarca Alcaraz. Perquè hi ha una altra diferència amb la primera administració de Trump, en aquest cas molt preocupant, i és que arriba quan el món ja ha superat per primer cop el llindar dels 1,5 °C d'escalfament global, molt abans de l'esperat. Els científics climàtics de l'ONU adverteixen de fa temps que la finestra d'oportunitat per evitar el desastre es tancaria el 2030: tenim cinc anys per reduir les emissions dràsticament, i en aquest lustre clau la primera potència mundial aposta altre cop pel petroli i el gas.

Estats, ciutats i empreses prometen compensar el negacionisme de Trump

Però dins dels mateixos Estats Units, Trump hi trobarà resistència. Diversos estats demòcrates ja han anunciat que supliran la revocació del paquet de Biden amb els seus propis incentius a les renovables i als cotxes elèctrics, per mantenir viva la transició energètica als Estats Units. "De fet, aquesta obsessió de Trump amb els combustibles fòssils a qui farà mal és als treballadors de coll blau, la mateixa gent que l'ha votat", apunta Kalcher, en al·lusió als nous projectes de tecnologia verda que estaven en marxa i que havien de crear milions de llocs de treball, i a la reconversió del sector de l'automòbil, que també estava agafant embranzida i elevant la mà d'obra en el sector, amb xifres rècord de producció i venda de cotxes elèctrics el 2024, tot i que encara siguin només un 8% del total, segons l'informe 2024 de Cox Automotive.

Les governadores demòcrates de Nova York, Kathy Hochul, i de Nou Mèxic, Lujan Grisham, van escriure una carta a l'ONU el mateix dia de la investidura de Trump: "Com a copresidentes de l'Aliança Climàtica dels Estats Units, una coalició bipartidista de dues dotzenes de governadors que representen gairebé el 60% de l'economia dels EUA i el 55% de la població, volem deixar clar que continuarem la feina dels Estats Units per assolir els objectius de l'Acord de París". Una altra aliança de més de 5.000 governadors, alcaldes, directius d'empreses i universitats, i líders tribals i religiosos de tot el país, anomenada America All In, s'ha expressat en els mateixos termes.

Ara falta veure què fan els grans actors econòmics. Un mal auguri ha estat el moviment dels principals bancs del país, com GP Morgan, Goldman Sachs i d'altres, que en els últims dies previs a la investidura de Trump s'han anat retirant de totes les aliances climàtiques a què s'havien unit en l'etapa de Biden, abdicant així dels seus compromisos amb les "zero emissions". Serà clau veure si fan el mateix les empreses d'automoció, que també estaven immerses en una reconversió cap als vehicles elèctrics. Ford i General Motors (GM), que ja són la segona companyia i la tercera que més vehicles elèctrics venen al país, han fet públics compromisos amb "la neutralitat de carboni el 2050" i "un futur zero emissions", respectivament.

El viratge ideològic interessat d'Elon Musk

El primer venedor de cotxes elèctrics del país, Elon Musk, és ara la mà dreta de Trump, que ja ha revocat els incentius que va impulsar Biden a l'electrificació del parc mòbil. La seva empresa Tesla s'ha beneficiat durant molts anys d'ajudes públiques, però ara ja està consolidada. I, per tant, qui més es pot veure perjudicat per aquesta reculada són els seus competidors, Ford i GM, que estan en ple creixement de vendes elèctriques. Tesla va ser l'única empresa que va reduir les seves vendes de cotxes elèctrics al país el 2024, un 6% menys, mentre que va créixer en altres mercats com la Xina. Però més de 630.000 dels 1,3 milions de vehicles elèctrics que es van vendre als Estats Units eren Tesla.

Potser això explica el sorprenent viratge ideològic de Musk en aquest tema. En el primer mandat de Trump, Musk va dimitir del consell assessor del president en el moment que els EUA van sortir de l'Acord de París i es va enfrontar públicament al president defensant que "el canvi climàtic és real i sortir de l'Acord de París no és bo per als EUA ni per al món". Aquest dilluns, en canvi, no va dir res quan Trump va signar la retirada de l'Acord de París. Ben al contrari, es va mostrar eufòric i exultant durant tot el dia davant de la promesa de Trump de portar astronautes a Mart, cosa que beneficia clarament els interessos d'una altra de les seves empreses, Space X. L'ordre executiva per "acabar amb la censura i reinstaurar la llibertat d'expressió" també afavoreix les polítiques de la seva xarxa social X. Tot això i la desregulació administrativa que ell mateix liderarà dins del govern probablement han compensat per a Musk l'impacte que el negacionisme de Trump pot tenir en l'automoció.

El que està clar és que, vuit anys després, Musk ha canviat clarament d'opinió respecte a l'emergència climàtica. No només la web de Tesla va retirar fa poc el manifest climàtic que Musk hi havia penjat el 2006, com a suposada motivació fundacional de la marca, sinó que ara la seva xarxa X fomenta les teories negacionistes de la crisi climàtica. L'home més ric del planeta, i el polític més poderós, van al revés del món.