L'amfitrió de la cimera contra la crisi climàtica diu que el petroli i el gas són "regals de Déu"

BarcelonaLa cimera de l'ONU contra la crisi climàtica ha arrencat oficialment a l'Azerbaidjan amb el record de la DANA de València molt present, com una mostra més de les catàstrofes climàtiques que amenacen el món sencer si no s'atura l'explotació dels combustibles fòssils. Els discursos polítics han portat alguns anuncis de reducció d'emissions i noves crides d'alerta, però el mateix amfitrió de la cimera s'ha encarregat de tirar una galleda d'aigua freda al momentum climàtic, amb una defensa sense embuts del gas i el petroli. El president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, ha qualificat els combustibles fòssils de "regals de Déu" i ha demanat "ser realistes" i continuar explotant aquests recursos: "No s'ha de culpar els països de tenir-los, ni de portar aquests recursos al mercat, perquè el mercat els necessita, la gent els necessita", ha dit.

Un discurs bàsicament oposat al que s'espera d'una cimera contra la crisi climàtica, i que explica moltes coses, com el fet que en l'agenda de la COP29 de Bakú no hi hagi explícitament el debat sobre la necessària "transició per allunyar-se dels combustibles fòssils" que es va aconseguir introduir en l'acord final de la COP28 de l'any passat a Dubai (Emirats Àrabs Units). Aquella menció era la primera que es feia en un text oficial, en els 30 anys de negociacions internacionals per combatre l'escalfament global, que contenia les paraules combustibles fòssils. I podria no anar més enllà. La discussió sobre si incloure aquest punt en l'agenda, a més d'algun altre, va fer que el plenari d'inauguració de la COP29 de dilluns es retardés i arribés després d'una intensa negociació que es va allargar fins dilluns a les 3 de la matinada, i sense acord. L'endemà l'enviat especial del govern nord-americà de Joe Biden, John Podesta, feia una roda de premsa des de Bakú per assegurar que, malgrat la victòria electoral de Donald Trump, el compromís de l'empresa privada i les administracions locals mantindria els Estats Units en el camí de la transició energètica, una referència que alguns observadors de la cimera van titllar de "déjà-vu".

Aquest dimarts ha arribat el torn dels discursos polítics, que han portat algunes sorpreses positives, com l'anunci del primer ministre britànic, Keir Starmer, que el seu govern retallarà un 81% les emissions del Regne Unit el 2035. També el govern del Brasil ha promès des de Bakú reduir "fins a un 67% les emissions" de gasos d'efecte hivernacle l'any 2035, tot un canvi respecte al govern anterior de Jair Bolsonaro. Però la promesa no l'ha fet Lula da Silva, que no era a l'Azerbaidjan, sinó el seu vicepresident, Geraldo Alckmin. Molts caps d'estat i de govern no han viatjat a l'Azerbaidjan i han preferit enviar-hi ministres o vicepresidents. I les delegacions governamentals també són més petites. Per primer cop en set anys, de fet, una COP climàtica no ha superat la seva antecessora, sinó que a l'Azerbaidjan hi ha 15.000 participants (delegats) menys que l'any passat, amb un total de 65.000, segons Carbon Brief. Un país, Papua Nova Guinea, ha decidit no enviar-hi ningú per primera vegada perquè ho considera "una pèrdua de temps".

El finançament climàtic, objectiu de la COP29, "no és caritat", diu Guterres

Entre els líders polítics no hi havia ni Emmanuel Macron, ni Olaf Scholz (en plena crisi de govern a Alemanya), ni Xi Jinping, ni tampoc la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; només el president del Consell, Charles Michel. El president espanyol, Pedro Sánchez, sí que hi era, i ha portat el record de la DANA fins a Bakú per advertir que l'emergència climàtica "mata". "El canvi climàtic va matar 300.000 persones l'any passat, i gairebé 220 dels meus compatriotes a Espanya recentment. Aquest desastre hauria estat menys probable i menys intens sense l'efecte del canvi climàtic. Si no actuem en un futur pròxim, els nostres països s'enfrontaran a sequeres, incendis, centenars de pobles es tornaran inhabitables, i això és una amenaça existencial que és evident per a tothom", ha dit. Sánchez ha criticat els governs que "frenen on haurien d'accelerar" i que "estan invertint en petroli" quan la ciència sap que "aquesta fórmula portarà al desastre". "Sabem quin és el problema, sabem què hem de fer per resoldre'l", ha dit, i ha assegurat que l'estat espanyol serà "una economia neutral en carboni el 2025".

El secretari general de l'ONU, António Guterres, també ha tornat a elevar l'alerta i ha recordat que la cimera arriba quan ja s'ha confirmat que el 2024 ha estat l'any més calorós de la història. "Estem en el compte enrere final per limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 graus centígrads. I el temps no està del nostre costat", ha dit. I s'ha referit especialment a l'objectiu principal d'aquesta cimera, que és assolir un acord sobre el futur finançament climàtic, que ha d'ajudar els països més pobres a combatre la crisi: "El finançament climàtic no és caritat, és una inversió. L'acció climàtica no és opcional, és imprescindible".