Siddharth Kara: "Cada cop que connectes el mòbil, connectes la violència als pobles del Congo"

BarcelonaSiddharth Kara és escriptor i activista contra l'esclavitud. Els seus viatges a la República Democràtica del Congo, on ha estat mesos, li han servit per constatar, amb testimonis directes i esfereïdors, la cara fosca de la revolució tecnològica i la transició verda d'Occident. El seu llibre Cobalto rojo (Capitán Swing) posa llum i taquígrafs al negoci, violent, explotador i contaminant, dels minerals que fan funcionar els nostres telèfons mòbils o les bateries dels cotxes elèctrics.

Al llibre diu que la revolució de les bateries, especialment des de l'Acord de París, està destruint la República Democràtica del Congo (RDC). Però la transició energètica és indispensable. Es pot fer correctament?

— És molt important que perseguim els objectius climàtics, però ara s'està fent d'una forma extractiva violenta i destructiva, per al medi ambient i per a les comunitats del sud global, i sobretot a la RDC, amb el cobalt. El nostre estil de vida d'usar i llençar dispositius electrònics, i la transició a vehicles elèctrics, ha creat una demanda enorme de metalls per als components de les bateries, especialment el cobalt. I tres quartes parts del subministrament mundial de cobalt s'extreu a les mines que hi ha en una regió molt petita de la RDC. Si vas allà i veus el que està passant, és una completa apocalipsi. Tota la zona ha estat completament destruïda per operacions mineres. Aire, terra i aigua estan contaminats. Hi ha centenars de milers de desplaçats per les mines que sobreviuen excavant amb les seves mans per treure cobalt, inclosos desenes de milers de criatures, per un euro o dos al dia. I les tecnològiques diran que ells compren el cobalt a una empresa minera que els assegura que no hi ha explotació infantil, i que tot està auditat. Aquest és el propòsit de Cobalto rojo, explicar que la veritat és justament el contrari.

¿Aquestes empreses menteixen o realment no saben què està passant?

— Tothom ho sap. És més fàcil fer una declaració de l'equip de màrqueting que diu que tot està bé, mirar cap a una altra banda i dir-te: "Renova el teu mòbil aquest any". Ells s'aprofiten del treball de tota aquesta gent, però no creuen que les seves vides valguin prou per tractar-los de la mateixa manera que tractarien els seus.

Han sorgit iniciatives per lluitar contra això: l'Aliança de Bateria Global o l'Aliança de Minerals Responsables. No funcionen?

— Són part del sistema, perquè creen una història falsa del que està passant. Han nascut per perpetuar les ficcions que tot està bé i que si hi ha problemes, els estem tractant. Però quan vas al Congo i parles amb la gent de Coloesi, de Lubumbashi, de Tipi, de Kambuv, mai no han vist aquestes persones. Tot el que diuen és fum i arrogància, perquè són empreses de bilions de dòlars i creuen que són intocables.

Vostè ha fet quatre viatges a la RDC per fer aquest llibre i hi ha estat molts mesos. De tot el que ha vist, què l'ha impactat més?

— Dues coses. Una és que l'escala de degradació humana és impossible de descriure: el Congo encara està en temps colonial. L'altra és haver parlat amb famílies, especialment pares, que viuen amb un gran turment perquè el seu fill va morir en enfonsar-se un túnel a la mina. Aquestes trobades trenquen el cor. Imagina si fos el teu fill: per la resta de la teva vida estaries turmentat per la imatge del nen dins del túnel sota la roca. Això és el que els països d'Europa i la seva transició energètica estan fent en aquells països. I és per això que és una hipocresia completa i una injustícia.

Quins impactes mediambientals va veure?

— Aquesta transició verda és una hipocresia, perquè el medi ambient de la RDC ha estat completament destruït i contaminat per les mines de cobalt. Per salvar el nostre medi ambient, hem destruït el d'ells. Milions d'arbres tallats, aigua, terra i aire contaminats. Una contaminació que ha creat una catàstrofe pública, amb alts índexs de càncer, malalties neurològiques, respiratòries, de pell. La fi no justifica els mitjans i ara mateix aquest és el preu que es paga per la transició al cor de l'Àfrica. Això no vol dir que la transició a vehicles elèctrics estigui malament, però cal ser crític amb els mètodes que utilitza.

Ara el nou govern de la RDC, del president Félix Tshisekedi, diu que vol distanciar-se de les empreses xineses i apropar-se a les nord-americanes. Preveu algun canvi?

— Tshisekedi ha fet esforços genuïns per millorar la transparència al sector de la mineria i les condicions per als pobles. Però no n'hi ha prou. Queda molt per fer. És, per descomptat, una millora respecte a Joseph Kabila, Laurent-Désiré Kabila i Joseph Mobutu, els tres líders anteriors. Ell parla d'intentar millorar els drets humans i està intentant contrarestar l'enorme influència xinesa al país. Però és tard per intentar aconseguir-ho. La Xina és responsable d'aproximadament el 70% de la producció minera de cobalt del Congo, i del 80% de la producció mundial de cobalt refinat de l'any passat. La meitat de les bateries recarregables del món són produïdes per empreses xineses. Tenen tota la cadena de subministrament. I a la RDC no només tenen operacions de mineria industrial, també controlen l'economia informal: la majoria de les cases de compra on els miners artesanals porten el cobalt que extreuen amb les seves mans també estan controlades per xinesos.

La UE també intenta trencar la dependència xinesa en aquests minerals.

— Els països i les empreses d'Occident no poden simplement dir que el seu subministrador xinès els diu que tot està bé. Ells estan creant la demanda de cobalt, i és hora que vagin fins als països productors com la RDC a fer-se'n càrrec i a assegurar-se que els miners tenen equips de seguretat, que no hi ha explotació infantil ni contaminació. No és complicat: si creguessin que les persones de l'Àfrica són valuoses, ho farien.

I també hi actuen milícies violentes.

— És una àrea molt perillosa i violenta, entre l'exèrcit, la seguretat privada de la mina, que estan allà per controlar els miners, i milícies que trafiquen amb nens, els porten d'altres províncies i els forcen a treballar a les mines. És un lloc ple de por i de violència. Imagina que cada vegada que connectes el mòbil, connectes la por, la violència i el patiment dels pobles de la RDC.