Connectar-se a la xarxa d'aigua de Tarragona: la proposta dels enginyers per fer front a la sequera
Quatre col·legis professionals formen una comissió de gestió d'aigua
BarcelonaLa sequera que afecta Catalunya ha posat damunt la taula la necessitat de valorar alternatives per abastir d'aigua la població. El Govern fa mesos que valora i desplega un ventall de restriccions i mesures per fer-ho i, de fet, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, plantejava en una entrevista amb l'ARA la possibilitat de portar a Barcelona aigua de Tarragona amb vaixell per pal·liar els dèficits hídrics puntuals de les àrees més poblades. Ara, l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya, una comissió que integra diferents col·legis professionals –el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el d'Enginyers Agrònoms, el d'Enginyers Industrials i el d'Economistes–, ha anat més enllà i ha defensat la connexió de la xarxa que abasta Barcelona, l'àrea metropolitana i bona part de Girona amb la de Tarragona.
La interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigua de Tarragona (CAT) i l'Ens d'Abastament Ter-Llobregat (ATL) que proposa aquesta taula de treball de gestió de l'aigua no requeriria el transvasament de més aigua que la que ja hi ha aprovada, es podria activar en moments puntuals i seria reversible, segons han defensat els seus representants en una jornada batejada Cap a una xarxa interconnectada i resilient: respostes a l’abastament d’aigua davant l’emergència. "Hem d'aprofundir en la connexió de les xarxes de subministrament en alta per poder disposar d'aigua en els llocs on faci falta a partir dels llocs on n'hi hagi", ha afirmat el president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, Carles Conill.
Aquest observatori ha nascut amb l'objectiu d'explorar com la interconnexió de diferents xarxes d’aigua pot millorar la resiliència i capacitat de resposta per garantir l’abastament d’aigua a tot el territori. En aquest sentit, els seus membres argumenten que fer la connexió de la xarxa de Tarragona i l'Ens d'Abastament Ter-Llobregat no ha d'"alterar els cabals concedits" de l'Ebre al CAT. De fet, l'enginyer Albert Vilalta ha dit que aquest tipus d'estratègia ja ha demostrat ser clau per al país. Per exemple, ha mencionat l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la "solidaritat del Ter", o Tarragona i el minitransvasament de l'Ebre.
Els representants dels quatre col·legis professionals –que es neguen a reobrir el polèmic debat sobre un potencial transvasament d’aigua– calculen que el pressupost necessari per connectar les xarxes seria de 300 milions d'euros. Defensen, però, que aquesta proposta resultaria en un abastament d'aigua "més econòmic que els vaixells, i segurament també que l'aigua regenerada i dessalada". En aquest sentit, els enginyers asseguren que amb els 4 m³ per segon que té concedits el CAT n'hi hauria prou per abastar l'àrea metropolitana de Barcelona, que podria aprofitar-se de l’aigua concedida al Camp de Tarragona i que no es gasta.
Així, els enginyers i economistes calculen que l'àrea metropolitana barcelonina podria rebre entre 0,3 i 1,4 m³ per segon en funció del mes, arribant a un màxim de 50 hectòmetres cúbics l’any. Això, juntament amb la intensificació de la dessalinització i regeneració que ja s'està fent –i que consideren que caldria accelerar–, "permetria pal·liar els problemes hídrics i cobrir el 100%" de l'aigua necessària per a la regió metropolitana. Pel que fa al calendari, l'Observatori vaticina que la connexió es podria fer de cara al 2025, ja que ja hi ha dos projectes constructius, i els 65 quilòmetres de canonada necessaris podrien estar fets en 18 mesos.
Aquesta mesura no s'allunya gaire de la proposta del conseller Mascort de portar l'aigua a Barcelona amb vaixell des de Tarragona. Segons l'Observatori, la diferència se centra en el fet que el Govern ho veu com una estratègia puntual, i els enginyers, una solució definitiva i estructural. Albert Vilalta, representant del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, també considera que aquesta seria la decisió idònia des d'un punt de vista tècnic, ambiental i financer. A més, ha afegit, el procediment seria senzill també des d'un punt de vista legislatiu, ja que n'hi hauria prou justificant davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, l'ens que gestiona el riu, aquesta ampliació de la xarxa. D'altra banda, caldria modificar la llei 18/1981 amb què es va permetre el minitransvasament de l'Ebre al CAT per ampliar-ne l'àmbit geogràfic, tot i que Vilalta augura que es podria fer mitjançant un decret llei.
Un corredor en dos sentits
Aquesta mesura, que reconeixen "sensible", seria la primera d'una sèrie que haurien de resultar en un "corredor de l'aigua" que connectés totes les xarxes en alta de Catalunya. "Apostem per un nou paradigma", explica Vilalta. Per la seva banda, Conill explica que és conscient "del simbolisme que la primera proposta sigui la interconnexió de les xarxes del CAT i l’ATL, però la situació a què s’ha arribat requereix valentia i grans decisions polítiques".
L'Observatori defensa que el corredor proposat també permetria fer circular aigua de l'ATL cap al CAT, fent el recorregut contrari, i que també se'n podrien beneficiar xarxes com la de l'aqüífer Fluvià-Muga. Auguren que, en una situació de normalitat, l'ATL podria portar aigua a les altres xarxes, perquè les dessalinitzadores i regeneradores de què disposen garantiria prou suficiència hídrica a l'AMB. Amb tot, Conill conclou que aquesta "no és l’única mesura necessària ni l’única que proposarem".
