El termòmetre de la sequera a Catalunya: els embassaments de les conques internes ja superen el 55%
Les últimes pluges abundants i generals del març disparen unes reserves que continuen pujant
BarcelonaLa sequera es pot mirar des de molts punts de vista: reserves d'aigua als embassaments, dèficit de pluja, mirada llarga o a curt termini, futur immediat… En aquesta peça trobareu indicadors climatològics i sobre els embassaments per tenir una visió actualitzada i tan completa com sigui possible de la greu sequera que viu Catalunya des de fa més de tres anys.
El mes de març està sent molt plujós, amb precipitacions freqüents des de l'inici del mes que són generals i abundants i que han disparat els embassaments fins a xifres que feia molt de temps que no es veien. Hi ha dos episodis que han estat claus per entendre aquest ascens. El primer va tenir lloc entre el dijous 6 i el diumenge 9, amb una llevantada i sobretot amb el pas d'un front actiu associat a la borrasca Jana que van deixar més de 100 l/m² o de 150 l/m² en alguns casos. I el segon ha estat la llevantada dels dies 18 i 19 de març, que ha deixat entre 40 l/m² i 70 l/m² al prelitoral i al nord-est del país, però localment fins a 100 l/m² o més a l'àrea del Montseny. I la pluja ha continuat caient cada dia.
Unes de les zones més regades per aquestes pluges o nevades –segons la cota– han estat especialment les principals capçaleres de les conques internes, on des de principis de març ja s'han acumulat més de 200 l/m². En alguns punts del país se superen àmpliament aquestes xifres, com per exemple als Ports, on ja han caigut més de 400 l/m² des de l'1 de març.
Aigua a dojo cap als principals rius de les conques internes, que han fet que els embassaments ja hagin superat el 55% i acumulin una pujada de més de 22 punts en pocs dies, l'ascens de les reserves més sobtat des del temporal Gloria. I també molta neu de reserva de cara al desgel a les cotes més altes del Pirineu, on hi ha gruixos de molt més d'un metre de neu. Uns registres que ja han fet pujar i amb ganes unes reserves que continuaran en ascens durant els pròxims dies. De fet, feia gairebé tres anys –des del juny del 2022– que els embassaments no estaven en aquestes xifres. A més, les previsions a llarg termini indiquen que les pluges continuaran caient al llarg de tota la primavera, amb inestabilitat marcada. El terreny està moll i tot el que plogui arribarà més fàcilment als rius. Els aqüífers també milloren clarament. En definitiva, és el punt d'inflexió més important en la lluita contra aquesta històrica i llarga sequera que fa més de tres anys que arrosseguem.
Tot plegat després d'un hivern en què, tot i que han caigut algunes precipitacions amb més cara i ulls al nord-est i al Pirineu i Prepirineu de Lleida sobretot al febrer, en el conjunt del territori ha plogut ben poc i ha estat sec, també a les principals capçaleres de les conques internes. Això va situar els embassaments al 31% al mes de febrer, i es va acumular així un descens continuat de quatre punts durant més de dos mesos. Tot i aquestes dades, val a dir que són el doble de reserves que a finals de l'hivern passat; per tant, la situació ha millorat clarament l'últim any.
Dades dels embassaments
Els diferents episodis de pluges del març han fet que el conjunt dels embassaments de les conques internes hagin passat en pocs dies del 32% al 55%, la millor dada des del juny del 2022, i aquesta xifra encara augmentarà més al llarg dels pròxims dies. Cal recordar que l'any passat el pic de les reserves va ser a finals de juny, amb el 37,1%, i a mitjans d'octubre es va tornar a baixar abans de la DANA fins al 27,26%. Just fa un any es va viure el mínim històric d'aquesta llarga sequera, amb el 14,41% a principis de març del 2024. Per tant, la situació és infinitament molt millor un any després. Pel que fa al sistema Ter-Llobregat ja ha superat el 55% també.
Si ens fixem concretament en l'estat actual de cada embassament, destaca l'espectacular ascens de Sau, que ha passat d'estar pràcticament buit al febrer (6%) a més del 51%, i continuarà pujant encara uns quants dies. De fet, l'aigua ha pujat tant que només està al descobert el campanar de l'església de Sant Romà de Sau, una imatge que feia molt temps que no es veia. El seu germà gran, Susqueda, continua estancat al 43%, ja que Sau recapta de moment tota l'aigua. I el pantà de Darnius-Boadella també s'ha disparat com feia temps que no passava: ha passat del 17% abans de les pluges a més del 55% ara mateix. Una pujada espectacular que ha fet que els municipis de l'Alt Empordà que encara estaven en emergència per sequera ja n'hagin sortit.
Pel que fa al de la Baells, està en un estat excel·lent i impensable fa un any, i ja supera el 91%. El de Foix està totalment ple i la Llosa del Cavall ja frega el 49%. Des de la DANA, els embassaments del sud del país també han anat millorant, i les pluges del març els han acabat d'impulsar. El de Riudecanyes estava a l'1,6% abans de la DANA, i ara ja està per sobre del 42%, i el de Siurana, que estava buit, ja arriba al 19%. El d'Ulldecona destaca especialment, ja que va passar d'estar buit a fer el ple i obrir comportes després de la DANA, i ara encara és al màxim de la seva capacitat, tot i que no forma part de cap conca hidrogràfica catalana. Una gran notícia per a les zones més castigades per la sequera.
A sota teniu un enllaç per accedir a dades per embassaments, en aquest cas també els de la conca de l'Ebre, que es troben en molt més bon estat i ja superen el 74%.
Evolució de la sequera l'últim any
L'hivern ha deixat poca aigua i ha estat més sec del que ja acostuma a ser. Esperem que la primavera no falli i ens deixi les habituals pluges abundants, cosa que de moment està fent. Tot plegat després d'una tardor que va concloure amb l'octubre més plujós a Catalunya des de l'any 2018, i la cirereta va ser la històrica i tràgica DANA que va deixar autèntics aiguats i molta precipitació fins a principis de novembre, sobretot al sud del país. No ha plogut de la mateixa manera a tot el territori, ja que les precipitacions han estat més discretes a les capçaleres dels principals dels rius pirinencs de les conques internes. Però l'aigua va caure amb ganes a les comarques del sud, on es van assolir registres d'entre 100 l/m² i 400 l/m². Això va fer disparar els embassaments de la zona. Per tant, la millora ha estat clara i continuem per sobre del 30% de les reserves en conjunt, però malauradament continuem necessitant molta més aigua a les conques internes.
La tongada de pluges d'abans de la DANA també va ser generosa i va deixar prop de 100 l/m² en alguns punts del Prepirineu, mentre que en els principals rius del nord del país, des de les capçaleres fins als embassaments, les quantitats es van moure entre els 50 l/m² i els 80 l/m². Una aigua molt benvinguda que va fer créixer els cabals dels rius i va fer augmentar clarament per primer cop des de l'estiu unes reserves que estaven molt estancades. Durant el setembre les precipitacions no havien estat gaire generoses a les conques internes i s'havien concentrat més aviat a l'oest del país, de manera que van beneficiar sobretot els rius i els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).
Tot plegat, en un any marcat per un estiu que es va saldar amb un descens de gairebé 8 punts de les reserves d'aigua de les conques internes, després del pic del 37,1% i 255 hm³ assolits a finals de juny (molt més del doble que a principis de març). Enrere queda aquesta xifra, que va ser la millor des de principis d'octubre del 2022. El setembre va ser un mes força plujós en diverses comarques i amb un ambient clarament de tardor de forma sobtada, però la pluja no va caure de la mateixa manera a tot arreu i va esquivar les principals conques internes.
Durant la primavera del 2024, les pluges i la neu no van parar de caure on feia més falta per anar omplint la majoria dels embassaments. Al llarg d'aquells tres mesos es van acumular més de 400 l/m² en algunes capçaleres del sistema Ter-Llobregat i més de 300 l/m² a la conca de Darnius-Boadella. A les capçaleres de la conca de l'Ebre s'hi van acumular entre 500 l/m² i més de 750 l/m², mentre que l'aigua va passar més de puntetes pel sud del país. Per tant, en conjunt la primavera va fer, efectivament, de primavera, i la cirereta del pastís va ser el temporal de pluja general del dilluns 29 d'abril, el dia més plujós a tot Catalunya des del 23 de novembre del 2021. El problema és que tres anys de sequera han deixat una empremta molt gran, i aquella aigua va ser insuficient per solucionar definitivament el dèficit hídric.
Les fortes tempestes i les pluges de la primavera van beneficiar especialment el sistema Ter-Llobregat, que es va disparar. Fins i tot a mitjans de juny l'aigua de Sau va envoltar i inundar transitòriament l'emblemàtica església de Sant Romà de Sau, imatge i termòmetre de la sequera a Catalunya, cosa que feia molt de temps que no es veia. Però l'aigua ja torna a estar molt avall.
Aquest gràfic mostra l'evolució del conjunt de la sequera durant els últims dos anys. Sobreposa les dades diàries del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya i la pluja diària que ha caigut i fixa com a valor 100 el dia més plujós del temporal Gloria.
Aquest altre gràfic també és una ampliació del primer, però en aquest cas sobre com ha anat plovent dia a dia durant l'any. La tongada de pluges de principis de març del 2024 va ser la més important des de les tempestes del 15 de setembre del 2023. A més, el temporal de finals d'abril va ser el més important des del 23 de novembre del 2021. Durant el maig i el juny del 2023 no hi va haver cap temporal important, però va ploure gairebé cada dia en alguna comarca o altra. Les pluges del març del 2025 han estat el revulsiu més important des que va començar la sequera.
6 mesos
1 any
Humitat excepcional
Humitat extrema
Humitat forta
Humitat
Normalitat
Sequera
Sequera forta
2 anys
Sequera extrema
Sequera excepcional
Els mapes d'índex de precipitació estàndard que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya indiquen per regions si ha plogut més o menys del que tocaria a partir de la data i tirant enrere sis mesos, un any o dos anys. Aporten una visió de mirada llarga per territoris sobre la sequera pluviomètrica. La situació ha millorat si es mira sis mesos enrere.
Es fa més gros el forat de la sequera o n'estem sortint? En aquest gràfic, elaborat per l'ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat, es pot observar mes a mes si ha plogut més o menys del que tocaria. Una barra vermella vol dir que al final del mes hem sumat dèficit de pluja i una de blava vol dir que ha plogut més del que tocaria i que, per tant, la sequera s'ha afeblit.
Les xifres en l/m² no són importants, perquè només depenen del nombre d'estacions que es facin servir, però la comparació entre mesos sí que permet veure quins mesos solen aportar molta pluja i, per tant, si el fet que hagin estat secs ha fet acumular més dèficit de precipitació. Les dades del mes en curs es basen en la pluja que hauria de caure en tot el mes.
El 2023 va ser el pitjor any dels tres de sequera. Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 140 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2020, el 2023 es va tancar amb un dèficit de precipitació del 31% a Catalunya, una dada molt superior al 21% de l'any 2022 i al 15% del 2021. Cal aclarir que aquestes dades no coincidiran amb les oficials del Meteocat, que fa el càlcul amb un nombre d’estacions diferent i fent servir un període de referència molt més llarg.
A mitjans de novembre les reserves de les conques internes ja van baixar fins i tot per sota del nivell més baix del 1989, el mínim històric registrat. Cal recordar que recursos actuals com les dessalinitzadores i l'aigua regenerada no existien en aquell moment, cosa que posa de manifest que la gravetat d'aquesta sequera no té precedents.
El 2024 va començar amb algunes tongades de pluja que, sense ser gran cosa, sí que van deixar bons registres a Ponent, on el gener va ser el mes amb més pluja des de la primavera passada. Però la cosa es va animar al març, amb diverses tongades de pluges i nevades més generals. La cirereta del pastís va ser l'episodi de pluges de finals d'abril, un bon cop d'efecte a la sequera, tot i que encara hi ha feina per fer i molta pluja per caure perquè el dèficit hídric que arrosseguem és important. Sigui com sigui, anem pel bon camí.
