El termòmetre de la sequera a Catalunya: els embassaments de les conques internes es frenen al 37%

BarcelonaLa sequera es pot mirar des de molts punts de vista: reserves d'aigua als embassaments, dèficit de pluja, mirada llarga o a curt termini, futur immediat... En aquesta peça trobareu indicadors climatològics i sobre els embassaments per tenir una visió actualitzada i tan completa com sigui possible de la greu sequera que viu Catalunya.

Els embassaments de les conques internes s'han estancat després de la constant pujada de les últimes setmanes. Els rius del Pirineu segueixen baixant amb alegria, però ja amb el seu cabal més habitual. Les pluges i tempestes de mitjans de juny i de tota la primavera han estat clau per arribar a uns nivells impensables fa pocs mesos i afrontar el tram més dur de l'estiu amb certes garanties. Cal destacar que durant tota la primavera meteorològica (març, abril i maig) les pluges no han parat de caure on feien més falta per anar omplint la majoria dels embassaments. Al llarg d'aquests tres mesos s'han acumulat més de 400 l/m² en algunes capçaleres del sistema Ter-Llobregat i més de 300 l/m² a la conca de Darnius-Boadella. A les capçaleres de la conca de l'Ebre s'hi han acumulat entre 500 i més de 750 l/m², mentre que l'aigua ha passat més de puntetes al sud del país, cosa que fa que el sistema Siurana-Riudecanyes segueixi sota mínims. Per tant, en conjunt la primavera ha fet de primavera, i la cirereta va ser el temporal de pluja general del dilluns 29 d'abril, el dia més plujós en el conjunt de Catalunya des del 23 de novembre del 2021.

Un seguit d'episodis plujosos que expliquen la gran pujada dels embassaments de les conques internes, que després de molt de temps ja se situen en el 37% de la seva capacitat i ronden els 257 hm³, molt més del doble que a principis de març. Unes xifres que no es veien des de principis d'octubre del 2022. Les fortes tempestes i les pluges dels últims dies han beneficiat especialment el sistema Ter-Llobregat, que s'ha disparat. Destaca la crescuda del pantà de Sau, que ha passat d'estar buit a principis de març al 44% actual, una mica menys que dies enrere perquè ha desembassat aigua cap a Susqueda. Una pujada espectacular que fa que l'aigua envolti i inundi tota l'emblemàtica església de Sant Romà de Sau, imatge i termòmetre de la sequera a Catalunya, cosa que feia molt temps que no es veia. De fet, Sau no assolia aquests nivells des de mitjans de l'any 2022.

La neu caiguda a les cotes altes del Pirineu durant la primavera va deixar unes reserves extres que s'han anat fonent i han estat vitals per mantenir els cabals dels rius alegres. Cal destacar que el terreny està ben moll a les capçaleres després de tanta pluja, i això vol dir que totes les precipitacions que cauen, per poques que siguin, arriben amb més facilitat als rius que desemboquen als pantans. Encara falta més aigua, ja que venim de massa avall després de tres anys de sequera històrica, però anem pel bon camí. La frenada de la pujada dels embassaments és normal en aquesta època de l'any. Caldrà esperar al llarg de l'estiu a veure si tenim noves pluges que evitin una clara baixada de les reserves, ja que en aquest període es consumeix molta més aigua a causa de la calor i del turisme.

Dades dels embassaments

En el conjunt de les conques internes s'ha passat del 18,14% de reserves de finals d'abril al 37,1% actualment, la dada més alta dels últims 20 mesos. Cal destacar que els embassaments han anat pujant constantment des de principis de març, després que toquessin fons amb un històric 14,41%. A més, el conjunt del sistema Ter-Llobregat es troba per sobre del 39%.

Si ens fixem concretament en els pantans, el de Sau s'ha disparat i ha passat de l'1% a principis de març al 44% actualment. Una pujada espectacular accelerada arran de les pluges dels dies 11 i 12 de juny. El de Susqueda es manté al voltant del 34%, ja que Sau segueix recaptant la majoria de l'aigua.

A més, el pantà de Foix se situa en el 67%. El de la Llosa del Cavall continua pujant i ja ha passat del 15,9% al 28%. El de la Baells és un dels que més pugen i ja ha passat del 19,2% al 51%. El de Sant Ponç ha remuntat per sobre del 34% i el de Darnius-Boadella s'ha estancat en el 23%. Aquestes reserves no pujaran més de moment, ja que les pluges importants s'han aturat. En canvi, els pantans del sistema Siurana-Riudecanyes es mantenen sota mínims perquè les precipitacions han estat menys abundants en aquesta zona del país.

Aquest gràfic és una mostra del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya per poder veure amb més detall els canvis de les últimes setmanes i els últims mesos. Com es pot comprovar, les pluges abundants dels últims dies i el desgel han fet pujar clarament els nivells de reserves i mantenen l'ascens del mes de març. No obstant això, encara fan falta més temporals per capgirar del tot la situació. A sota teniu un enllaç per accedir a dades per embassaments, en aquest cas també els de la conca de l'Ebre, que es troben en un molt millor estat.

Aquest gràfic mostra l'evolució de conjunt de la sequera durant els últims dos anys. Sobreposa les dades diàries del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya i la pluja diària que ha caigut i fixa com a valor 100 el dia més plujós del temporal Gloria.

Aquest altre gràfic també és una ampliació del primer, però en aquest cas sobre com ha anat plovent dia a dia durant l'any. La tongada de pluges de principis de març va ser la més important des de les tempestes del 15 de setembre del 2023. A més, el temporal de pluges de finals d'abril ha estat el més important des del 23 de novembre del 2021. Durant el maig i el juny del 2023 no hi va haver cap temporal important, però va ploure gairebé cada dia en alguna comarca o altra.

Els mapes d'índex de precipitació estàndard que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya indiquen per regions si ha plogut més o menys del que tocaria a partir de la data i tirant enrere sis mesos, un any o dos anys. Aporten una visió de mirada llarga per territoris sobre la sequera pluviomètrica. La situació ha millorat si es mira sis mesos enrere.

Es fa més gros el forat de la sequera o n'estem sortint? En aquest gràfic, elaborat per l'ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat, es pot observar mes a mes si ha plogut més o menys del que tocaria. Una barra vermella vol dir que al final del mes hem sumat dèficit de pluja i una de blava vol dir que ha plogut més del que tocaria i que, per tant, la sequera s'ha afeblit.

Les xifres en l/m² no són importants, perquè només depenen del nombre d'estacions que es facin servir, però la comparació entre mesos sí que permet veure quins mesos solen aportar molta pluja i, per tant, si el fet que hagin estat secs ha fet acumular més dèficit de precipitació. Les dades del mes en curs es basen en la pluja que hauria de caure en tot el mes.

El 2023 va ser el pitjor any dels tres de sequera. Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 140 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2020, el 2023 es va tancar amb un dèficit de precipitació del 31% a Catalunya, una dada molt superior al 21% de l'any 2022 i al 15% del 2021. Cal aclarir que aquestes dades no coincidiran amb les oficials del Meteocat, que fa el càlcul amb un nombre d’estacions diferent i fent servir un període de referència molt més llarg.

A mitjans de novembre les reserves de les conques internes ja van baixar fins i tot per sota del nivell més baix del 1989, el mínim històric registrat. Cal recordar que recursos actuals com les dessalinitzadores i l'aigua regenerada no existien en aquell moment, cosa que posa de manifest que la gravetat d'aquesta sequera no té precedents.

El 2024 va començar amb algunes tongades de pluja que sense ser gran cosa sí que van deixar bons registres a Ponent, on el gener va ser el mes amb més pluja des de la primavera passada. Però la cosa es va animar al març, amb diverses tongades de pluges i nevades més generals. La cirereta del pastís ha estat l'episodi de pluges de finals d'abril, un bon cop d'efecte a la sequera, tot i que encara hi ha feina per fer i molta pluja per caure perquè el dèficit hídric que arrosseguem és important. Anem pel bon camí.