El termòmetre de la sequera a Catalunya: els embassaments de les conques internes es tornen a estancar

BarcelonaLa sequera es pot mirar des de molts punts de vista: reserves d'aigua als embassaments, dèficit de pluja, mirada llarga o a curt termini, futur immediat… En aquesta peça trobareu indicadors climatològics i sobre els embassaments per tenir una visió actualitzada i tan completa com sigui possible de la greu sequera que viu Catalunya.

Deixem enrere l'octubre més plujós a Catalunya des de l'any 2018, i la cirereta ha estat la històrica i tràgica DANA que ha deixat autèntics aiguats i molta aigua fins a principis de novembre. No ha plogut de la mateixa manera a tot el país, ja que les precipitacions han estat més discretes a les capçaleres dels principals rius pirinencs de les conques internes. Però l'aigua ha caigut amb ganes a les comarques del sud, on s'han assolit registres d'entre 100 l/m² i 400 l/m² aquestes últimes setmanes. Això ha fet disparar els embassaments de la zona. Per tant, la millora ha estat clara i hem tornat a superar àmpliament el 30% de les reserves, però malauradament continuem necessitant molta més aigua a les conques internes. La segona DANA va passar molt de puntetes a Catalunya, i ara les pluges s'han aturat i les reserves han frenat l'ascens de l'últim mes.

La tongada de pluges d'abans de la DANA ja va deixar prop de 100 l/m² en alguns punts del Prepirineu, mentre que en els principals rius del nord del país, des de les seves capçaleres fins als embassaments, les quantitats es van moure entre els 50 l/m² i els 80 l/m². Una aigua molt benvinguda que va fer créixer els cabals dels rius i va fer augmentar clarament per primer cop des de l'estiu unes reserves que estaven molt estancades.

Durant el setembre les precipitacions no havien estat gaire generoses a les conques internes i s'havien concentrat més aviat a l'oest del país, de manera que van beneficiar sobretot els rius i els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Les reserves de les conques internes havien recuperat tan sols algun punt, però feia força dies que estaven estancades o en lleu descens. Per tant, les últimes pluges han estat un revulsiu en plena tardor. Necessitem afrontar l'hivern sense patir per les reserves d'aigua.

Tot plegat, després d'un estiu que es va saldar amb un descens de gairebé 8 punts de les reserves d'aigua de les conques internes, després del pic del 37,1% i 255 hm³ assolits a finals de juny (molt més del doble que a principis de març). Enrere queda aquesta xifra, que va ser la millor des de principis d'octubre del 2022. El setembre va ser un mes força plujós en diverses comarques i amb un ambient clarament de tardor de forma sobtada, però la pluja no va caure de la mateixa manera a tot arreu i va esquivar les principals conques internes.

Per tant, encara vivim de renda de la primavera, quan les pluges i la neu no van parar de caure on feien més falta per anar omplint la majoria dels embassaments. Al llarg d'aquells tres mesos es van acumular més de 400 l/m² en algunes capçaleres del sistema Ter-Llobregat i més de 300 l/m² a la conca de Darnius-Boadella. A les capçaleres de la conca de l'Ebre s'hi van acumular entre 500 l/m² i més de 750 l/m², mentre que l'aigua ha passat més de puntetes tot l'any pel sud del país, cosa que fa que el sistema Siurana-Riudecanyes continuï sota mínims i pràcticament buit. Per tant, en conjunt la primavera va fer de primavera i la cirereta va ser el temporal de pluja general del dilluns 29 d'abril, el dia més plujós a tot Catalunya des del 23 de novembre del 2021. Ara necessitaríem que la tardor ens portés les esperades pluges d'aquesta època per rematar la gran feina que va començar a la primavera.

Les fortes tempestes i les pluges de la primavera van beneficiar especialment el sistema Ter-Llobregat, que es va disparar. Destaca la crescuda del pantà de Sau, que va passar d'estar buit a principis de març a superar el 45% al juny, tot i que ara també ha reculat clarament fins al 20% a causa de la sequera estiuenca i pel transvasament d'aigua a Susqueda. A mitjans de juny, l'aigua fins i tot va envoltar i inundar l'emblemàtica església de Sant Romà de Sau, imatge i termòmetre de la sequera a Catalunya, cosa que feia molt de temps que no es veia. De fet, Sau no assolia aquests nivells des de mitjans del 2022.

Dades dels embassaments

Al conjunt de les conques internes aquests últims mesos es va passar del 37,1% de finals de juny (la dada més alta des de l'octubre del 2022) al 27,26% a mitjans d'octubre, la dada més baixa des de finals de maig. No obstant això, les últimes pluges de l'octubre i la DANA han catapultat les reserves fins al 34,4%, i continuen pujant. Cal destacar que els embassaments van viure una pujada extraordinària durant la primavera, després que toquessin fons amb un històric 14,41% a principis de març. A més, el conjunt del sistema Ter-Llobregat es troba actualment per sobre del 36%, després de tocar fons les últimes setmanes amb el 28,8%.

Si ens fixem concretament en l'estat actual de cada embassament, destaca la pujada dels del sud del país. El de Riudecanyes ha passat de l'1,6% al 21,5%, i el de Siurana ha passat de menys de l'1% a més del 9%. El d'Ulldecona destaca especialment, ja que ha passat d'estar buit a fer el ple i obrir comportes, tot i que no forma part de cap conca hidrogràfica catalana. Una gran notícia per a les zones més castigades per la sequera. Pel que fa a la resta d'embassaments de les conques internes, el de Sau va superar el 30%, però ja es troba al 26% perquè ha passat aigua cap a Susqueda, que ha pujat fins al 31,5%. A més, el petit pantà de Foix està totalment ple i el de la Llosa del Cavall està ja al 36%. El de la Baells és un dels que més van pujar durant la primavera i ara torna a pujar sobtadament, passant del 40% a mitjans d'octubre al 60% actualment. El de Sant Ponç se situa en el 45%, mentre que el de Darnius-Boadella ha quedat al marge de les pluges i continua estancat en el 18%.

Aquest gràfic és una mostra del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya per poder veure amb més detall els canvis de les últimes setmanes i mesos. Com es pot comprovar, les pluges abundants i les nevades de la primavera van fer pujar clarament els nivells de reserves, tot i que a l'estiu van recular força. Durant la tardor s'han tornat a disparar les reserves sobretot gràcies a la DANA, però encara fa falta més aigua per capgirar amb més ganes la situació. A sota teniu un enllaç per accedir a dades per embassaments, en aquest cas també els de la conca de l'Ebre, que es troben en molt més bon estat.

Aquest gràfic mostra l'evolució del conjunt de la sequera durant els últims dos anys. Sobreposa les dades diàries del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya i la pluja diària que ha caigut i fixa com a valor 100 el dia més plujós del temporal Gloria.

Aquest altre gràfic també és una ampliació del primer, però en aquest cas sobre com ha anat plovent dia a dia durant l'any. La tongada de pluges de principis de març va ser la més important des de les tempestes del 15 de setembre del 2023. A més, el temporal de finals d'abril va ser el més important des del 23 de novembre del 2021. Durant el maig i el juny del 2023 no hi va haver cap temporal important, però va ploure gairebé cada dia en alguna comarca o altra.

Els mapes d'índex de precipitació estàndard que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya indiquen per regions si ha plogut més o menys del que tocaria a partir de la data i tirant enrere sis mesos, un any o dos anys. Aporten una visió de mirada llarga per territoris sobre la sequera pluviomètrica. La situació ha millorat si es mira sis mesos enrere.

Es fa més gros el forat de la sequera o n'estem sortint? En aquest gràfic, elaborat per l'ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat, es pot observar mes a mes si ha plogut més o menys del que tocaria. Una barra vermella vol dir que al final del mes hem sumat dèficit de pluja i una de blava vol dir que ha plogut més del que tocaria i que, per tant, la sequera s'ha afeblit.

Les xifres en l/m² no són importants, perquè només depenen del nombre d'estacions que es facin servir, però la comparació entre mesos sí que permet veure quins mesos solen aportar molta pluja i, per tant, si el fet que hagin estat secs ha fet acumular més dèficit de precipitació. Les dades del mes en curs es basen en la pluja que hauria de caure en tot el mes.

El 2023 va ser el pitjor any dels tres de sequera. Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 140 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2020, el 2023 es va tancar amb un dèficit de precipitació del 31% a Catalunya, una dada molt superior al 21% de l'any 2022 i al 15% del 2021. Cal aclarir que aquestes dades no coincidiran amb les oficials del Meteocat, que fa el càlcul amb un nombre d’estacions diferent i fent servir un període de referència molt més llarg.

A mitjans de novembre les reserves de les conques internes ja van baixar fins i tot per sota del nivell més baix del 1989, el mínim històric registrat. Cal recordar que recursos actuals com les dessalinitzadores i l'aigua regenerada no existien en aquell moment, cosa que posa de manifest que la gravetat d'aquesta sequera no té precedents.

El 2024 va començar amb algunes tongades de pluja que, sense ser gran cosa, sí que van deixar bons registres a Ponent, on el gener va ser el mes amb més pluja des de la primavera passada. Però la cosa es va animar al març, amb diverses tongades de pluges i nevades més generals. La cirereta del pastís ha estat l'episodi de pluges de finals d'abril, un bon cop d'efecte a la sequera, tot i que encara hi ha feina per fer i molta pluja per caure perquè el dèficit hídric que arrosseguem és important. Anem pel bon camí.