Les tempestes d’estiu no frenen la caiguda dels embassaments

BarcelonaEls embassaments de les conques internes de Catalunya continuen en caiguda lliure i ja estan per sota del 32% de la seva capacitat. Després de mesos consecutius de pujada constant de les reserves d’aigua durant la primavera, que es va allargar fins a finals de juny, l’estiu no ha fallat: la calor molt intensa i l'aturada sobtada de les precipitacions han fet baixar la disponibilitat d'aigua als pantans. Ni tan sols els dos episodis de fortes tempestes d'aquestes últimes setmanes han trencat aquesta dinàmica. Només els aiguats del 2 d’agost –que van deixar, per exemple, prop de 100 l/m² al pantà de Sau– van fer pujar transitòriament quatre dècims les reserves, però 24 hores després van continuar el seu descens.

És totalment normal que els embassaments es buidin una mica durant l’estiu, ja que és una estació seca al país. El problema és que, venint de tan avall, qualsevol baixada de les reserves d’aigua és important i preocupant. Malgrat les pluges dels últims mesos, encara perviu una sequera que s'arrossega des de fa tres anys i que és la més greu i llarga de la història de Catalunya des que se'n tenen registres. Les reserves van tocar fons a principis de març, assolint el mínim històric del 14,41%.

Ara mateix les conques internes ja han baixat més d’un 5% des del pic màxim que es va viure a finals de juny. El 37,11% assolit poc després de Sant Joan va ser la millor dada dels embassaments des de l’octubre del 2022; unes xifres que demostren la gravetat de la situació, ja que en condicions normals l’estiu l’hauríem d’afrontar amb prop del 75% de les reserves al juny. El descens actual és d'entre un 0,1% i un 0,15% diari de mitjana. Cal recordar que, de mitjana, a l’estiu els embassaments baixen un 15%. 

De mitjana, a l’estiu, els embassaments baixen un 15%. És una època en què es consumeix molta més aigua a causa a causa de la calor i de l’arribada massiva de turistes, que fa créixer molt la població de manera transitòria. La sequera estiuenca i l’evaporació d’aigua als pantans a causa de les elevades temperatures i les hores d’insolació completen un còctel nefast en la lluita contra la sequera. Amb aquestes dades, el més normal seria que a finals d’estiu les reserves se situïn entorn del 25%.

Malgrat aquest panorama estiuenc advers, les dades indiquen que estem clarament millor que fa un any. A mitjan agost del 2023, les reserves estaven en un 25%, més de sis punts per sota de les que tenim aquest any. Per tant, la situació ha millorat sensiblement. Amb tot, cal molta més aigua per començar a veure la llum al final del túnel d’aquesta llarga i històrica sequera. Si la tardor no falla i porta les esperades pluges, sumades a les de la primavera, es podria revertir més clarament la greu situació.

Esperant les pluges de la tardor

La tardor és, juntament amb la primavera, una de les èpoques més plujoses. Per tant, la pregunta està servida: arribaran les esperades pluges després de l’estiu? Els mapes dels models meteorològics a llarg termini indiquen que no s’espera una tardor especialment plujosa, però les que estan previstes obren una escletxa per a l’esperança. 

En aquest sentit, el setembre tindríem les precipitacions habituals, excepte al Pirineu de Lleida, on serien més escasses del normal. El novembre i el desembre complirien la mitjana de pluges esperades per a aquests mesos arreu del país, mentre que només l’octubre seria més sec del normal. Per tant, i tot i aquests matisos, tenint en compte que és una època humida, la majoria dels mesos plouria en les xifres mitjanes habituals i, per tant, és possible que hi hagi precipitacions freqüents.

Aquest seria un escenari força favorable tenint en compte la situació de sequera, malgrat que tampoc serien unes pluges especialment abundants. Cal recordar que aquestes previsions a tan llarg termini s’han d’agafar amb pinces i caldrà fer balanç al desembre per veure si s’han complert. De moment, els mapes han encertat força la previsió els últims mesos.

Com estan els embassaments

Tot i que les reserves del conjunt de les conques internes estiguin per sota del 32%, el sistema Ter-Llobregat encara se situa per sobre del 33%, una xifra que ha baixat més de sis punts des de finals de juny. L’embassament que més ha caigut és el de Sau, que ha passat de més del 45% a finals de juny al 21% actual. Més enllà de l’aturada de les pluges, aquest descens s’explica perquè s’ha desembassat aigua cap a Susqueda, el pantà gran del sistema Sau-Susqueda. L’emblemàtica església de Sant Romà de Sau –termòmetre visual de la sequera a Catalunya– ja fa setmanes que torna a estar totalment al descobert. Per tant, Susqueda està en una situació força millor, amb un 40%.

Pel que fa a la resta d’embassaments, el de Foix se situa en un 63%; el de la Llosa del Cavall, en un 26%; el de la Baells, en un 44%; el de Darnius-Boadella, en un 20%, i el de Sant Ponç, en un 32%. Els que segueixen sota mínims són els del sistema Siurana-Riudecanyes, que continuen al voltant del 2%, i estan especialment castigats per la sequera. En canvi, els de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre mantenen unes bones dades i se situen, de mitjana, a prop del 60%.